Núria López: "A 'Eufòria' hi vaig viure una muntanya russa d'emocions"

A la discoteca, com s'anomena la sala destinada al ball i a les actuacions que solen acompanyar els grans àpats al restaurant Can Xel de Santa Pau, la Núria López s’hi tancava de ben petita. Sola o amb les amigues, engegava l’equip de música i el micro i cantava i ballava somiant ser una estrella que actuava davant de milers de fans. "Quan repasso les fotos meves de petita, gairebé sempre duc un micro a la mà", revela. Can Xel és el restaurant de la família de la Núria, però és molt més que això: "Tenim la casa al costat, però ja des de petita passava la major part del temps al restaurant, i en guardo records inesborrables: les nits al bar jugant amb els amics, el tracte amb les treballadores, que eren adorables, les celebracions familiars, les trobades amb la colla, les festes a la sala de ball... Can Xel és el meu santuari", confessa. També és el lloc on ha après el valor de l’esforç i el treball, ja que hi va treballar ajudant a la cuina o servint els clients de ben joveneta, els estius i caps de setmana. "Se m’ha educat en el treball, en el pencar i pencar. Aquesta és la marca de la casa, el meu segell personal", destaca.

EL CROSCAT I LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Al seu "santuari" és on el cap de setmana passat va celebrar la festa d’aniversari dels 28 anys, envoltada de la família i dels amics i ja convertida en l’artista que somiava ser quan a la discoteca actuava davant d’un públic imaginari. Des de fa un any viu a Madrid, on actua a l’exitós musical El Rey León, i des d’on viatja cada setmana a Barcelona per gravar les cançons del que ha de ser el seu primer disc (ja n'ha difós tres temes a través de videoclips). La seva atrafegada activitat professional no li ha impedit agafar-se un respir per tornar, encara que per només tres dies, al petit poble que l’ha vist créixer. Ha estat un bàlsam per alleujar-li l’enyorança que sent de la seva família, els seus amics i els seus paisatges d’infància, dels quals destaca la Fageda d’en Jordà, on sempre que pot passeja el seu gos en unes llargues caminades, i el volcà Croscat, on ha gravat el videoclip d’una de les seves noves cançons. També li ha servit per carregar piles, que necessita al 100% per mantenir el frenètic ritme de treball que li exigeix la seva carrera artística. "Fa més d’un any que no paro", assegura.

PORTES QUE S'OBREN DE COP

Tot i que va estudiar turisme a la Universitat de Girona perquè els pares li van aconsellar que "fes carrera, per tenir un futur professional assegurat", i que mantingués la música com a hobby, ella no va perdre mai la il·lusió d’arribar a ser artista. A l'acabar la universitat es va apuntar als estudis de formació de recorregut professional en teatre musical a Barcelona. "Em vaig dir: «Tinc 22 anys i he fet tot el que se m’ha demanat: treballar des de petita, fer una carrera... Ja he complert amb els altres, ara em toca fer el que a mi em ve de gust»", explica. I així va trobar la manera per fer realitat el seu somni de ser artista. Les portes se li van obrir totes de cop: primer la seleccionaven com a concursant al programa Eufòria, en la seva primera edició, d’on va sortir amb molt bona nota, ja que va quedar entre els tres finalistes. Complia així un dels seus grans desitjos, el de participar en un programa musical de televisió. Però l’atzar va fer que junt amb aquest somni se’n complís un altre: el de treballar en un musical. "Just abans d’entrar com a concursant a Eufòria m’arribava la notícia que m’acceptaven com a actriu i cantant a El Rey León, que ja porta 12 temporades en cartell al teatre Lope de Vega de Madrid. És un musical que em flipa, de petita m’encantava la pel·lícula... No podia rebutjar-ho! Vaig tenir la sort que la companyia em va dir que m’esperarien i que m’integraria al musical quan sortís d’Eufòria. I van haver d’esperar més del que jo m’imaginava, perquè no creia que arribaria fins a la final!"

GARROTXINA

Del seu pas per Eufòria s’ha endut molts amics, alguns dels quals han celebrat amb ella la festa del seu aniversari a Can Xel i han compartit passejades per la Fageda d’en Jordà i el volcà Croscat. Sobre el programa, admet que hi va viure "una muntanya russa d'emocions" i que en algun moment li va ser difícil gestionar l'experiència per "la forta pressió que implicava jugar-t'ho tot amb una actuació": "Vaig autopressionar-me més del compte". Mirant-ho en perspectiva, però, es queda amb la part positiva de la seva experiència eufòrica. “Vaig aprendre moltíssim i és indiscutible que, als que vam arribar-hi, la final ens ha posat en un lloc privilegiat per obrir-nos camí professionalment”. Li agrada especialment que des del programa destaquessin el seu origen garrotxí, del qual se sent tan orgullosa; també el seu tarannà volcànic, explosiu, la seva simpatia i la seva capacitat de superar-se a si mateixa. I destaca la manera com el seu poble va seguir-la i li va donar suport setmana rere setmana, sobretot el dia de la final, en què els veïns de Santa Pau van omplir Can Xel per seguir-la a través d’una gran pantalla.

D’Eufòria s’endú també un altre somni fet realitat: actuar al Palau Sant Jordi. “Hi han passat les millors estrelles del món, i és un luxe poder dir «Jo també he fet un Sant Jordi!»”

D'ànima inquieta, tot i estar immersa en les funcions del musical a Madrid i en l'enregistrament de noves cançons per al disc, la Núria ja projecta obrir-se nous camins en el món de l'escena. "Estic pensant en el món de l'audiovisual, com a actriu", aclareix, tot i que té molt clar que també vol continuar fent música.