Un estudi aprofundeix en el retaule de Banyoles, una de les joies del gòtic internacional

BanyolesUnànimement és considerada una de les grans fites del gòtic internacional. En els últims cent anys el retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles ha estat qualificat pels experts d’“obra capital”, de ser “el punt àlgid de la pintura a les terres de Girona”, de “peça fonamental de la pintura gòtica catalana”, “d’imponent i superb” i de “realització del més alt nivell artístic”, entre altres elogis. Tanmateix, fins ara aquesta obra no havia estat objecte d’una exhaustiva investigació com la que han fet Pere Freixas i Roser Juanola, i que es recull en l'últim volum de Quaderns de Banyoles. Els coautors presentaran el llibre dissabte vinent al Museu Darder de la capital del Pla de l’Estany, coincidint amb l’obertura al públic del monestir de Sant Esteve, que és on es pot contemplar aquesta obra, juntament amb l'arqueta de Sant Martirià, que, com el retaule, data del segle XV i també és considerada una de les joies del gòtic internacional.

En el llibre, Freixas i Juanola aporten informació per “fer emergir de l’oblit l’obra més rellevant del patrimoni artístic de Banyoles i una obra capital de la pintura gòtica catalana i europea de la Baixa Edat Mitjana”, com diuen en la introducció. I ho han fet amb un llenguatge senzill que defuig els tecnicismes per explicar tots els detalls de les diferents escenes de la vida de la Mare de Déu. "Hem intentat utilitzar un llenguatge senzill, per al gran públic. Però el que no podíem obviar és que hem fet un estudi monogràfic sobre el retaule des d'una anàlisi acadèmica historiogràfica; aleshores hem introduït moltes notes, però no les hem posat a peu de pàgina sinó al final de cada capítol. Perquè qui vulgui llegir el llibre i no les notes, ho pugui fer tranquil·lament sense que les notes el destorbin", diu Freixas.

El millor retaule del gòtic català del Mestre de Banyoles

Els autors assenyalen que “a mitjan segle XX, l’eminent i reconegut professor hispanista de la Universitat de Harvard Chandler R. Post va considerar, a la History of Spanish Painting, que el moble de Banyoles era el millor i més original retaule del gòtic català; com també ho ha remarcat la historiografia de més cap aquí en qualificar-lo, fins i tot, com una de les millors obres gòtiques europees”. I afegeixen: “Ha estat una vertadera fortuna que s’hagi conservat pràcticament íntegre el retaule de Banyoles. I no solament cal considerar aquest retaule l’obra més notable del període gòtic a l’àrea de Girona, sinó que també és un dels conjunts conservats de més qualitat dels antics estats de la Corona catalanoaragonesa”. Freixas afegeix que es calcula que dels segles XIV-XV, l'època de la Baixa Edat Mitjana, s'ha perdut un 98% o un 99% de les pintures, escultures i orfebreria d'aleshores: "Del que es va fer al que s'ha conservat, és una misèria".

Un dels aspectes que remarquen els autors és l’extraordinària qualitat de la pintura de Joan Antigó: “És l’única obra conservada de les que sabem que va pintar, però serveix per posar en relleu el seu domini tècnic, d’altíssima qualitat plàstica, i per concloure que es tracta d’una de les figures més rutilants del paisatge artístic català”. Que va ser Antigó l’autor de la pintura va ser justament Freixas qui ho va descobrir el 1983. “D’ençà del descobriment del nom d’aquest pintor empordanès, ara fa quaranta anys, la historiografia no ha fet altra cosa que enaltir el valor extraordinari del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, l’única obra seva que ha perviscut amb acreditació documental –encara ara no s’ha pogut precisar la seva coparticipació, també provada, en el retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries–; per bé que força temps abans, aquest fastuós moble litúrgic banyolí havia estat considerat ja un dels conjunts pictòrics de més qualitat del seu temps i l’autor, batejat amb el nom de Mestre de Banyoles, s’havia pensat que podia ser un pintor francès”. En el llibre s'aprofundeix en la seva trajectòria professional i en la seva vida personal.

Per 200 florins

El retaule de Santa Maria o de Nostra Senyora de l'Escala va ser encarregat per l'abat de Banyoles, Guillem de Pau –que era cosí del bisbe de Girona, Bernat de Pau–, per 200 florins, "en el marc del procés de reconstrucció i d'embelliment del monestir després dels terratrèmols de 1427-1428, en el qual no només hi ha el retaule sinó també l'arqueta i altres objectes litúrgics que s'han perdut", apunta Freixas. Consta de 5 cossos verticals amb el carrer central actualment transformat i presidit per una imatge d'alabastre de la Mare de Déu de mitjans del segle XIV que els autors creuen que no és l'original perquè les seves dimensions són desproporcionades respecte a l'espai que ocupa. Els altres cossos estan ocupats per escenes de la vida de la Mare de Déu, per ordre cronològic segons la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine. La predel·la que sosté el retaule està formada per set plafons, amb figures de sants i de la Mare de Déu dels Dolors, excepte el del mig, que és buit perquè allí s'hi posava el Crist Baró de Dolors, en llatí Ecce Homo.

L’abril de 2010 el retaule va tornar al monestir de Sant Esteve després de ser restaurant durant tres mesos al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Des d'aleshores s'exposa sense el vidre de protecció que tenia abans.