Lluc Salellas: "En gairebé 10 anys no s'ha fet cap equipament públic a Girona; aquest és el model de Junts"

GironaGuanyem Girona és una plataforma municipalista que va néixer fa sis anys impulsada per la CUP, MES, el Comú de Girona i Som Alternativa. Lluc Salellas (Girona, 1984) ja va ser-ne l’alcaldable el 2019 i ara repeteix, després que la CUP –on encara milita– hagi fet una excepció i li permeti presentar-se a un tercer mandat com a regidor. Des del 2015 que és regidor, i aquesta legislatura és el cap de l’oposició. Guanyem Girona va irrompre les anteriors municipals amb sis regidors.

Fa 8 anys que és regidor. No va pensar a passar el testimoni?

— En l'àmbit personal vaig valorar si em veia amb ganes, amb força i capacitat per presentar-me com a alcaldable. Vaig veure que sí, també en l'àmbit col·lectiu, veient tot el que comentàvem per als pròxims anys. I vam tenir en compte el context: valorem que hi ha unes possibilitats clares de poder guanyar les eleccions i tenia sentit que l’experiència acumulada continués el pròxim cicle i poguéssim culminar aquest projecte.

Vist en perspectiva, la limitació de mandats és molt encotillada?

— Jo la veig claríssima i necessària. Ha d’haver-hi límits. Però també és veritat que de vegades es donen circumstàncies concretes com la que s’ha donat a Girona.

Fa deu anys, quan només militava a la CUP, hauria pensat el mateix?

— Crec que sí. Sempre poso d’exemple que en l’esquerra política del nostre temps molts dels referents han sigut persones que han hagut d’estar un temps liderant i això no sembla que hagi estat un problema. Jo tinc molt clar que aquests són els meus últims quatre anys en política municipal i que això sí que s’acabarà el 2027, com a molt.

En política municipal?

— Tinc molt clar que deixaré la política institucional. Durant 10 anys de la meva vida vaig treballar, i ara hauré estat 10 anys fent això.

Parlen de moment excepcional, però per governar caldran pactes. Quines línies vermelles tenen?

— Nosaltres partim de dues premisses. Una: el nostre objectiu és guanyar i d’aquí construir aliances a la ciutat. Perquè som conscients que no només són necessàries per tenir una majoria absoluta, sinó que també són positives per a la ciutat. L’altra premissa és que en l’històric dels darrers anys a la ciutat ha pujat el sobiranisme i també el vot progressista transformador. Per tant, per a nosaltres en l’equació és important que s'inclogui un programa en aquesta línia. Esquerra hauria d’estar a favor d’una idea com aquesta, tot i que no hi ha estat els darrers 4 anys. I ja veurem la resta d’actors.

Som a finals d’any i l’alcaldessa Marta Madrenas (JxCat) encara no ha presentat pressupostos. Creu que hi ha renunciat?

— Crec que forma part d’una dinàmica, d’un govern que s’acaba. Tampoc va voler presentar el pressupost del 2021, just després de la pandèmia. I recordem que ara ERC també és part del govern. No han fet ni tan sols l’esforç d’intentar treballar un pressupost. Això no és només és una renúncia davant d’un context electoral, sinó que té més a veure amb un problema estructural de govern, de no tenir projecte i no ser capaç de liderar i gestionar una ciutat.

Critiquen la política d’habitatge, però el polèmic llindar d’un 15% d’habitatge turístic per barris es va aprovar amb un vot de Guanyem.

— Crec que això no s’ha explicat bé. Hi havia una moratòria sobre noves llicències de pisos turístics que vencia. Fins 15 dies abans del ple no van fer una proposta: si no aprovàvem el 15%, anàvem al mercat lliure.

El turisme ha tocat sostre?

— No som turismofòbics. El turisme és un motor econòmic. Ens agrada que ens vinguin a visitar. Ara bé, sí que pensem que hem arribat al màxim pel que fa a habitatges d’ús turístic a la ciutat. I critiquem el monocultiu en l'àmbit turístic per part de l’equip de govern. Toca fer apostes econòmiques d’altres tipus per a la ciutat i també pel que fa a l'àrea urbana. Com en l’àmbit de la salut amb el nou Trueta. També del sector industrial a l’àrea urbana.

En quina direcció industrial?

— Que la petita i mitjana indústria pugui establir-se. Que els polígons del nostre entorn estiguin ben connectats amb la ciutat en transport públic. També es pot potenciar la petita artesania dins de la ciutat. I hem d’aconseguir que el comerç no es redueixi a la restauració. Per això proposem pacificar alguns carrers. Sense comerç, els barris es moren.

Quin hauria de ser el gran projecte del pròxim mandat?

— Hi ha una cosa que la gent sap poc. Els últims equipaments que es van inaugurar a la ciutat, públics i comunitaris, són el pavelló Montfalgars i el centre cívic del Barri Vell. I són de fa gairebé deu anys. En gairebé 10 anys no hi ha hagut cap escola bressol, cap pavelló ni cap centre cívic nous. Això és el model de Junts i és el que la gent ha de tenir clar. Per a nosaltres és clau poder tornar a parlar de noves escoles bressol, equipaments esportius, comunitaris i culturals als barris.

Girona ja forma part de l’elit esportiva. Se’n pot treure més suc?

— L’orgull gironí, que ara és només un lema comunicatiu per part de l’equip de govern, es pot convertir en una eina de transformació. Si tenim la sort de tenir esport d’elit, això ha d’arribar a l’esport de base.

El fet que Gemma Geis finalment sigui candidata canvia la campanya?

— Em sembla que Girona no era la prioritat de Gemma Geis. Ho demostra que no es presentés a les primàries de Junts en el seu moment. La sortida del Govern ha estat una situació sobrevinguda a través d’un procés poc humà: destituir una persona per la porta del darrere.