Laura Grau: "No m’entusiasma Barcelona, però als pobles no tot són flors i violes"

Blanes (Selva)Laura Grau (Blanes, 1995) és comunicadora i creadora de contingut per a xarxes socials en català. Va començar a donar-se a conèixer sobretot a través dels vídeos de YouTube del Canal Malaia i, actualment, és una de les presentadores del Matina Codina, que s'emet els matins d'entre setmana a RAC105; i també col·labora en programes de televisió com Zona Zàping i Planta baixa. A la ràdio, cada dia presenta una secció en què, a partir de temes d'actualitat, planteja, sempre des d'una perspectiva feminista, reflexions que generen debat entre les noves generacions. Amb un to festiu, però també clarament reivindicatiu, sense voler alliçonar ningú, la comunicadora utilitza l'altaveu del micròfon per exposar la seva opinió sobre qüestions espinoses i polèmiques, com la recent detenció de Dani Alves per delictes de violació, o la misogínia interioritzada de l'última cançó de Shakira. També fa safareig i tracta temes més divertits i suaus, com les actuacions dels concursants d'Eufòria o "les reviews d’articles tèxtils d’hivern que ningú m’ha demanat".

Grau ha viscut tota la seva infància i adolescència sobretot a Blanes (Selva), fins que, forçada per les necessitats del món laboral, va haver de traslladar-se a Barcelona. "És molt difícil viure econòmicament només del contingut en català a les xarxes, i per això molts comunicadors no tenim més remei que treballar als mitjans de comunicació tradicionals de la capital per fer la mateixa feina que a internet, però amb un sou garantit", assenyala. La youtuber torna al poble aproximadament un cop al mes per veure la família i també hi passa cada estiu.

L’arrelament del cau

A Blanes, l'espai on Grau ha creat un lligam més fort és el cau. Va començar a anar-hi de petita, amb 9 anys, i va seguir-hi vinculada com a monitora fins als 25. Ara ja no manté cap relació directa amb l'agrupació, però reconeix que li ha deixat un pòsit que no es perd. La comunicadora, que és professora d'educació infantil i primària de formació, reivindica els valors i l'aprenentatge del cau: "Et fa viure-ho tot a l'extrem, tant les coses bones, com relacions d'amistat intensíssimes, com també moments dolents de bullying o conflictes amb el grup". I afegeix: "Aprens a gestionar tota mena de situacions, perquè et porta al límit i et situa fora de la zona de confort, al mig de la muntanya o en una casa de colònies, sense els professors de l'escola ni la família de casa." I un dels llocs on més bones estones recorda amb el cau blanenc és l'ermita de Santa Bàrbara, a prop del famós castell de Sant Joan: "Hi hem dormit moltes vegades, en nits molt significatives, i s'hi veu un cel preciós", afirma.

Cala s’Agulla

Laura Grau manté una relació molt estreta amb el mar i la platja: "Després de viure tants anys a la costa, m'he creat jo mateixa el mite que necessito tenir sempre el mar a prop, i quan el tinc lluny l'enyoro", explica. La comunicadora també defensa la platja en un sentit social i comunitari: "És dels pocs espais d'oci que no està explotat pel capitalisme, que és gratuït, lliure, obert a tothom i per a tots els gustos", sosté. I, del litoral blanenc, Grau recomana especialment el paratge de la cala s'Agulla, un dels pocs racons verges de la Costa Brava, rocós i inaccessible en cotxe. Tot i ser un lloc natural solitari i poc conegut, la comunicadora no vol amagar-lo: "Sempre que ve gent de fora a visitar-me a Blanes m'agrada fer-los descobrir cales precioses com aquesta, perquè trobo injust i elitista que vulguem ocultar els espais protegits als de fora i només els puguem gaudir uns pocs", manifesta.

El teixit de l'Ensorra't

A Blanes, és molt coneguda la discoteca Arena, una de les sales de nit més grans de Catalunya, que cada cap de setmana reuneix centenars de joves dins i fora del local. Laura Grau, però, no ha estat gaire assídua a aquesta discoteca i, en canvi, recorda amb més estima les trobades nocturnes amb la colla al pub El Ancla, regentat per una cambrera anglesa, que ara ja està tancat. Un altre punt clau de la nit blanenca és l'Ensorra't, l'organització de les entitats juvenils de Blanes que programa concerts a la platja durant la festa major. Com a membre del cau, Grau hi participava, però, tot i reconèixer la importància de teixir complicitats entre els joves del poble, té molt presents algunes desavinences: "Blanes és un poble petit, tots ens coneixem de fa molt temps, i en organitzacions com l'Ensorra't veus com xoquen els interessos dels grups amb més poder del municipi i com es reprodueixen dinàmiques hereditàries que no deixen pas a saba nova", remarca. I certifica: "En aquestes trobades t'adones que als pobles no tot són flors i violes".

L’individualisme de Barcelona

Justament per aquest seguit de relacions i actituds viciades en el context d'una població petita, traslladar-se a viure a una gran ciutat com Barcelona representa un alliberament: "Aquí ningú et jutja amb els ulls d'algú que et coneix de tota la vida, no ets mai el centre d'atenció i no em sento tan exposada des de la meva individualitat", afirma. Ara bé, Grau també matisa que és una sensació agredolça i contradictòria, perquè Barcelona li és igualment hostil i poc acollidora: "No m'acabo de sentir a gust a Barcelona perquè la trobo impersonal, inhabitable, com un parc d’atraccions fet de cara al turisme, i no m'hi sento representada". "Entre les virtuts i els vicis del poble i la ciutat, visc sempre en conflicte i contradicció entre dos mons", conclou.