Orquestra Maribel: "Fa 7 anys no ens hauríem vist tocant reggaeton"

Sarrià de Ter (Gironès)Finals de 2012. Un grup d’amics puja a un escenari la nit del 25 de desembre, dia de Nadal, a cantar tota mena de versions fent conya. Es fan dir Bakalao Pelao i el cantant és un dels carnissers del poble, que s’ajuda d’una llibreta per no perdre’s amb la lletra de les cançons. Som a Sarrià de Ter, en un dels locals de culte de la música underground gironina i ningú dels presents s’ho hauria pogut arribar a imaginar, però acaba de néixer l’embrió d’un dels grups de versions que es rifaran les festes majors la pròxima dècada. Són vuit homes, de diferents generacions, oficis diversos, estan d’aniversari i tenen un nom que per a alguns podria evocar a passos dobles o txa-txa-txa. Parlem de l’Orquestra Maribel, que per aquestes Fires de Girona tanca la gira dels seus primers 10 anys als escenaris amb una actuació per Tots Sants, l’1 de novembre, a les 18 h, a l’esplanada de La Copa.

Apaga la tele 

M’han citat a l’Associació Cultural Apaga la Tele (ATV), que és on van néixer i també el seu local d’assaig. Una sala situada a sota de l’escola pública Montserrat, a la qual s'arriba muntanya amunt passat Sarrià de Dalt. És així com es coneix el barri que va crear la colònia Torras quan va obrir la fàbrica de paper en aquest poble a tocar de Girona. Aquí és on va néixer tot. “L’ATV és la segona casa de molts", diu Ricard Humet, que fa acústics i saxo. "Ha estat la porta d’entrada a conèixer-ho tot a nivell musical. Un espai de trobada totalment intergeneracional”, afegeix Josep Aymerich, guitarra, baix i greu del grup. Nascut fa just 20 anys, el local va convertir-se en una extensió dels boxes d’assaig que s’havien creat al costat dècades enrere. Aymerich, després d’assistir al concert de Nadal del 2012, va tenir la idea d’impulsar el grup i va acudir al carnisser Jordi Nadal perquè hi cantés. Al nom del grup encara li busquen sentit. Per què orquestra? Pregunto per Di-versiones, el grup emblemàtic nascut a Calonge (Baix Empordà), i Eloi Aira, guitarra, veu i coreografia, admet que segur que els han influenciat. Aymerich, però, s’afanya a mencionar l’orquestra clàssica de La Selvatana i Ricard Humet va més enrere, amb Hotel Cochambre.

La font de Can Nadal

Baixant de l’ATV hi ha un moment que la carretera creua per sota de l’autopista. Som a la Font de Can Nadal, però vist amb perspectiva i pel que expliquen els integrants de l’Orquestra Maribel, es podria rebatejar aquest espai com la Font d’en Tano. Així era conegut Lluís Pla Oliveras, espurna de l’escena de música underground a Girona. La tetraplegia incompleta que patia mai va ser un impediment per engegar tota classe de projectes fins a la seva mort a Guatemala el 2021. “En Tano era el centre neuràlgic de tot això, el nexe d’unió –rememora el cantant del grup–. Durant la dècada dels 90 va crear el Butirrock a la Font de Can Nadal. Va enganyar l’Ajuntament: van dir que farien una botifarrada i van crear el concert”. Allò va ser l’espurna que anys més tard va impulsar Apaga la tele. Però més enllà del Butirrock, que es va convertir en el gran festival del poble –i un dels primers llocs on Orquestra Maribel va tocar–, la Font de Can Nadal va esdevenir també un lloc de trobada: “Agafàvem un barril i hi cremàvem palets”, explica Jordi Nadal.

El Centro Parroquial 

Si l’ATV era el local de trobada nocturn, les tardes i els vespres es feia parada i fonda al Centre Parroquial, més conegut com El Centro. Propietat del Bisbat, en Pep i la Tina eren les ànimes d’un local amb llar de foc que va tancar el 2015. “Sarrià no ha estat el mateix des que va tancar –lamenta Nadal–. Hi arribaves i et trobaves tots els avis jugant a la botifarra i tot de generacions més joves. Sempre coneixies algú”. Això en un poble que defineixen com a molt particular. “Sarrià de Ter és un poble dividit per la carretera nacional –reflexiona Aira–. Per sort sembla que això està canviant a poc a poc, però alhora s’està convertint en un poble dormitori”. Potser és aquell clima de El Centro el que intenten reproduir a cada concert: intentar arribar a tot tipus de públic. Si bé van començar tocant a la festa major de Cervià de Ter a les tres de la matinada, aquestes Fires ja tenen un concert a l’hora de berenar. Al grup hi ha un ambient assembleari: “Som vuit i els vuit manem”, diu Aymerich. Per això ara funcionen a través de comissions. "El motiu d'existir Orquestra Maribel és passar-nos-ho bé i ens costa molt treballar quan no estem junts", admet Nadal.

La Cooperativa 

El nostre particular tour per Sarrià de Ter fa parada una mica més avall de la Font de Can Nadal. És al restaurant La Cooperativa, on hi havia l’antiga botiga de la colònia de la Torraspapel. Ara és un local de l’Ajuntament on sempre queden a la terrassa per fer el cafè i anar cap al concert que toqui. Cap d’ells viu de l’Orquestra Maribel, però els suposa un bon sobresou per viure bé tot l’any. Acaben de fer 10 anys i es veuen amb ganes i molt de futur. “Sobretot tenint en compte el moment d’èxit de les orquestres de versions”, diu Aymerich. Recorden com als primers concerts els venia gent gran pensant que es trobarien una orquestra de tota la vida i acabaven escoltant versions de música underground. Tots han crescut musicalment en l’escena rock i hardcore, però amb els anys s’han anat suavitzant. “Fa set anys no ens hauríem vist fent reggaeton –admet Humet–. Al final, més que les cançons, el més important és la connexió amb la gent”, sentencia Aira.