Roser Capdevila: "Al poble de Gaüses les Tres Bessones hi van viure aventures de veritat"

GaüsesCom a personatges de ficció, l'Anna, la Teresa i l'Helena, les Tres Bessones, s'han divertit i han fet tota mena d'entremaliadures colant-se en els grans contes clàssics universals, des de La Caputxeta Vermella fins a Oliver Twist, La Ventafocs o El gat amb botes. A la vida real, les tres filles de Roser Capdevila, en les quals la il·lustradora es va inspirar per crear la col·lecció de contes i la sèrie televisiva Les Tres Bessones, han viscut aventures d'infància que ara, als seus 54 anys, recorden que les van divertir i apassionar tant com si les haguessin viscut dins un dels contes creats per la seva mare. Part d'aquestes aventures reals les van viure al petit poble empordanès de Gaüses, on s'han reunit mare i filles a petició de l'ARA per a una de les poques entrevistes que han concedit totes plegades.

A Gaüses, Roser Capdevila i el seu marit, Joan Batet, van comprar-hi una casa l'any 1982, quan les dones del poble encara rentaven la roba al safareig municipal, les cases que tenien televisor es podien comptar amb els dits d'una mà, en tot el poble només hi havia un telèfon –a la ja desapareguda botiga– i a la planta baixa de moltes de les cases hi havia l'estable on convivien gallines, vaques, xais o mitja dotzena de porcs.

Forasters i 'hippies'

Tot just començava a esclatar l'enamorament dels barcelonins per l'Empordà i els primers que s'hi van comprar casa eren vistos sovint amb recel per alguns veïns dels pobles de segona línia de mar, com Gaüses, poc avesats encara a les visites de forasters i de turistes. Els que portaven al poble grans colles d'amics i hi celebraven festes eren vistos com a "hippies". "De hippies nosaltres llavors n'érem molt, tot i que no radicals, però sí trencadors", explica Roser Capdevila, que recorda que junt amb tres "sòcies fundadores", van comprar la casa, "que estava totalment en runes", i la van reconstruir i dividir en quatre habitatges independents. La Roser i el seu marit la van poder comprar gràcies als guanys obtinguts a l'empresa d'estampació Brot 72, on també treballava la germana de la il·lustradora, la Carmelina, que va ser també propietària d'un dels quatre apartaments de la casa de Gaüses. "Però en aquella època no teníem ni un duro i per fer les obres vam estalviar i vam esgarrapar de tot arreu. No ens hi vam poder instal·lar fins al cap d'un temps!", afegeix.

A la feina d'arquitectes, dissenyadors i un paleta de la Bisbal s'hi van afegir les mans i la destresa dels nous propietaris de la casa per fer-la habitable: "Van muntar una mena de fusteria i es van fer els mobles ells mateixos: els sofàs, l'altell per als nostres llits... i nosaltres, les nenes, pintàvem les parets enfilades en unes tarimes", recorda la Teresa.

Platja, banys al riu i missa per socialitzar

De luxes, ni un: "La primera cuina que vam tenir era de llenya, i jo tot el dia anava carregada de llenya amunt i avall! No saps quants menjars vaig fer en aquella cuina! Fins i tot a l'estiu, quan tornàvem de la platja. Era sufocant", exclama la il·lustradora. Les inacabables jornades de platja a Sant Pere Pescador i el posterior bany al riu Fluvià "per treure'ns la sal" és un dels records que esmenta l'Anna. La Teresa hi afegeix: "El món rural ens agradava molt. Ja el gaudíem a Andorra, on teníem un refugi en un poble molt aïllat. Aquí a Gaüses anàvem a l'hort de can Costa, a la riera, a l'ermita de Sant Roc, i jo sovint em passava el dia a can Marimon, que tenien ovelles". "Tot el dia estàvem al carrer amb la bicicleta, i això a Barcelona no ho podíem fer", diu l'Anna, que guarda també un record menys entranyable: "Els diumenges, ben d'hora, els pares ens enviaven a missa, tot i que no eren gens creients. Era l'única activitat que es feia al poble i ens hi feien anar perquè així socialitzàvem", raona. "A Gaüses hi van viure aventures de veritat", afirma Roser Capdevila.

El caràcter de les trigèmines

Els primers anys d'estada a Gaüses coincideixen amb el naixement de les tres bessones de ficció, tot i que Capdevila no ha creat cap conte ambientat en el poble. El primer conte il·lustrat, Som les Tres Bessones, data del 1982. L'èxit fulgurant dels contes, que es van traduir a nombrosos idiomes, es va repetir amb la sèrie televisiva, de la qual s'han fet 104 episodis, també traduïts a multitud de països.

"Tot va començar quan un dia, amb la Mercè Company (autora dels textos dels contes de Les Tres Bessones), anant en moto pel carrer Balmes de Barcelona ens vam aturar de costat en un semàfor, i ella em va dir: «Penso que hauríem de fer una col·lecció de contes amb les teves tres filles»", explica Roser Capdevila. La idea va agradar-li i de seguida van posar fil a l'agulla. De les tres bessones reals, les de ficció conserven el nom i alguns trets del seu caràcter. "L'Anna és la romàntica, perquè així ho és a la realitat; és la més emotiva, li costa poc plorar", diu la Roser. "Sí, sí, ploro molt, però no soc gens desgraciada, eh? És que tinc la llàgrima fàcil", salta l'Anna. "La Teresa és l'aventurera, com a la vida real, i l'Helena és la sensible, la que menjava més tot i ser la més primeta i la més rondinaire. Quan va començar a parlar, li va dir a la Teresa: «Quan estàvem dins la panxa de la mamà a mi ja em pegaves i ja em donaves cops». Rondinaire encara ho és ara", diu la Roser.

Sobreviure a tres durs embats

Gaüses ha canviat molt des de llavors i la família de Roser Capdevila ha crescut amb l'arribada de gendres i nets, de manera que són rares les ocasions en què hi coincideixen tots. La Roser i el seu marit són els que menys hi van per raons de salut. La il·lustradora va partir un greu accident l'any 2005, quan va atropellar-la el conductor d'una furgoneta que no tenia assegurança. "Jo sortia de la darrera sessió de quimioteràpia, i la furgoneta em va aixafar el crani, vaig estar en coma 20 dies i vaig sortir molt atrotinada i amb seqüeles molt importants. Gairebé no hi veig", explica la Roser. Les seves filles destaquen que tot i els problemes oculars, la seva mare "ho veu tot, no se li escapa res". Desprèn vitalitat i bon humor, encara "renya" les seves filles, i assegura haver tingut "molta sort a la vida". "M'he pogut dedicar al que més m'agrada, dibuixar, i he sobreviscut a tres embats duríssims: el part de les trigèmines, que es va complicar amb una hemorràgia, el càncer i l'accident".

Un diari fet de dibuixos

Tot i que no pot anar sovint a Gaüses, d'on valora especialment la pau que s'hi respira, el camí que transcorre entre boscos fins a Camallera, l'ermita de Sant Roc i les grans festes i trobades familiars i d'amics que hi ha celebrat, Roser Capdevila assegura que ha sabut adaptar-se sense problemes a les circumstàncies i gaudeix quedant-se a Barcelona: "Vivim en un sobreàtic des d'on veiem el mar i on tenim dues terrasses plenes de flors. I l'Helena és el meu guàrdia civil", diu sorneguera. "Em truca cada matí i em pregunta fins i tot quines sabates em posaré, perquè sap que en tinc unes que rellisquen..." A Gaüses s'hi ha emportat el seu diari, on des de l'any 2000, abans d'emmalaltir de càncer, hi relata –amb dibuixos i algun text manuscrit– els fets que li han passat durant el dia o les notícies que li han cridat l'atenció. "El que porto avui ja és el quadernet número 64", diu. A la primera pàgina hi ha dibuixat el seu famós mussol, company d'aventures de la Bruixa Avorrida en els contes de les Tres Bessones i company també de la il·lustradora en les seves nits d'insomni. "Tot i que gairebé no s'hi veu, fa uns dibuixos frescos, i sempre amb aquella ironia que li permet treure suc a coses a les quals nosaltres a vegades no donem importància", diu la seva filla Anna.