Lluc Salellas: "Treballem per prohibir circular en bicicleta en algun punt del Barri Vell"

GironaFa un any, Guanyem Girona, Junts i Esquerra demostraven que la unitat independentista és possible amb un pacte inèdit per governar a la ciutat, malgrat la victòria en vots del PSC. Lluc Salellas, alcalde de Girona, ens rep al seu despatx a la plaça del Vi per fer balanç del primer quart de legislatura.

Fa un any firmaven un document de 64 punts amb Junts i ERC. N’han complert ja una quarta part?

— Estem acabant d’enllestir el seguiment del document perquè ens agradaria poder-ho explicar. Però sí que considero que hem començat a treballar molts dels elements que posàvem sobre la taula. Alguns ja estan en una fase més executiva, d’altres amb més desenvolupament previ i alguns en fase més d’estudi. A tall d’exemple, dilluns vam portar la proposta d’aprovació inicial per a la modificació del plantejament urbanístic del futur Campus de la Salut del Trueta. És el pas que necessitava la Generalitat per poder fer el concurs del projecte. Han estat onze mesos de feina per aconseguir aquest primer objectiu.

En campanya justament denunciava la manca de construcció de nous equipaments els darrers 10 anys. I de moment encara no n’han licitat cap.

— Executar projecte també és una part important d’un procés d’obra pública. No només has d’aprovar el projecte, sinó que l’has d’executar. I això és el que s’està fent amb el Xalet Soler [futura Casa de la Tecnologia] i la reforma de la Central del Molí, que va a bon ritme. En paral·lel, s’està fent tota una part d’obra pública a nivell de carrer, de millores d’accessibilitat a les voreres. I de cara al futur, ens hem centrat molt en dos grans projectes de ciutat més en l'àmbit d'urbanisme: el Trueta i l’institut de l’Ermessenda.

Una de les grans promeses pendents és la de la plaça Catalunya. ¿Hi haurà canvis abans del final d’aquest mandat?

— Abans no s’acabi el mandat hi haurà un projecte de cara a la transformació integral. Al que no renunciem és a fer que, mentre no passi, hi hagi canvis potser més lligats a l’urbanisme tàctic, que poden arribar abans de finals d’any.

Hem vist en les darreres setmanes un debat encès sobre l’impacte del turisme amb bicicleta. ¿Considera que és la causa de la gentrificació del Barri Vell?

— Crec que els processos de gentrificació tenen múltiples causes i, per tant, dir que n'és l’única causa no em semblaria rigorós. Em sembla que és evident que aquest turisme en bicicleta ha generat una economia i riquesa a la nostra ciutat. I, al mateix temps, unes externalitats negatives vinculades a la mobilitat o la sensació de transformació per part dels veïns. Les pròximes setmanes presentarem algunes propostes que creiem que ajuden a aquest equilibri que busquem als barris.

¿Prohibiran circular per alguns punts del Barri Vell en bicicleta?

— Una de les propostes que precisament estem treballant és que algun punt del Barri Vell pugui tenir la prohibició de circular en bicicleta.

¿Indistintament de si són turistes o no?

— Aquest tipus de segregacions em sembla que no es poden fer. El motiu pel qual ho prohibirem en un lloc o un altre és perquè dificulta el pas entre les bicicletes i els vianants i genera un conflicte. I nosaltres sempre hem dit que la prioritat és el vianant. Per garantir la seguretat del vianant, perquè pugui circular per aquests punts sense que perillositat o sensació d’inseguretat. En aquest sentit, sí que estem estudiant que hi pugui haver alguns punts on la gent hagi de baixar de la bicicleta.

¿El turisme de bicicleta és un assumpte que genera friccions dins del govern, sobretot entre Guanyem i Junts?

— Jo crec que ningú ha amagat mai que aquest és un govern plural i que això és el que van demanar els gironins. Però jo crec que una de les grans coses que hem aconseguit aquest primer any, i això sí que ho vull posar en valor, és que en un moment en què la política està profundament, podríem dir, conflictiva pel que fa a relacions entre grups polítics, que fa que sigui molt difícil arribar a acords, nosaltres no hàgim tingut cap crisi. Això crec que quan ho analitzes en el context de la política catalana té molt de mèrit.

Parlant de política catalana, com valora el pas de la CUP de fer president del Parlament Josep Rull?

— La CUP sempre s’ha volgut entendre amb els partits independentistes per temes vinculats a garantir els drets i llibertats. A partir d’aquí, jo crec que la CUP el que ha de fer és buscar la política parlamentària i arribar a acords amb qui hi ha d’arribar. Sobretot ha de fer que la política programàtica aconsegueixi resultats i visualitzi al final que la CUP planteja tres o quatre elements clau durant la legislatura i que els aconsegueix a partir de la negociació.

La CUP va viure una gran patacada en les darreres eleccions catalanes. També a Girona, on va ser superada per l’extrema dreta d’Aliança Catalana. És un correctiu a Guanyem?

— Jo crec que si hi hagués hagut una diferència a nivell nacional amb el que passava a Girona podríem parlar de correctiu, però vam quedar per sobre. Crec que va haver-hi una dinàmica molt nacional.

Quantes sorpreses s’ha trobat de governs anteriors que li impedeixen avançar en el dia a dia?

— Qualsevol govern que en substitueix un altre troba moltes herències, algunes de bones i altres de menys bones, i alguna de dolenta. A mesura que va passant el temps vas incorporant elements nous de gestió, i aquesta és la transició que estem fent ara mateix.

¿S’han trobat molts problemes amb la situació dels treballadors de l’Ajuntament?

— És un tema que ve de lluny, perquè s’havia judicialitzat en els últims anys i havia portat l’Ajuntament a una situació molt complexa. Aquest primer any hem aturat les demandes i les mobilitzacions al carrer i hem arribat a un acord amb la Policia Municipal. Més de 600 treballadors han vist millorar les condicions salarials. Això és un 60% de la plantilla, el 75% si es té en compte la policia.

En el terreny personal, ha canviat gaire, la vida en l'últim any?

— En un any només he tingut un episodi desagradable amb una persona que em va increpar. Ho he comentat moltes vegades amb l’Íñigo Errejón: és molt diferent fer política a Cadis o a Madrid que a Girona, perquè aquí es respecten molt més que puguis discrepar amb una persona i la privacitat.