Els pous que poden salvar Girona de la sequera

GironaAmb els embassaments cada dia que passa en uns nivells més insostenibles, cobra importància cada cop més una aigua que no es veu: la subterrània. Fa dècades que Catalunya ha prioritzat els pantans per abastir-se, però durant la gran sequera del 2007 i el 2008 va reobrir-se un debat antic: l’ús dels aqüífers. Ara està tornant a passar: diferents ajuntaments busquen nous pous per obtenir més aigua. Una decisió que no està exempta de risc per la possibilitat tant de sobreexplotació dels aqüífers com de contaminació.

En el cas de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que es proveeixen a través de l'acabada de constituir empresa d’aigua pública Catsa, la feina ja està feta. Fa 15 anys es van obrir tres pous d’emergència a la zona de Salt que és terreny urbanitzable no desenvolupat i on s’ha d’instal·lar el futur Trueta. Estan situats al sector Vallvera-Sitjar, a la zona de camps entre l’A-7 i la riera de Masrocs, a tocar del polígon gironí de Mas-Xirgu. I ara el pla d’emergència per sequera aprovat per l’Ajuntament de Girona el novembre del 2022 preveu fer-los servir només “en cas que no es permeti prestar el servei d’abastament, en part o totalment, a partir de l’aigua del sistema Sau-Susqueda-Pasteral I i Pasteral II”.

Ho recordava aquesta setmana l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Junts), que considerava “indigne” que el Govern “traspassi la responsabilitat” de la gestió de la sequera als consistoris. El 31 d'abril no es va arribar a cap acord amb l’oposició al Parlament a la cimera de l'aigua. També pel fet que l’executiu pugui tenir capacitat sancionadora. En el cas de l’empresa pública Catsa, va assenyalar que en els darrers mesos s’han fet les tasques per adequar els pous en cas que fos necessari minimitzar les restriccions d’aigua de boca.

El 95% de l’aigua de l’àrea urbana

Segons va informar l’Ajuntament de Salt el 2008, els tres pous poden garantir el 95% de l’aigua necessària a l’àrea urbana de Girona. Les obres de perforació, de fins a 300 metres, les va fer l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els pous tenen una capacitat d’extracció d’entre 210 i 250 litres per segon en funció dels paràmetres de qualitat de l’aigua. Amb un cost d’1,8 milions, els pous es regeneraven fa 15 anys en 15 minuts.

Ara ja s’han acabat les obres de connexió que quedaven pendents. Una canonada de 70 cm de diàmetre connecta els pous amb la planta potabilitzadora de Montfullà, camí del nucli de Bescanó, amb els dipòsits del barri gironí de Palau. Es tracta d’una canonada que va de punta a punta de l’àrea urbana. El problema principal, però, és que les bombes encara no estan connectades a la xarxa elèctrica perquè no s’ha urbanitzat la zona, com estava previst que es fes el 2019, i de moment estan preparades per funcionar amb un grup electrogen.