Les eleccions generals de fa 100 anys: sota les coaccions caciquistes monàrquiques

GironaL’abril del 1923 es van celebrar les últimes eleccions generals de la monarquia d’Alfons XIII. Cada districte electoral escollia un diputat. A Girona, n’hi corresponien vuit, repartits entre les demarcacions de la Bisbal, Figueres, Girona, Olot, Puigcerdà, Santa Coloma de Farners, Torroella de Montgrí i Vilademuls. El governador Félix Lueje Valdés, asturià, era la primera autoritat de la província i el responsable polític de tot el que havia de passar.

Al districte de Figueres van presentar-s'hi dos aspirants a diputat a les Corts: Albert de Quintana de León, republicà, i Manuel Rius Rius, marquès d’Olèrdola, membre de la Unió Monàrquica Nacional, que era el candidat oficial i el que havia de sortir escollit. El recompte de vots va ser molt igualat, ja que el guanyador va obtenir 3.476 vots i el perdedor 3.079.  

Les pressions a favor del candidat oficial van ser dutes a terme per la força pública. Agents de la Guàrdia Civil i la policia protagonitzaren escenes de ritual caciquista. Així, totes les entrades i sortides de Figueres foren controlades per tal d’impedir la circulació dels que podien afavorir el candidat republicà. Els agents i apoderats del marquès d’Olèrdola, en canvi, van poder moure’s còmodament i van comprar vots. El notari Salvador Dalí Cusí, que havia estat requerit a Boadella, per tal de donar fe del que passava en aquell col·legi, va trobar el pas barrat.

La denúncia d'un "digne notari de Figueres"

Un testimoni excepcional, el diputat Ramon Noguer Comet (Figueres, 1886), explica: “Varen ser tantes i tan grosses, les coaccions del Sr. Chamorro al servei clar, manifest i vergonyós del candidat monàrquic i contra el candidat republicà, que un digne notari de Figueres, Sr. Dalí, que també fou víctima dels procediments electorals del tal Chamorro, va formular una denúncia al jutjat”. De fet, Dalí va presentar denúncia contra l’agent Francisco Estremera de Torres, subordinat de Chamorro.

Prudencio Rodríguez Chamorro (Fuentesaúco, Zamora, 1874), llicenciat en dret, era el nom del policia implicat en l’operació de caciquisme. Havia aterrat a Figueres el 1922 com a comissari de frontera i tenia com a cap jeràrquic el governador civil. Aquest, doncs, quan va arribar la denúncia del pare del pintor, es va veure obligat a demanar un dictamen a la Comissió Provincial. I aquest organisme, del qual feia part el diputat Noguer, va informar que calia admetre la denúncia i processar l’inculpat de delicte electoral. 

Les eleccions més ignominioses

El governador Lueje, però, va dissentir del dictamen i va emparar el funcionari, que no havia fet més que atendre les ordres superiors. D’altra banda, la jurisdicció ordinària tampoc no va atrevir-se a prendre cap providència. Val a dir que el districte de Figueres només va ser un exemple de com funcionava el sistema de la Restauració, perquè la corrupció es va fer evident en molts indrets més. No ha de sorprendre que el diputat Joan Ventosa enviés aquest telegrama al president del consell de ministres: “Las elecciones que acaban de celebrarse en esta provincia son las más ignominiosas de que hay recuerdo. Pueden Gobierno y sus representantes estar satisfechos de tan patriótica jornada”.

Perseguidor del catalanisme

Amb la dictadura de Primo de Rivera, el comissari Rodríguez Chamorro va fer mèrits encara més sonats, amb la persecució del catalanisme, a banda i banda de la frontera. El 1924 va participar en l’agressió a un capellà de Girona, mossèn Joan Fuster, tingut per catalanista. Per això, poc després, els qui decidien a Madrid van premiar-lo amb el càrrec de governador civil de la província. Del 1925 al 1930, home vanitós, Rodríguez Chamorro va passejar-se triomfalment pels carrers de Girona i els pobles de la demarcació.