Per què ja no hi ha forns comunals als pobles? Veïns de la Garrotxa s'alien perquè tornin a ser realitat

Argelaguer (Garrotxa)En molts municipis de Catalunya, fins ben entrat el segle XX existia un lloc de trobada setmanal més enllà de la plaça. Eren els forns comunals. S’encenien amb llenya que s’abastia de forma col·lectiva i cada família hi portava el pa llevat per coure. Una manera veïnal de compartir recursos, en què no entrava l’administració pública, que amb el temps gairebé ha desaparegut. A la Garrotxa, però, fa anys que batega una iniciativa perquè a la vall del Llierca s’encengui l’espurna d’un nou forn comunal. I ara tot apunta que molt aviat serà realitat. La masia El Turrós a Argelaguer, que va obrir les portes fa dos anys com la primera masia d’habitatge cooperatiu rural promoguda per Sostre Cívic, ha impulsat una campanya de micromecenatge a Goteo per finançar la construcció d’un molí fariner i obrador alimentari.

El grup promotor d’El Turrós va tenir clar des d’un inici que aniria molt més enllà de l’ús residencial. Ja es va planificar com un projecte integral de vida rural, tal com han funcionat tradicionalment les masies, convertint-la en el nexe entre iniciatives d’habitatge, agroecologia i economia circular. Va ser així com va entrar en joc la iniciativa Eines Comunes, nascuda el 2018. “Buscàvem una eina on poder compartir un espai comunal –explica l’Ona, una de les impulsores del projecte–. Recuperar la idea del forn i el molí de poble comunal”.

A partir dels lligams forjats amb l’EcoXarxa Garrotxa, una comunitat d’intercanvi de béns i serveis amb moneda social, Eines Comunes es va constituir com a cooperativa el 2021. Ara ja té una seixantena de socis que treballen perquè l’obrador agroalimentari d’Argelaguer sigui una realitat.

Omplir el buit d’altres projectes

El projecte té en compte l’economia circular –s’acaba de plantar blat en un camp de quatre hectàrees d’El Turrós–, però alhora busca “omplir el buit” que va deixar el tancament del molí de Triticatum, l’associació ubicada al castell de Sales de Llierca que treballa per divulgar i conservar cereals antics. La farina del masover del castell, Víctor García, era un referent a la zona. Així com la pasta que produïa la Núria de Pasta Gansa, que alimentava bona part de l’EcoXarxa Garrotxa.

Unint aquests dos elements, l’Ona té previst començar a produir pasta a l’obrador a partir de la farina molta al molí un cop el projecte estigui finalitzat. I qui espera poder començar a fornejar a finals d’any és en Pau, conegut pel seu pa de foc. Des d’aquest hivern que a El Turrós ja hi ha instal·lat el molí de farina gràcies a la col·laboració amb la Fundació Emprius, que busca recuperar la cultura comunal a les zones rurals.

“Actualment visc a Salt i faig el pa en una masia de Fallines, on puc encendre el forn només dos cops per setmana”, explica mentre ensenya les obres de condicionament d’uns antics coberts que es convertiran en l’obrador agroalimentari. En aquest tipus de projecte en Pau ha vist la millor eina per donar sortides a gent amb el seu perfil que volen professionalitzar la seva activitat però que topen amb les dificultats de tenir les infraestructures necessàries per a una producció que garanteixi els requisits legals d’higiene i sanitat.

En Pau obre un bloc de notes on té un esbós del que ha de ser el forn. Per primera vegada podrà disposar d’una entrada per a la llenya diferent de la del pa. De moment a dins del que ha de ser l’obrador ja hi ha la porta de ferro per on entrarà el pa. L’ha fet un altre artesà de les comarques gironines. És Iu Gironès, de Forns del Terri, especialitzat en forja.

Teixir sobirania alimentària

La campanya de Goteo té un mínim de gairebé 5.000 euros que El Turrós està a punt d’aconseguir, però l’objectiu òptim per poder finançar l’obra és de 26.000 euros. Un cop l’obrador entri en funcionament, les persones particulars o projectes productius tindran dret a fer servir l’espai i les eines per a activitats productives professionals, per a l’oci i per a l’autoconsum. L’espai estarà a disposició per mitjos dies o sencers, pagant una quota d’ús. És la rèplica d’altres models d’obradors compartits que han anat creixent arreu de Catalunya els últims anys, de la mà de subvencions de la Generalitat com la que ha rebut El Turrós, però amb la particularitat que aquest obrador està inclòs dins d’un projecte de cooperativa d’habitatge i d’una finca que té producció pròpia.

Es busca així, en paraules de l’equip d’Eines Comunes, “crear noves activitats productives a l’entorn rural, enriquint de diversitat econòmica i sobretot empoderant els seus habitants”. Però més enllà d’això, promoure la sobirania alimentària de la Garrotxa, perquè l’accés als mitjans productius serveixi per dinamitzar la producció de primeres matèries i transformant-les en aliments de qualitat que siguin consumits al mateix territori.

Finalment, el projecte té en compte la recuperació de conreus en desús a El Turrós, com el camp plantat aquest any amb Florence Aurora, que es considera el blat més nou dels antics. Si lleva com està previst, hauria de permetre a en Pau fer pa durant un any. De moment sap que el forn, un cop fet, encara trigarà entre cinc i sis mesos a curar, i després dos o tres mesos més a poder agafar-li el punt per tornar a fornejar pa.