De Roses a l’Antàrtida amb bicicleta aquàtica

GironaAquesta és una història d’idees esbojarrades però que, en mans d’un dissenyador industrial i amanides amb una gran dosi d’amistat, poden acabar arribant a bon port. Tot va començar amb un dur accident de bicicleta. I ha acabat amb una gesta històrica: arribar pedalant al cercle polar àrtic amb bicicletes aquàtiques resseguint la península Antàrtica durant tres setmanes. Al darrere d’aquesta fita hi ha tres esportistes amateurs empordanesos units per l’amistat de compartir pis a Barcelona quan van anar a estudiar a la universitat. “Llavors ens vam prometre que un dia faríem un llarg viatge per l’Amèrica Llatina en furgoneta, potser fins a Terra del Foc, i hem acabat 30 anys després anant a l’Antàrtida”, explica somrient Josep Rubau, un dels membres de l’expedició i també CEO de l’empresa de Roses Red Shark Bikes, que dissenya, produeix i exporta bicicletes aquàtiques de Catalunya a 72 països.

Rubau va caure de la BTT fa vuit anys i va trencar-se el colze en cinc parts. El metge va advertir-lo que segurament no podria tornar a anar en bici, però la recuperació va anar millor del que esperava. Ara bé, llavors se li va acudir una idea: “Per què no fer una bici que vagi per l’aigua, perquè si caus no et facis mal?”, rememora. Va ser així com va començar a pensar en el prototip del que avui són les bike surf de Red Shark Bikes: una gran base de surf amb una bicicleta al damunt. “Té una tecnologia diferent de la del pàdel surf que dona molta estabilitat gràcies a uns dipòsits que s’emplenen –assenyala Rubau–. Recomanem pujar-hi amb roba de ciclisme i, en alguns casos, fins i tot hi ha qui porta cales, perquè no et mulles”.

Quan les bicicletes van començar a funcionar, van començar a moure-les per la Costa Brava –es poden llogar en diferents punts– i, majoritàriament, a exportar-les. Rubau va plantejar a Lluís Balasch i Jesús Prieto, els amics de joventut amb qui continuava sortint amb bicicleta i ara sovint ho feia pel Mediterrani, provar si les Red Shark Bikes funcionaven en un escenari extrem. “Em van dir que sí de forma immediata”, assegura sobre la proposta d’anar a l’Antàrtida. Va començar llavors una intensa preparació física i també del material, que es va posar a prova als magatzems frigorífics de Frillémena, a la Vall de Llémena (Gironès).

Turisme sostenible

D’altra banda, davant de la proliferació de viatges turístics a l’Antàrtida, l’aventura dels tres amics empordanesos també volia transmetre una altra manera de visitar el continent gelat. Primer, arribar-hi en veler. I segon, moure-s’hi sense fer servir motor de combustió, només amb la força de les cames. “Demostrar que es pot fer de forma sostenible i mostrar-ho a través d’un documental”, diu Rubau. La previsió és que el documental es presenti a finals d’any, tingui una hora i poc de durada i mostri el compliment del somni dels tres amics.

Si bé la condició física i del material eren factors a tenir en compte per al viatge, el més important de tots era la meteorologia. Tot i que sabien com era de difícil creuar el pas de Drake, des del sud de Xile fins a la península Antàrtida, no es podien arribar a imaginar la realitat. “No vam parar de vomitar en quatre dies i això ens va trencar tota la preparació física”, admet Rubau, que agraeix el suport de l’aventurer madrileny Antonio de la Rosa durant tot el viatge. Però la sort els va acompanyar quan van arribar als primers grans blocs de gel i van agafar les bicicletes. Cada dia van pedalar entre quatre i set hores fins a arribar al llindar del cercle polar antàrtic, al grau 66,7. Però era just el final de l’estiu a l’hemisferi sud, amb les bases científiques ja tancant, i cada nit calia que dues persones estiguessin de guàrdia vigilant que el veler que els acompanyava i on dormien no quedés enrocat pel gel.

“A l’Antàrtida la situació del vent i del mar o els corrents poden canviar en qüestió de minuts i has d’estar preparat –conclou Rubau, que durant sis hores va perdre tota la mobilitat en un dit per congelació i pensava que no el recuperaria–. És el millor viatge que hem fet, però també estem molt convençuts que no el repetirem”.