Llengua

Qui hi ha al darrere del macrocomplex gironí dedicat a la cultura catalana?

Candi Granés és l'impulsor d'El Foment de Girona, que té quatre espais al cor del Barri Vell: l'Escola, el Centre, la Taverna i la Fonda

La plaça Mercaders, al cor del Barri Vell, on està ubicat El Foment de Girona.

GironaTot va començar fa poc més de cinc anys amb un petit solar buit en ple Barri Vell de Girona, a la plaça Mercaders. I ha acabat convertint-se en un macrocomplex cultural i gastronòmic de mil metres quadrats repartits en quatre edificis al voltant de la plaça, en els quals s’aprèn, es menja, es beu, es canta i es balla en català. A prop de l’Ajuntament de Girona, entre el carrer Ciutadans i la Rambla, s’ha anat construint un petit barri dedicat als Països Catalans.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

És El Foment de Girona. I al darrere hi ha un mecenes, o “activista”, com li agrada definir-se: Candi Granés. Just abans de la pandèmia va obrir l’Escola, situada als baixos de la noucentista Casa Salieti de Rafael Masó, on s’ensenya des de ball de bastons fins a sardanes, però també a cantar rap en català, a més de fer-s’hi concerts. L’estiu del 2021 va obrir les portes la Taverna, que és l’ànima de la plaça al vespre amb una gran terrassa. Aquella tardor va néixer el Centre, tres pisos amb espais per a xerrades sobre història, llengua i gastronomia. I l’any passat la Fonda, un restaurant per a 120 comensals que acull també combats de glosa i cançons de taverna.

A més, el pol cultural s’ha eixamplat amb l’obertura la tardor passada de la llibreria Les Voltes Educa, molt a prop de la seu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Girona. Granés ha facilitat així l’aterratge al carrer Mercaders d'iniciatives amb les quals comparteix projecte i idiosincràsia.

Un projecte a cent anys vista

Fill de l’expropietari de l’empresa banyolina Inoxpa, dedicada a fer maquinària d’acer per a la indústria alimentària, Candi Granés va decidir un cop cobrada l’herència per la venda de l’empresa, arran de la mort del seu pare, d'invertir-la en un nou projecte sense afany de lucre i pensat a llarg termini. L’objectiu: posar les bases perquè d’aquí un segle encara hi hagi “un lloc de trobada per viure, aprendre i gaudir la cultura, llengua, història i gastronomia dels Països Catalans”. Assegura que va pensar sobretot en les seves filles, que la majoria de les vegades, a l'escola, escolten cançons en castellà o anglès.

L'entrada de l'Escola del Foment, amb un mapa de les tradicions folklòriques dels Països Catalans.

El projecte va començar a gestar-se amb Jaume Piqué, que tenia el Jimmy Jazz d’Igualada i que actualment s'ha desvinculat d'El Foment. Pensant quin local podia anar als baixos de l’edifici d’apartaments que pensava construir al solar buit que havia comprat al carrer Mercaders, Granés va recordar l’esperit d’aquell espai que freqüentava quan de jove militava a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i va voler emular-lo. Actualment ja no milita en cap partit i assegura que El Foment és la seva “eina”. “La gent de país hem d’arriscar-nos”, sosté en conversa amb l’ARA des de la Taverna, a sota d’una frase i il·lustració de Joan Fuster on es llegeix: “La nostra pàtria és la nostra llengua”. “Nosaltres no ens casem amb ningú. El que volem és lluitar contra el desànim, que la confrontació no sigui una justificació per quedar-se al sofà mirant Netflix”.

Aquell local va convertir-se en un bloc de pisos que avui és el Centre. I al costat, Granés va acabar adquirint fins a cinc locals per fer-hi la Fonda. Aquest 2023 és el primer any que el macrocomplex té tots els espais oberts i l’ha encetat amb una àmplia programació de concerts, xerrades, tallers i tasts de menjar i beure. Dissabte passat hi va actuar Arnau Tordera, dissabte serà el torn de Josep Pedrals i l’11 de febrer de Xarim Aresté.

El taller de cant a l'Escola del Foment durant un dissabte.
Detalls d'una aula a l'Escola del Foment de Girona.

L’experiència que es busca és immersiva. Sisu Garcia n’és el gestor cultural i li agrada parlar de “cultura catalana amb mirada 360 graus”. Que qui assisteixi a un concert a l’Escola o a una xerrada al Centre, després sopi a la Taverna. O que s’esculli per a un dinar d’empresa el reservat de la Fonda, amb una àmplia col·lecció de vinils de la Nova Cançó. És també l’única manera que Granés veu que el projecte pugui ser sostenible al llarg del temps. La Taverna i la Fonda volen ser eines per finançar tant l’Escola com el Centre després d’una inversió inicial molt forta. “Ha de tenir coherència cultural, però també ha de ser sostenible, que no sigui un forat de posar-hi diners”, puntualitza.

Perquè sigui un pol d’atracció, El Foment defuig la imatge casposa. Vol treure la pols de velles tradicions com la sardana amb la idea de donar-los una nova vida i atraure-hi públic jove. Alhora, també vol ser un espai per conèixer el patrimoni gastronòmic i recuperar el porró. Anna Giol, cap de cuina, explica que prioritzen els productes de proximitat i etiquetats en català. Al menú han introduït la moixama típica d’Alacant, el menjar blanc de les Terres de l’Ebre i recentment la girella, un embotit de xai que es fa al Pallars. No tenen Coca-Cola, sinó RefreskaCat, etiquetada en català. El llistó que s’ha imposat Granés és alt: assegura que del seu pare va aprendre la passió, l'ambició i la visió. “Jo a la vida soc una persona que no m’arronso”, sentencia.

stats