Una educadora social de Girona s'arrisca a entrar a la presó per les protestes contra la sentència del Procés

GironaGairebé quatre anys després de les manifestacions en contra de la sentència del Procés, l'independentisme continua seient al banc dels acusats. En el cas de Girona, l'espera s'ha allargat després de la decisió de l'Audiència d'ajornar més de sis mesos el judici a l'educadora social al barri del Pont Major i activista juvenil Carla Costa. La Fiscalia li demana dos anys i mig de presó i 34.152,25 euros per desordres públics, agreujats pels desperfectes a les vies de l'AVE durant el tall. El judici s'ha celebrat finalment aquest matí i ha quedat vist per a sentència després que Costa, que va ser número 11 en les municipals del 28-M per Guanyem Girona, rebés el suport de desenes de persones a l'entrada dels tribunals. A la comitiva hi havia el nou alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, així com representants d'Òmnium, l'ANC, Alerta Solidària, ERC i La Forja, a més de l'exalcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

A la sala penal 5 dels jutjats de Girona s'han reviscut els moments posteriors al dia que el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena va llegir la sentència del judici al Procés l'octubre del 2019 i mig miler de persones van tallar les vies del tren i de l'AVE a Girona. De totes aquelles persones, l'única encausada per aquesta protesta és Costa, que ha assegurat just abans d'entrar al judici que la seva causa és una “venjança” contra l'independentisme. "Allò que busquen és un responsable; com hem vist en d'altres casos, estem davant d'un procés que no busca justícia, sinó venjança, per intentar desarticular el moviment", ha afegit.

Aquell 14 d'octubre del 2019 fins a 8.000 persones es van concentrar al centre de Girona en una protesta que es va acabar convertint en una manifestació i es va desplaçar fins a l'estació de tren. Des d'allà, mig miler de manifestants van saltar les vies del tren convencional i van tallar després la tanca de l'AVE i van envair les vies, on es van estar fins a les quatre de la tarda.

Encaputxada en un vídeo

Costa no va ser pas detinguda aquell dia. Van ser els Mossos d'Esquadra que setmanes més tard li van enviar una citació a casa. Què havia passat? La Fiscalia es basa en un vídeo en què apareix encaputxada i que ha estat l'objecte de bona part del judici aquest dilluns a Girona. Els Mossos que aquell dia van comandar el dispositiu i un altre agent que anava de paisà han assegurat que no van veure l'acusada, segons el seguiment que ha fet l'ACN del judici. De fet, els Mossos la van identificar després de creuar el vídeo d'aquell dia amb dues fotografies seves, una del fitxer de la Policia Nacional, i una altra presa quan feia declaracions com a portaveu del col·lectiu La Forja davant de l'Ajuntament de Girona. Però, amb tot, els Mossos no han pogut garantir al 100% que fos ella.

El judici, de fet, ha durat més del que estava previst perquè faltava la representació d'Adif, a qui segons la fiscal Costa hauria de pagar 34.000 euros per destrosses en la reclamació pels danys que van patir les vies de l'AVE. Finalment, s'hi ha presentat una advocada amb poders de l'administrador estatal, però que ni sabia a què corresponien els danys ni tan sols quin dia havien tingut lloc.

Estratègies “retorçades” de la fiscal

Costa s'ha acollit al dret a no declarar, mentre que la seva advocada, Montse Vinyets, n'ha demanat l'absolució perquè la fiscal l'ha assenyalada fent servir tot d'estratègies "retorçades". Sobretot ha posat en dubte la validesa del vídeo que es va fer servir per identificar-la perquè no ha quedat clar de quina manera la policia va obtenir-lo. I finalment ha recordat que formar part d'una manifestació no és sinònim de cometre un delicte, ja que en el vídeo se la veu caminant per damunt de les vies del tren convencional.

A l'espera de conèixer la sentència, en declaracions a l'ARA, Costa posa en relleu què ha suposat en el seu dia a dia aquesta causa. Sobretot el fet que s'allargués tant després de l'ajornament de sis mesos, el que considera que ha estat una "estratègia de desgast". Té intenció d'estudiar un màster i li preocupa que no l'agafin en algunes pràctiques pels antecedents penals. També s'ha trobat que ja hauria fet més estades de cooperació internacional, cosa a què es volia dedicar, i el temor que el procés judicial li generi conflicte amb els visats.