Societat

El doctor en corriols que engresca la gent des de fa 10 anys

El repte número 100 del Dr. Soler va travessar Figueres pel subsol

FigueresUnes 2.000 persones van fer el cap de setmana passat el repte número 100 del Dr. Soler, que consistia en fer una volta circular de vuit quilòmetres al terme de Figueres, tot travessant la ciutat pel tram subterrani d’uns dos quilòmetres de la riera Galligans. Els reptes del Dr. Soler són força coneguts entre els corredors de muntanya i aficionats locals a l’esport en general i, tanmateix, són pràcticament desconeguts més enllà de l’Alt Empordà. 

Inscriu-te a la newsletter Muntanyes amb recompensa al cim: com és viure i regentar un santuari?Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Es tracta d’una iniciativa que uneix esport i descoberta de l’entorn comarcal i que va idear fa deu anys el figuerenc Carlos Soler. Constructor d’ofici, Soler té actualment 45 anys i als 13 va començar a practicar atletisme. Cap als 19 anys va començar a córrer a muntanya i ja no va tornar ni al tartan ni a l’asfalt. 

Cargando
No hay anuncios

Animat per amics i col·legues esportistes, el febrer de 2015 va començar a proposar una cursa cada mes en un indret diferent de l’Alt Empordà. El primer dia de cada mes a les set del matí, Soler publica a Facebook i Instagram el seu repte per al mes que comença. "És un joc per mantenir el suspens. I, si el dia 1 cau en cap de setmana, hi ha alguns centenars de persones esperant que faci públic el repte", explica Soler, satisfet i, en certa manera, també una mica sorprès per l’èxit de la seva iniciativa. 

Cargando
No hay anuncios

Reptes a l'abast de tothom

Els reptes del Dr. Soler estan oberts a tothom, són de franc i l’organitzador ho fa de manera altruista sense esperar-ne cap retorn econòmic. L’únic que demana als participants és que es descarreguin l’app Strava –que també és de franc–, i així poden seguir les rutes que proposa. “A mi em fan un gran favor que la gent se la descarregui i segueixi els reptes amb l’aplicació, perquè així tinc una mínima constància de quants la fan”. Amb tot, Soler també les marca amb cintes de plàstic –que després retira– perquè sap que hi ha molta més gent que les fa sense seguir la ruta per l’app.

Cargando
No hay anuncios

Oasi durant la pandèmia

“Me’n vaig assabentar pel boca-orella i ara deu fer uns tres o quatre anys que fem tots els reptes”, explica Daniel Bonaventura, gironí de 64 anys i destacat corredor en l'àmbit català entre els de la seva edat. “Som un grup que els fem tots de manera competitiva perquè tots som molt competitius”, afegeix. Fins i tot hi ha reptes que els fa dues i tres vegades per fer-los cada vegada en menys temps. Bonaventura assenyala que els reptes del Dr. Soler van tenir molta requesta durant la pandèmia, perquè era l’única cursa que es podia fer. “No hi ha aglomeracions, cadascú el fa el dia i l’hora que vol i té un mes per fer-lo. Era l’opció perfecta per als que trobàvem a faltar participar en curses”, explica.

Cargando
No hay anuncios

“Sí, la covid ens va donar una bona empenta”, diu Jesús Picornell, un dels quatre immortals que han fet els 100 reptes fins ara. Picornell, professor d’informàtica, sempre dona un cop de mà a Soler a l’hora de marcar el repte a l’Strava. Ell va començar a fer esport una mica seriosament, més enllà de jugar a futbol a l'escola, als 20 anys, i no es va calçar les vambes per anar a córrer fins als 40. “Hi ha reptes de tota mena, i alguns són una mica complicats. Tant es poden fer corrent com caminant, i alguns també en bicicleta. Crec que l’èxit dels reptes és una suma de coses”, opina.

“En el meu cas, no segueixo exactament sempre el repte proposat per al mes en qüestió sinó que també en faig d’endarrerits”, diu Josep Fàbrega, de 70 anys i de Torroella de Fluvià, que ha fet molt esport tota la vida però que ha descobert la muntanya fa poc. “Fins fa cinc anys no hi tenia tirada, però ara faig sortides amb tres o quatre colles diferents cada setmana”. Fàbrega creu que tots els reptes del Dr. Soler “són assequibles, alguns fins i tot són molt fàcils, però per a gent una mica avesada a fer esport. M’agraden perquè, a més de fer esport, descobreixo racons que tenim aquí al costat que ni sabia que existien. Pensar que a vegades agafem avions per anar a veure coses que no són tan boniques com algunes que tenim aquí i no ho sabem”. 

Cargando
No hay anuncios

Doctor en corriologia

Un detall que crida l’atenció és el sobrenom de doctor al creador dels reptes. "Me’l va posar un corredor de curses de muntanya llançanenc d’origen belga, Philippe Verdoot. Sovint em pregunta com anar d’un punt a un altre per corriols i sempre tinc una resposta. Som amics i un dia em va dir «Carlos, ets un doctor en corriols», i el sobrenom ha quedat", explica. "De fet, ara hi comença a haver gent que em reconeix pel carrer i em diu «Adeu, doctor» o em demanen de fer-se fotos amb mi. Accedeixo perquè no vull fer un desaire a ningú, però la idea que la meva imatge sigui gaire coneguda no m’acaba de fer el pes. No m’agraden les xarxes socials i no proposo els reptes amb cap afany de protagonisme. En els perfils del Dr. Soler no hi ha la meva foto. M’agrada protegir la meva imatge i la de la meva família", diu.

Cargando
No hay anuncios

Soler és un figuerenc enamorat de la seva comarca i els reptes sempre són a l’Alt Empordà, fet que determina la dificultat de les rutes. “Cada poble té el que té. Cabanes, Peralada, Vilabertran, etcètera, són termes molt o completament planers i els reptes tenen poca dificultat. Però altres pobles tenen més relleu i desnivell i, en els que hi ha pujades dretes, aquestes surten a la ruta. La gent no recorda els reptes fàcils sinó els que els costa superar. A més, per alguna cosa hi ha la paraula repte”, conclou.

Les entranyes de Figueres

El repte del cap de setmana passat és diferent de la resta perquè només es va poder fer dissabte i diumenge, de 8 del matí a 8 del vespre. El fet d’haver de travessar la riera Galligans ha fet que se circumscrigui a dos dies. “L’Ajuntament va dir que no podia tenir-la oberta un mes. Està prohibit passar-hi, a sota no hi ha cobertura telefònica i hi ha algunes parts on és fàcil relliscar. Si algú fa el repte tot sol i pren mal podria haver-hi un problema”, explica Soler. La riera Galligans, que travessa Figueres, es va començar a cobrir l’any 1831, en part pel corrent higienista de l'època i perquè era un focus de possibles infeccions. Es va anar fent per etapes i l’última fase es va iniciar el 1920.