Julien Leone: "Des de la perifèria dels Països Catalans és més difícil ser un català més"

GironaPer memoritzar les lletres de les cançons que li tocava interpretar al programa Eufòria, en Julien es passejava mentalment per Banyuls de la Marenda, el petit poble de la Catalunya Nord on va créixer. La platja on d'adolescent, amb els amics, interpretava amb la seva guitarra cançons de Nirvana o de Bob Marley, la llum dels capvespres sobre el mar, la vida al carrer, el català que sentia parlar a la gent gran, l'orografia abrupta d'un poble que s'enfila sobtadament des del mar fins als 1.000 metres, com molts dels pobles de la Costa Vermella rossellonesa, els brunyols que encara fa la seva mare per Setmana Santa, aromatitzats amb flor de tarongina en lloc d'anís...

Banyuls és per a en Julien el seu "palau de la memòria", el lloc imaginari on, seguint la tècnica memorística coneguda amb aquest nom, crea imatges que l'ajuden a recordar, en el seu cas, les lletres de les cançons. A Banyuls, un poble del qual en Julien destaca que és "terra d'artistes" –entre ells el seu admirat Aristides Maillol–, és on té previst anar a descansar uns dies després del doble concert que els 16 participants de la darrera edició d'Eufòria faran al Palau Sant Jordi de Barcelona el 30 de juny. 

El concursant amb més complicitats

Tot i que en les darreres gales es perfilava com a ferm candidat a guanyar el concurs, en Julien no participarà al concert el Palau Sant Jordi com a vencedor, però sí com el concursant que ha despertat més complicitats i estima entre el públic i el que ha aconseguit més vegades que el jurat el votés com a favorit (en 5 de les 13 gales). "Vaig quedar tercer i això està molt bé, però és cert que per a molts seguidors del programa va ser un xoc el fet que no guanyés jo", admet en Julien, que afegeix: "Per a mi, en canvi, no va ser sorprenent no guanyar, perquè en Lluís [el guanyador] i la Maria [la segona finalista] eren molt bons i la seva actuació a la gala final va ser impecable", diu.

De fet, en Julien no pensava ni que superaria el càsting per entrar al programa ni que s'hi mantindria fins al final amb el suport incondicional de tants espectadors. "El que m'emporto del meu pas per Eufòria, a part de l'aprenentatge i la pinya que hem fet amb la resta de concursants, és l'estima de la gent, de tants seguidors del programa que gala rere gala m'enviaven missatges de suport. Per a mi aconseguir això era inimaginable".

Ell ho atribueix al "treball dur" que va fer perquè cada interpretació li sortís rodona i al seu caràcter "sincer, genuí i humil", però admet que també hi ha contribuït el fet que, sent el primer concursant de la Catalunya Nord al programa, hi ha participat com un català més i ha fet picades d'ullet als que, com ell, defensen la unitat dels Països Catalans. Així ho va demostrar escollint la cançó Va com va, d'Ovidi Montllor, per acomiadar-se del programa. "La vaig triar perquè m'agrada molt, però també perquè vaig pensar que seria bonic que algú de la Catalunya Nord interpretés una cançó d'un cantant del País Valencià", explica. "Des de la perifèria dels Països Catalans és més difícil ser un català més. Creia que a Catalunya es tenia menys present la Catalunya Nord, i per això m'ha sorprès molt positivament l'extraordinari suport que he rebut a Eufòria pel fet de ser nord-català", admet.

Despertar amb una cançó traduïda al català

Tot i que gairebé desconeguda fora de la Catalunya Nord, en Julien té una trajectòria exitosa com a músic. Conegut al seu entorn com a Julio Leone, especialment a Perpinyà, on viu i treballa a la ràdio France Bleu Roussillon, cada dia desperta els oients interpretant en directe una cançó que ell mateix ha traduït al català. "La seva secció, Blind test del Julio, s'emet en prime time i té molt d'èxit. Els oients han d'endevinar de quina cançó es tracta i s'emporten un regal", explica. Fora de la ràdio, actua amb la seva banda com a Julio Leone, interpretant cançons pròpies i versions. Anys enrere formava part del grup de reggae Guetto Studio, en què cantava en francès i en català.

La seva carrera com a músic va començar a Portbou, el poble de la seva mare i on li agrada tornar sempre que pot. "Hi havia una noia que es dedicava a fer classes de piano i els meus pares em van proposar d'apuntar-m'hi. No era la meva passió, però no em va desagradar. Vaig seguir les classes dels 6 als 14 anys i això em va proporcionar la primera formació musical, la base que em va servir quan vaig començar a fer música", explica.

A tocar del Conservatori i el Castellet

Els estudis de música els completaria al Conservatori de Perpinyà. En aquesta ciutat hi comparteix pis amb un amic en ple centre, molt a prop del Conservatori i del Castellet, dos llocs molt especials per a ell. El primer perquè és on va estudiar música i el segon perquè és considerat un símbol de catalanitat a la Catalunya Nord. Assegura que a Perpinyà hi és feliç. "Quan va començar tot això d'Eufòria, al mes de febrer, em vaig instal·lar en un pis a Barcelona. Si em surt feina aquí m'hi quedaré perquè m'agrada Barcelona, però si no tornaré a Perpinyà i hi continuaré sent feliç fent la vida que hi he fet fins ara", assegura.

Gerard Jacquet, un ídol proper

La seva entrada a la ràdio l'hi deu al músic nord-català Gerard Jacquet, de qui diu que és el seu "gran referent musical". "És ell qui va fer que em dediqués a fer música professionalment i la fes en català", diu. El va conèixer quan va anar a l'institut de Perpinyà on estudiava, convidat per la professora de català. "Jo ja feia cançons i amb la guitarra cantava amb els meus amics a la platja de Banyuls. Aquell dia, a classe, davant de Gerard Jacquet, vaig interpretar una cançó escrita per mi sobre la darrera bruixa que van matar a Europa, i a ell li va agradar molt i va vaticinar-me un futur com a músic. Quan ell es va jubilar com a locutor a France Bleu Roussillon va proposar el meu nom, i així va començar la meva feina a la ràdio", recorda en Julien.