La gran sequera

Darnius-Boadella, a mínims històrics

El pantà, que proveeix d'aigua Figueres, Roses i Cadaqués, està només a un 16% de la seva capacitat quan fa un any tenia el doble de reserves

L'embassament de Darnius-Boadella en una imatge de fa poques setmanes
28/09/2023
4 min

GironaDesprés de 36 mesos amb pluges molt per sota dels nivells habituals, l’embassament de Darnius-Boadella es troba en el seu mínim històric. Està a poc més del 16% de la capacitat, quan fa exactament un any acumulava el doble. El pantà de Darnius-Boadella pot encabir 61 hm3 i actualment n’hi ha 10. Per això, abans-d’ahir van entrar en estat d’emergència dotze poblacions de l’Alt Empordà que s’abasteixen d’aquest embassament. Figueres, Roses i Castelló d’Empúries, que són uns dels municipis que tenen més població de la comarca, s’afegeixen als vint-i-dos de l’aqüífer Fluvià-Muga, que ja estan en situació d’emergència des de l’agost. 

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Això vol dir que la meitat dels municipis de l’Alt Empordà estan en situació d’emergència, la comarca amb més població afectada del Principat, unes 145.000 persones. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qualifica aquesta sequera de “molt pitjor” que la del 2008, amb l’afegit que aquesta vegada s’hi ha acabat arribant amb les plantes dessalinitzadores funcionant al màxim i amb l’aplicació de mesures per estalviar aigua des de fa mesos. 

Algunes de les restriccions de l’estat d’emergència són que es limita a 200 litres diaris el consum domèstic d’aigua per persona, es prohibeix el reg agrícola amb l’excepció dels conreus llenyosos i les indústries han de reduir un 25% el consum d’aigua en els seus processos. L’estat d’emergència té tres llindars i actualment s’està al primer. Si tot continués igual, no plogués ni es recuperessin mínimament les reserves, al cap de 75 dies el consum diari baixaria a 180 litres i si en 150 dies persistís la sequera, es baixaria a 160.

Pantà per a ús agrícola

L’embassament de Darnius-Boadella es va començar a construir el 1959 i es va acabar deu anys després. La finalitat principal era garantir el regadiu de la conca de la Muga i generar electricitat. “Els fons amb què es va finançar l’obra eren del ministeri d’Agricultura i el principal objectiu era garantir aigua per al regadiu agrícola”, explica Narcís Poch, coordinador a les comarques gironines d’Unió de Pagesos. Però, amb els anys, l’augment de població i el creixement del turisme han fet que l’embassament hagi esdevingut clau per abastir una part important dels habitants de l’Alt Empordà. “És un dels principals problemes del pantà de Darnius-Boadella. A més que cada any plou menys, també cada vegada es destina més aigua al turisme perquè els recursos hídrics de molts municipis són insuficients i no donen a l’abast”, afegeix Poch. 

Per això, Unió de Pagesos proposa des de fa uns vint anys una ampliació de l’embassament, una possibilitat que l’ACA diu que “cal estudiar i analitzar de nou d'acord amb el nou context d’emergència climàtica actual”. Si es pogués ampliar l’embassament es podria aprofitar el que a l’Alt Empordà se’n diuen mugades, unes llevantades pròpies d’aquesta part de la comarca i que històricament han provocat grans inundacions. De fet, des que el pantà de Darnius-Boadella va entrar en funcionament, gairebé no hi ha hagut grans inundacions.

El pantà de Darnius-Boadella ofereix un aspecte mai vist abans

Canviant els cultius

L’estat d’emergència decretat aquesta setmana gairebé no afectarà gens la pagesia, atès que ja som a la tardor i, sobretot, perquè ja des de l’any passat els pagesos planten cultius que necessiten menys aigua. “Ara mateix, a l’agricultura gairebé no ens afectarà. De fet, ja quan hi va haver restriccions el febrer o març de l’any passat vam decidir que es plantés només la meitat del blat de moro que se sol plantar. Som conscients que la situació és crítica”, explica Poch, que diu que l’altre cultiu que necessita molta aigua és l’arròs, un cultiu molt minoritari a l’Alt Empordà. 

Majoritàriament, el reg a les 4.000 hectàrees que es beneficien de Darnius-Boadella es continua fent per inundació, un sistema que el coordinador d’Unió de Pagesos diu que és el que es pot fer amb les canalitzacions actuals. Per això, Poch també reclama inversions i millores a tota la xarxa. “Ens caldrien unes canalitzacions noves que evitessin també les pèrdues que hi ha amb l’actual xarxa, perquè no estan com haurien d’estar”, afegeix.

“No podem abusar de l’aigua del pantà de Darnius-Boadella i hem de garantir que la Muga tingui aigua tot l’any perquè és el riu el que porta aigua als aqüífers. I també hem de deixar de transvasar aigua a les grans àrees”, diu Poch, que afegeix que el que ha de canviar és la tendència. “S’han de potenciar les dessaladores i s’ha de regenerar més aigua. S’han d'aprofitar una mica totes les possibilitats que hi ha perquè aquesta situació d’emergència es repetirà en el futur”.

Canonada en un polígon

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha aprovat, provisionalment, el projecte de construcció d’una xarxa de reforç d’abastament d’aigua per al polígon de Logis Empordà, al terme municipal del Far d’Empordà, que enllaçarà amb la xarxa de Figueres. Tenint en compte que Figueres s’abasteix d’aigua de l’embassament de Darnius-Boadella, en el fons aquesta canonada fins al polígon serà una altra demanda d’aigua. A Logis Empordà és on s'ha instal·lat la plataforma d’Amazon, que és la nau més gran del polígon.

Uns límits difusos per les restriccions

Els diferents graus de restriccions per sequera a l'Alt Empordà durant l'estiu han portat a situacions difícils d'explicar. Com és el cas d'un municipi d'excepcionalitat per sequera que ha hagut d'anar a buscar aigua de forma sistemàtica a un pou en emergència - amb restriccions més importants- per poder tenir aigua a l'agost. Es tracta del cas de Saus, Camallera i Llampaies i el pou compartit entre Ventalló, l'Armentera i Viladamat, tres municipis que ja van entrar en emergència a principis d'agost.

L'alcalde de Camallera, Esteve Gironès, explica que pel consum de les segones residències es van trobar a l'estiu que no tenien aigua i van demanar permís al Consell Comarcal, l'empresa de gestió de l'aigua (Sorea) i l'Ajuntament de Ventalló per anar a buscar aigua amb camions cisterna. Ara bé, no es va parlar amb la resta dels municipis afectats, com Viladamat. "No pot ser que un poble amb excepcionalitat vagi a buscar aigua a un en emergència", diu l'alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons. A l'alertar de la situació, les cisternes van començar a recollir l'aigua a l'Escala, que no està en emergència. Gironès agraeix la "immensa solidaritat" dels municipis de Ventalló i l'Escala per haver-los deixat agafar aigua quan la necessitaven. Ara ja no cal perquè Camallera torna a tenir aigua, però tenen un altre problema: està contaminada per nitrats. Esperen poder-ho resoldre el 2024.

stats