Dalí i la monarquia espanyola: una relació d'amistat, admiració i homenatge

GironaAquest dimecres 25 de setembre, el Teatre-Museu Dalí de Figueres, amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari, ha rebut la visita de Felip VI en un acte solemne i institucional, que dona el tret de sortida als actes de l'aniversari. No és ni molt menys la primera vegada que la monarquia espanyola visita les sales del museu dalinià, ja que, des que es va inaugurar, en dates assenyalades, tant l'antic monarca Joan Carles I com Felip VI o les infantes Sofia i Elionor, hi han fet acte de presència.

Aquesta recurrència de la família reial al Teatre-Museu figuerenc no és en absolut casual, ja que Salvador Dalí, en vida, va ser un artista molt proper a la corona espanyola. Amic personal de Joan Carles I –també de Francisco Franco– i admirador del valor institucional de la reialesa, mai va ser un creador incòmode ni proscrit, sinó tot el contrari, era admirat i reivindicat pel règim com a gran pintor de l'Estat. Les seves obres eren avantguardistes i eminentment provocadores, però sempre des d'un punt de vista estètic i formal, mai, a diferència d'altres creadors coetanis, amb missatges polítics contra els poders conservadors o la repressió de la dictadura.

Prova de l'amistat amb Joan Carles I, el mateix Dalí va regalar-li un retrat titulat El somni del príncep el 1979, poc després que fos coronat com a cap d'Estat durant la Transició, que ara es guarda a la col·lecció privada dels Borbons. També, quan l'artista ja estava molt malalt, el 1988, l'actual rei emèrit el va visitar al llit de l'hospital i Dalí va fer-li entrega del poema Laureada i oda a la monarquia, en què lloava la seva figura i li prometia que tornaria a pintar. Finalment, el signe més inequívoc de la complicitat de Dalí amb la corona és el seu controvertit testament, que va nomenar l'estat espanyol i, per tant, per extensió, la monarquia, hereus universals de tot el seu llegat. "La història del Teatre-Museu Dalí està lligada a les vingudes dels reis", explica el filòsof Max Pérez, que prepara un llibre sobre els 50 anys del museu figuerenc, conjuntament amb Josep Playà. Felip VI, de fet, ostenta el títol de president d'honor de la Fundació Gala - Salvador Dalí.

El rei com a garant de la pervivència de l'ADN

Ara bé, malgrat aquesta conveniència amb Franco i els reis, Dalí es considerava a si mateix "apolític". I és que, des d'un punt de vista teòric, la seva defensa de la monarquia respon a un argumentari complex, quasi metafísic, que no té a veure amb arguments polítics sinó amb qüestions més aviat científiques. "Dalí estava molt interessant en el concepte de la legitimitat, entès com allò que correspon de manera ontològica a cadascú, i considerava que la monarquia era un símbol còsmic d'aquesta legitimitat que ordena la naturalesa", explica Pérez, que ha estudiat el pensament de Dalí, lligat amb el del filòsof Francesc Pujols, també declarat monàrquic per aquestes mateixes raons. La qüestió de la legitimitat en Dalí es connecta amb la fascinació daliniana per la ciència i els nous descobriments de l'època sobre l'ADN. "L'ADN és la base de la legitimitat, és el que més ens determina a la vida, de manera que, per a Dalí, la monarquia hereditària, com que transmet el poder per la sang, és un sistema superior perquè representa al·legòricament la dominació de la genètica", argumenta Pérez.

Segons Dalí, però, més enllà de representar aquesta jerarquia de la genètica, el rei no hauria de tenir cap més atribució, no ha de manar sobre els ciutadans, sinó que, dins del seu paraigua, la societat ha de ser anàrquica. "L'artista creia que la monarquia era com una esfera, una forma geomètrica que garanteix un ordre, però que, a dins seu, pot englobar qualsevol forma de prisma", argumenta Pérez, que conclou "En aquest sentit, doncs, el seu museu, coronat amb una gran cúpula, és per sobre de tot monàrquic".