Mantenir el vincle amb el país d'origen a través de projectes de cooperació

GironaLa Valeria i la Valentina són dues bessones de 18 anys nascudes a Bogotà (Colòmbia), que, amb 6 anys, van travessar l'Atlàntic amb els seus pares per anar fins a Olot a la recerca de millors condicions de vida. Ara, totes dues acaben de començar la carrera de filologia anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona i, durant aquests anys, han arrelat amb força a la societat catalana. Les oportunitats que han trobat a Catalunya, però, no els han fet oblidar la dura realitat del seu país i, des d'aquí, segueixen preocupades pels conflictes a Colòmbia. Un cas semblant és el de la Yuma, de 22 anys, nascuda a Salt i filla de pares senegalesos, que treballa per trobar feina de qualitat al seu país d'origen en un futur. O la Fatima, de 26, que, amb només dos va arribar a Roses des del Marroc i ara, amb el temps, sent la necessitat de redescobrir en profunditat la realitat del país on va néixer.

Totes elles són joves criades i perfectament integrades a Catalunya que mantenen un vincle ferm amb els seus orígens. I ho fan a través dels projectes solidaris de diferents ONG de les comarques gironines que comparteixen un denominador comú: són organitzacions formades per voluntaris de famílies immigrants que, des d'aquí, intenten ajudar els països dels quals provenen.

La Valeria i la Valentina col·laboren amb l'ONG gironina Dagua, que, des del 2006, treballa per millorar les condicions de vida a Buenaventura, una ciutat a la costa pacífica de Colòmbia molt castigada per la pobresa i la violència a causa dels conflictes armats entre les guerrilles. L'associació solidària actua sobre el terreny amb programes d'educació, salut o alimentació, però, per ara, les dues bessones encara no han pogut viatjar com a voluntàries a Colòmbia, perquè tot just fa pocs mesos que són majors d'edat. Això sí, tenen la intenció ferma de fer-ho aviat. De moment, s'impliquen i desperten consciències des de Catalunya. Per fer-ho, protagonitzen un programa de ràdio a l'emissora La Buena Radio, creada per la mateixa ONG amb l'objectiu de donar suport emocional a les persones migrades. El programa, que s'emet per internet els divendres i es pot recuperar en format de pòdcast, es titula Àptera jove, en referència a les estàtues gregues sense ales que no deixaven escapar la Victòria. "Fem debats filosòfics sobre temes que poden interessar a les noves generacions, des dels problemes que tenim a l'hora de trobar feina, fins a reivindicacions sobre els drets de les dones o de les persones racialitzades", explica la Valentina. I, sobre el perfil de l'audiència, aclareix: "Fem el programa amb l'objectiu de fer reflexionar oients de tot arreu, tant d'aquí com de Colòmbia".

Les dues germanes estan encantades de col·laborar amb Dagua amb iniciatives com aquesta: "És una manera de canalitzar de manera directa tot el que sentim sobre els problemes de racisme i discriminació, i, a més, fer una aportació des de la distància al nostre país d'origen", manifesta Valeria, que continua: "En arribar a Europa, vam veure un món molt diferent del de Sud-amèrica, així que, cooperant amb l'ONG, volem ajudar a equilibrar la balança de les desigualtats".

Les bessones estan d'acord que observar els resultats de l'associació és molt gratificant: "Les nostres cosines, per exemple, viuen a Buenaventura i, gràcies a Dagua, van poder trobar un espai segur per menjar, aprendre i fer activitats", recorda Valentina. I conclou: "A Catalunya la vida per als immigrants és difícil, però tens almenys l'opció que et vagi bé, mentre que en llocs com Buenaventura no hi ha cap possibilitat que així sigui, i per això cal lluitar per revertir la situació".

A Salt és molt activa l'ONG Amics de Boulembou, una associació solidària que agrupa, barreja i coordina famílies saltenques de tota la vida amb 40 veïns de la comunitat immigrant provinents de Boulembou, un poble de 1.800 habitants del Senegal. Plegats, recapten fons per ajudar al desenvolupament d'aquesta població africana i organitzen viatges a la regió per dur-hi a terme projectes com la construcció de ponts, instal·lacions d'aigua potable o centres educatius. La Yuma n'és una de les membres implicades: "És important treballar en aquesta ONG perquè quan vius aquí et pot semblar que ja ho tens tot solucionat, però no has d'oblidar que al poble dels teus orígens encara li falta molt per créixer i desenvolupar-se", explica la jove.

Un element clau d'aquesta assistència a Boulembou des de Catalunya és el diàleg horitzontal entre blancs amb ganes d'ajudar i senegalesos que coneixen de primera mà la realitat del poble. Per això, el mètode de presa de decisions és assembleari, tant en les reunions setmanals amb els socis multiculturals de l'ONG com en les reunions amb els veïns de Boulembou sobre el terreny. "Generem un clima de confiança i un vincle directe amb la gent del poble, perquè no volem imposar el que nosaltres des d'aquí creiem que necessiten, sinó allò que ens demanen", explica Josep Berga, president de l'entitat. Al poble, els nadius anomenen l'ONG Meraguemu, que vol dir "treballem junts".

Per a la Yuma, l'acord amb els veïns és un aspecte diferencial: "No és una ONG que va allà a fer-se la típica foto ajudant uns infants negres, o una entitat benèfica que no saps en què es gasta els diners, sinó que no fan res que la gent del poble no autoritzi", defensa. I, durant els 16 anys que l'associació saltenca porta treballant a la zona, els fruits són palpables. Per exemple, ara, cinc joves del poble van a la universitat, les nenes juguen a futbol, els joves marxen durant la setmana a estudiar batxillerat a una residència i l'estat senegalès ha instal·lat una farmàcia a la zona gràcies a la feina del centre hospitalari construït per l'ONG.

I, per a Amics de Boulembou, tots aquests avenços els acosten a l'objectiu final: que, en un futur, el poble pugui expandir-se fins a ser autosuficient. Això alliberaria econòmicament les famílies saltenques d'origen senegalès que envien diners a la zona i, també, faria possible que alguns pugui tornar en condicions al país de les seves arrels. Aquesta és la intenció de la Yuma: "Sé que no em quedaré sempre a Catalunya perquè m'agradaria desenvolupar la meva professió a Boulembou, per exemple, fent de mestre", reconeix.

La Fatima, que treballa en l'àrea de contractació i patrimoni de l'Ajuntament de Salt, és una de les voluntàries d'Azahara, una associació sense ànim de lucre que treballa tant en accions per a la convivència intercultural a Catalunya i l'orientació laboral de les persones migrades, com en programes de cooperació al desenvolupament al Nord del Marroc. La Fatima ha participat en iniciatives de cohesió social a Girona o Salt, i també en estades al país on va néixer. Recorda especialment l'última experiència del Marroc Challenge, un viatge amb un grup de 30 nois i noies d'origen català i marroquí que durant unes setmanes es van dedicar a conèixer les associacions del Marroc. "No era un viatge organitzat de turisme purament lúdic, sinó unes jornades de treball protagonitzades per joves amb inquietuds socials", explica la jove. I amb un objectiu clar: trencar prejudicis i tabús sobre la cultura marroquina, coneixent de prop entitats ciutadanes de dones, infants, empreses o de tipus religiós.

El grup estava format, de manera conscient i paritària, per catalans sense cap vincle amb la cultura marroquina i per joves de descendència àrab que podien reconèixer amb més facilitat la realitat del país. Tanmateix, malgrat que evidentment tot li resultava proper, la Fatima assegura que per a ella la visita al Marroc també va representar un descobriment: "Sempre havia visitat el Marroc només per veure la família i, en canvi, amb Azahara, vaig descobrir un teixit associatiu i uns moviments socials que fins aleshores desconeixia", recorda. "Va ser una grata sorpresa", certifica.

Azahara té projectes solidaris dedicats explícitament a ajudar les zones més empobrides, com una iniciativa que vol connectar els infants de la regió d'Ouazzane i Xauen, però la Fatima matisa que aquesta no era la finalitat del seu viatge: "Com a joves, no anàvem amb la mirada paternalista d'ensenyar-los com es fan les coses millor a Europa, sinó que realment van ser ells qui ens van ensenyar a nosaltres i ens van fer aprendre altres maneres de viure", conclou.