Un contenidor per a cada dia de la setmana: l'odissea de canviar la gestió dels residus en una ciutat de 100.000 persones
L'Ajuntament de Girona està implementant un nou sistema de recollida selectiva amb contenidors intel·ligents que causa malestar entre els veïns
GironaGirona és la primera de les quatre capitals de Catalunya que aposta per implementar un sistema pioner de recollida selectiva de residus. En els barris més poblats, l’Ajuntament està canviant progressivament tots els contenidors convencionals per contenidors intel·ligents, que només s’obren amb una targeta de contacte i solament s’hi pot abocar la fracció de reciclatge que marca el calendari municipal. Si algun veí intenta tirar restes de menjar, envasos de plàstic o cartons el dia que no toca, el contenidor, senzillament, no s’obre. És, per tant, un canvi radical, que afecta el dia a dia dels més de 100.000 gironins i gironines que viuen a la ciutat. Molts hi posen bona voluntat i intenten adaptar-se als nous hàbits. D’altres, però, incompleixen la normativa i deixen les escombraries tirades a fora del contenidor, generant muntanyes de brossa al carrer que, si els serveis de neteja no recullen, provoquen una imatge de deixadesa i brutícia molt desagradable.
En aquestes primeres setmanes de canvi de sistema, l’Ajuntament ha rebut força queixes, peticions i incidències per part dels veïns. Alguns protesten per la poca freqüència de recollida de fraccions que es podreixen i fan pudor, com l’orgànica (només es pot tirar dimarts, dijous i diumenge). D’altres lamenten que Girona+Neta (l'empresa privada a qui l'Ajuntament va contractar la recollida el 2022) no s’endú les bosses d’escombraries que algú ha tirat a terra i la ciutat és bruta; o que la logística familiar no els permet adaptar-se al calendari municipal. El consistori gironí, per la seva banda, si bé recalca que implementar un nou paradigma com aquest no és gens fàcil i vol temps, reconeix que s’han produït errors i es mostra compromès a adaptar i millorar el sistema.
Sancions als incívics i a l’empresa de recollida
Malgrat l’autocrítica, l’Ajuntament de Girona assenyala que gran part del malestar ciutadà el provoca l’incivisme de determinats usuaris. Veïns que, sigui per desconeixement, mala fe o les dues coses, no han anat a recollir la targeta i tiren la brossa a terra o dins les papereres de la vorera. També es produeix una espècie de "turisme d'escombraries", ja que alguns gironins es desplacen per tirar la brossa fins als barris que encara no tenen implantat el sistema, com Santa Eugènia, Sant Narcís o Pont Major, de manera que els contenidors queden absolutament desbordats. Fins i tot ciutadans de poblacions veïnes que funcionen amb sistema porta a porta, com Sarrià de Ter o Sant Gregori, es desplacen en cotxe fins als contenidors sense targeta de la capital per abocar-hi les deixalles, mobles o matalassos. De fet, el passat mes de desembre els veïns de Pont Major es van manifestar contra aquests visitants que venen amb la bossa d'escombraries de casa. I tot aquest reguitzell d'actituds incíviques representa per a l’Ajuntament, durant tot el 2024, un sobrecost d’1 milió d’euros en el servei de recollida. Per això, des del consistori s’han incrementat la presència policial i les sancions.
Ara bé, els usuaris incívics no són els únics que rebran multes, ja que l'Ajuntament també està estudiant sancions a l'empresa privada Girona+Neta per incompliments en les condicions del contracte, atès que, durant les festes de Nadal, just quan el volum de residus a les cases augmenta, no va realitzar el 21% dels serveis estipulats.
Els escombriaires paguen els plats trencats
Malgrat que l’Ajuntament ha reforçat la presència policial, qui més es topa, dia a dia, amb l'incivisme dels veïns són els treballadors de carrer de Girona+Neta, que, com que és un servei externalitzat, no són funcionaris públics. I això els genera moltes situacions incòmodes, perquè no tenen capacitat de sancionar i, alhora, els gironins enfadats amb l’Ajuntament paguen amb ells el seu descontentament. “La gent deixa les escombraries a terra i no donem l’abast, hem de fer rutes de 14 quilòmetres i no podem parar a cada contenidor a netejar tot el que han tirat a fora”, explica a l’ARA una treballadora de Girona+Neta, que prefereix mantenir-se en l'anonimat. I continua: “Els veïns ens veuen amb l’uniforme i ens donen les culpes que la ciutat està bruta, però no és culpa nostra, fem el que podem, no som màquines, cal que la gent es comporti i es destinin més recursos a la neteja". Els representants sindicals dels més de 200 treballadors de l'empresa de neteja que treballa a Girona defensen que falten més mitjans i recursos per complir amb la seva feina a la ciutat. A més, ara mateix estan negociant un nou conveni col·lectiu perquè l'existent no s'adapta a les necessitats del nou sistema de recollida.
El planeta i la butxaca: arguments a favor de la recollida selectiva
Els dos principals arguments del consistori gironí per tirar endavant el nou sistema de recollida són, d’una banda, el preu de la factura i, de l'altra, la necessitat ecològica d'afavorir el reciclatge. “Hem optat per aquest sistema perquè, si Girona no millorava en el reciclatge, tal com marca la llei i la Unió Europea, se’ns penalitzava i havíem de pagar una taxa de residus més alta: i, a més, també tenim el compromís mediambiental per aconseguir una societat cada vegada més sostenible”, defensa l’alcalde Lluc Salellas. El 2022, els índexs de reciclatge de Girona se situaven en el 52%, mentre que les directrius estatals i europees obliguen a assolir un percentatge de recollida selectiva del 70% abans del 2030.
L'herència d'un contracte
L’actual govern tripartit encapçalat per Guanyem Girona ha estat l’encarregat d’executar la implementació dels contenidors intel·ligents i assumir tots els maldecaps que comporta. Ara bé, el contracte amb Girona+Neta, que fixa els horaris i freqüències d'aquest sistema, es va firmar el 2022, durant el mandat de Marta Madrenas (Junts) per als pròxims 8 anys i és d’obligat compliment. El canvi de sistema va començar de manera progressiva el 2022, amb una prova pilot als barris de menys densitat, com Sant Daniel, amb el mètode porta a porta. En aquestes zones, cada casa té un cubell particular que, al vespre, ha de treure a la porta amb la fracció de residus que marca el calendari, i el sistema ha donat molt bons resultats. Ara, ja sota el mandat de Salellas, durant el mes de gener i desembre el porta a porta s'ha estès a més barris i els contenidors intel·ligents s’han implantat a les àrees més poblades, com l’Eixample, on hi ha molts pisos. Finalment, en una part del Mercadal i el Barri Vell, on els camions de brossa no poden passar pels carrers estrets, s’han habilitat uns contenidors temporals que s'instal·len i es retiren en uns dies i horaris concrets. A banda dels habitatges, el nou paradigma de recollida també afecta els comerços i els restaurants, amb uns contenidors i horaris propis.
Millores i canvis en el servei
Després dels primers mesos d’implementació, l’Ajuntament ha estudiat les reclamacions dels afectats i de les associacions de veïns i ja ha anunciat els primers canvis i reorganitzacions en el contracte de neteja. I no seran les últimes. Per exemple, ja s'han començat a habilitar punts d'emergència per si algú no pot tirar els residus quan toca i, en les pròximes setmanes, hi haurà modificacions en carrers o àrees molt concretes que, sigui perquè són cases unifamiliars en zona de pisos o viceversa, no s’adapten al sistema assignat. També s’augmentarà la freqüència de recollida del tèxtil sanitari en residències de gent gran, llars d’infants i centres sanitaris; i s’instal·laran minideixalleries a cada barri per a piles, bombetes o elements de rebuig. Igualment, s’avança l'hora de recollida del vidre el diumenge, perquè, de matinada, el soroll de la trencadissa no molesti els veïns, i els comerços tindran més contenidors perquè no quedin bosses de plàstic al carrer.
Malgrat aquests esforços de la ciutat de Girona per millorar l’índex de reciclatge, un cop s’ha fet la recollida, fora de la ciutat, el periple de les deixalles continua. Perquè les comarques gironines pateixen un dèficit endèmic d’infraestructures de tractament de residus, sobretot després del tancament de l’abocador de Solius. Actualment, la majoria dels residus de la fracció de resta de la demarcació, provinents de municipis com Girona, Salt, Sarrià, Llagostera o Platja d'Aro, han de viatjar per tractar a la planta fins a Vacarisses o Mataró.
Per solucionar aquest greuge, és clau la nova incineradora de Campdorà, al nord-est de la ciutat, que es va aturar per fer-hi reparacions el 2018 i on des de llavors s'han acumulat els retards i encara no ha entrat en funcionament. Després que el departament de Territori hagi assignat una subvenció directa a l'Ajuntament gironí de 55 milions d'euros, repartits en quatre anualitats, es preveu que entri en funcionament aquest 2025. La nova planta, que tindrà capacitat per a 15.000 tones anuals de fracció d'orgànica i 50.000 tones de resta, servirà per tractar la brossa amb els estàndards ecològics i eficients necessaris abans de la seva incineració, tot reduint la petjada ecològica que actualment genera el transport de les escombraries fora de les comarques gironines.