Madrid preveu decidir a finals d'any la ubicació i mida dels parcs eòlics marins
El govern espanyol té sobre la taula sis projectes a Catalunya, cinc dels quals són a Girona
GironaAbans de finals d’any, el ministeri per a la Transició Ecològica preveu aprovar el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) que determinarà en quines zones i quants aerogeneradors es podran instal·lar en els parcs eòlics marins. El cap de Creus és una de les zones on hi ha diversos projectes interessats per instal·lar-n’hi un. Actualment, el ministeri té sobre la taula sis projectes a Catalunya, cinc dels quals al litoral gironí.
El primer projecte que es va presentar, el febrer de l’any passat, va ser el del Parc Tramuntana, que fa mesos que està a debat amb diferents agents socials. “Estem contents perquè el resultat final és fruit d’un debat ric, ple d’aportacions de molts i diversos sectors, que han pogut presentar les seves al·legacions”, diu Sergi Ametller, director d’eòlica marina de Sener, una de les empreses promotores d’aquest parc, juntament amb BlueFloat Energy.
Oposició frontal des del principi
Des del primer moment el projecte va tenir detractors, que es van constituir en la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, que agrupa una trentena d’associacions, moltes d’empresaris, pagesos, pescadors, i que té el suport d’uns 25 ajuntaments, segons el seu portaveu, Jordi Ponjoan. La plataforma basa la seva oposició en tres arguments: l'impacte mediambiental, la ubicació i la quantitat de vent.
“L’Empordà no ho pairà. Malmetrà el paisatge, i representa una clara amenaça per a la biodiversitat de la zona”, diu Ponjoan en referència al primer argument. “També estarà massa a prop de la costa. En països com Irlanda, Suècia o Dinamarca els ubiquen 80 quilòmetres mar endins”, afegeix, i assegura que la quantitat de vent “serà insuficient”. “Al mar del Nord tenen unes 5.400 hores de vent l’any, i aquí no n’hi ha assegurades ni 2.400. I el mínim perquè un parc eòlic sigui rendible són unes 2.800 hores l’any”, diu Ponjoan. “Serà un pelotazo, un Castor 2 que acabarem pagant entre tots”, afegeix.
Ametller replica dient que el parc estarà a 14 quilòmetres del cap de Creus i de les illes Medes i a 24 de Roses. “El que es veurà des de la costa serà una cosa d’entre 9 i 13 mil·límetres, com una ungla”, assegura, i es mostra convençut que tirarà endavant. “Estem en una situació d'emergència climàtica, hem de desenvolupar energies renovables urgentment. I a més és compatible amb els ecosistemes de la zona. Vam presentar un article a la revista Journal of Marine Science and Engineering fet per enginyers, biòlegs i científics d’universitats que així ho acredita”, afegeix Ametller.
Qüestió de magnitud
L’entitat ecologista IAEDEN-Salvem l’Empordà no va prendre una posició de seguida, però després d’uns mesos de debat ha decidit oposar-s’hi, en consonància amb la plataforma antiparc. “No ens posicionem contra l’energia eòlica ni contra cap energia renovable. I tampoc tenim un posicionament clar en contra del fet que es pugui instal·lar un parc eòlic marí. Però en el que estem en absolut desacord és en la magnitud dels projectes que s’han presentat”, diu Raúl Domínguez, portaveu de l’entitat. “Creiem que cal protegir el fons marí i la biodiversitat, i hi estem en contra pel potencial impacte que tindria un parc d’aquesta magnitud”, afegeix.
“Que les tres o quatre empreses que sabem que han presentat projectes tinguin opinions diferents i disparitat de criteris sobre com un gran parc podria afectar mediambientalment la zona fa que des de la IAEDEN demanem un informe elaborat per científics independents que presenti una evidència científica concloent i que els polítics els escoltin”, diu Domínguez. “Nosaltres som partidaris de parcs de dimensions molt menors, de projectes més distribuïts i participats”, afegeix.
Parc precomercial i d’I+D
En aquest sentit, Ametller afirma que desenvolupar parcs més petits i distribuïts al llarg del litoral “no és una proposta realista". "La zona designada pel ministeri no és un xec en blanc, però fora d’aquesta zona és molt difícil, per no dir impossible, fer-hi res”, afegeix.
Qui sí que planeja un parc de petites dimensions al cap de Creus és l’empresa basca Saitec Offshore, que vol instal·lar el Medfloat, un parc amb cinc aerogeneradors per assajar i desenvolupar la seva tecnologia. El primer que tenen construït es pot veure a la foto superior que il·lustra el reportatge. Es tracta d’un aerogenerador que des de la línia de flotació fins a la boixa –punt on s’uneixen les tres pales– fa 65 metres d’altura.
“Ja n’hem parlat amb la direcció del Parc Natural del Cap de Creus, amb diversos ajuntaments com el de Roses i la Confraria de Pescadors, i també ho volem fer amb les entitats ecologistes”, diu Javier del Real, responsable de l’àrea de medi ambient i participació ciutadana de Saitec. Al tractar-se d’un parc d’I+D i que en cap cas aspira a ser un parc comercial, el Med Float no està subjecte a la moratòria que el desembre de l’any passat va decretar el ministeri. “Nosaltres ens desmarquem d’aquest tipus de projectes”, afegeix Del Real, que diu que el seu parc podria estar en funcionament el 2025.
Subhasta el primer semestre del 2023
Les empreses promotores del Parc Tramuntana també es plantegen presentar un parc d’I+D anomenat TramLab, però encara no ho han decidit. “Només té sentit si surt molt de pressa”, diu Ametller.
El ministeri per a la Transició Ecològica es planteja que el primer semestre de l’any vinent ja surti la subhasta que adjudiqui el parc.