Les 5 càrniques gironines que lideren el rècord d'exportacions

GironaPintaven bastos. La crisi a Ucraïna, amb l’augment tant dels costos energètics com del transport i les matèries primeres, auguraven un mal any. De fet, el 2022 va començar amb mal peu, però ha acabat amb un nou rècord històric d’exportacions a les comarques gironines, superant per primera vegada la barrera dels 7.000 milions d’euros. Segons l’anàlisi mensual del ministeri d’Economia, Girona va ser la demarcació catalana on més van créixer les exportacions el 2022 sense tenir en compte el desembre: un 20,4%. Per sectors, l’agroalimentari continua regnant amb gairebé 3.000 milions d’euros en exportacions (el 41%), seguit del sector químic-farmacèutic (1.302 milions d’euros) gràcies al creixement d’empreses com Hipra.

Però si hi ha un sector que controla les exportacions gironines és el càrnic, que representa un 27,3% del total. L’ARA va publicar en exclusiva aquest gener el primer rànquing de les 50 principals empreses exportadores industrials elaborat per Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. Si es mirava quines eren al top 5 de les comarques gironines, totes tenien en comú el mateix: el sacrifici i transformació, sobretot, de porcs. Són, per ordre, Frigoríficos Costa Brava (del grup Cañigueral), Càrniques de Juià, Friselva, Càrniques de Celrà (d’Olot Meats Group juntament amb la de Juià) i la Càrnica Batallé.

La majoria són empreses familiars, cap d’elles està ubicada a la capital gironina i totes comparteixen la discreció en l'àmbit comunicatiu. Són de gran envergadura, facturen entre 150 i 500 milions d’euros a l'any, estan immerses des dels últims anys en un procés de concentració, algunes comparteixen accionariat i tenen un gran client: la Xina.

Canvi de mercats

Tot i el tancament del gegant asiàtic pel covid, les exportacions gironines de carn en el període gener-novembre del 2022 van augmentar un 9,1% respecte al mateix període de l’any anterior. “A Girona hi ha una dependència important de la carn”, destaca Cristina Serradell, directora de Negoci Internacional d’Acció. L’agència té recollit un creixement meteòric de les exportacions: en l’última dècada les vendes de carn a l’exterior han augmentat un 82,8%. Un dels canvis substancials és la forta presència en països asiàtics, emfatitza Serradell. Si el 2011 França era el principal client, amb gairebé un 40% de les exportacions, el 2021 ho va ser la Xina amb un 32%.

Però sobretot es busca la diversificació per no dependre tant del gegant asiàtic. Ha crescut l’exportació al Japó (el tercer principal client), a Corea del Sud (el quart) i han entrat en el top 10 les Filipines.

La principal transformació es va produir el 2014 quan Rússia, amb l’annexió de Crimea, va deixar de comprar porc català. Llavors era el client més gran fora de la Unió Europea. “Les perspectives del 2023 són mantenir el nivell d’exportació i diversificació important” per no dependre tant d’alguns països que, políticament, poden de cop tancar les fronteres, assenyala Ricard Parés, director de Porcat, l’associació de productors de porcí.

Una de les amenaces latents per al sector carni és la pesta porcina africana. Una de les raons del creixement de les exportacions a la Xina el 2019 va ser justament l'impacte d'aquesta malaltia, que té gairebé un 100% de letalitat en els porcs perquè no hi ha una vacuna. Fins ara no s'ha detectat cap cas a l'Estat i s'ha frenat l'alerta europea, tot i que s'ha destacat un nou focus a Grècia. Només un cas de pesta porcina africana en porcs catalans portaria la Xina a tancar les portes al nostre porcí. Catalunya té més de vuit milions de porcs.

• Producció que s'exporta: 70%
• Nombre de treballadors: 4.000
• Sacrifici de porcs a l'any: 3 milions

Darrere del nom Frigoríficos Costa Brava hi ha una empresa familiar fundada el 1965 a Cassà de la Selva per tres germans: Joan, Joaquim i Càndid Cañigueral. Des del 2018 que el nom internacional de la marca és Costa Brava Mediterranean Foods i té la seva base principal a Riudellots de la Selva, on cada any hi sacrifiquen tres milions de porcs, segons les dades públiques del hòlding. Però si per una cosa es caracteritza el Grup Cañigueral és per tenir tentacles per tot el territori gironí amb un total de 14 plantes, sobretot especialitzades en la producció de processats i embotits. Tot i el creixement a la Selva, la majoria es concentren a la Garrotxa, en llocs de difícil accés com ara Sant Esteve de Llémena –on està ampliant un assecador Pernils Llémena, participada per Cañigueral i Noel–. El mercat exterior representa un 48% dels beneficis de la companyia, segons Expansión. Dins d’Espanya, estan molt lligats a Mercadona des de fa tres dècades i des del 2016 tenen una planta a Xest (València) amb 1.000 treballadors.

• Producció que s'exporta: 89%
• Nombre de treballadors: 610
• Producció de porcs al dia: 7.800

Si un grup carni gironí exporta gairebé tot el que produeix, aquest és Olot Meats Grup. És el que engloba l’escorxador Olot Meats –situat a l’illa càrnia d’Olot al costat de Noel amb una capacitat per sacrificar fins a 18.000 porcs al dia en dos torns– i Càrniques de Juià i Celrà. Ubicada en un poble d’uns 300 habitants, Càrniques de Juià va néixer el 1987 quan Mikel Soraluze va fundar l’empresa. Però actualment a l’empresa també hi tenen una participació important membres de la família Batallé. L’obsessió de Soraluze ha estat la diversificació. Actualment estan autoritzats per exportar a 118 països i el seu principal mercat és la Xina. L’obertura a aquest mercat a partir del 2018 ha marcat un abans i un després a la companyia, sobretot amb l’increment de vendes el 2021 per la detecció de pesta porcina africana al gegant asiàtic. En diferents entrevistes concedides a associacions vinculades al sector carni el 2020, arran de la pandèmia, Soraluze assegurava que només li quedava per explorar el mercat australià, el peruà o el colombià.

• Producció que s'exporta: 79%
• Nombre de treballadors: 805
• Facturació en milions d'euros (2021): 360

Com la majoria de càrnies de Girona, al darrere hi ha una història familiar. L’empresa va començar a caminar quan Miquel Ramió Serra va començar a negociar amb bestiar. Poc després, va construir una sala d’especejament a Sant Jordi Desvalls (Gironès), de la mà del seu fill, que va convertir-se formalment en Friselva. Actualment la producció la tenen a Riudellots de la Selva, on està integrat l’escorxador amb la sala per processar la carn. Al polígon d’aquest municipi, igual com passa al costat de l’illa càrnia d’Olot, el trànsit de camions de bestiar porcí és continu. Al poble se celebra des del 2014 el Fiporc, la Fira del Porc. Van decidir així treure pit de ser la capital europea del porc, amb el sacrifici diari de més de 22.000 porcs en tres escorxadors diferents. Són els de Frigorífics Costa Brava, Friselva i Norfrisa. Aquesta darrera empresa forma part del Grup Batallé. “El sector carni és molt eficient, s’ha adaptat al món adaptant-se a la demanda de tercers països”, assenyalen fonts de Friselva sobre l’augment de les exportacions.

• Producció que s'exporta: 85%
• Nombre de treballadors: 325
• Producció de porcs al dia: 5.200

Càrniques de Celrà és el germà petit de Càrniques de Juià dins del Grup Olot Meats, propietat de Mikel Soraluze, però va camí de fer un salt en el terreny productiu. Aquest any està previst que s’ampliï la planta a tocar de Girona amb la creació de 300 llocs de treball. En total, està previst invertir 20 milions d’euros amb una nova sala d’especejament. Si actualment ja s’hi processen 5.200 porcs al dia si es fa un únic torn –permet créixer a 7.000 porcs amb doble torn–, amb l’ampliació es duplicarà fins als 10.000 porcs. En total, Càrniques de Celrà processa 100.000 milions de tones de carn l’any i té 325 treballadors –que es duplicaran amb l’ampliació–. L’exportació també és el motor d’aquesta empresa, que suposa el 85% de les vendes. Van ser un dels primers a entrar al gegant asiàtic, la Xina, ja el 2016. Tres anys després, quan Càrniques de Juià va rebre el permís, ja exportaven un 80% de la producció i un 65% al mercat asiàtic. Ara l’objectiu del grup passa per obrir en els mercats on encara no han arribat.

• Producció que s'exporta: 65%
• Nombre de treballadors: 500
• Anys d'història: 102

Situat entre Sils i Santa Coloma de Farners, Riudarenes (Selva) és un poble de poc més de 2.000 habitants que des de l’any passat ostenta el títol del poble més ric de Catalunya, perquè té la renda bruta per càpita més alta. I és també el poble on el 1920 Pere Batallé fa fundar un grup carni que ja té més d’un segle. És l’avi dels actuals propietaris, que ja han sumat la quarta generació. Tot i tenir un escorxador (Norfisa) i dedicar-se també a l’especejament i elaboració (Càrnica Batallé), el grup s’ha especialitzat en la producció de pinso (Esporc) i en la millora genètica porcina (Selecció Batallé). En un vídeo amb motiu del centenari, un dels propietaris de l’empresa, Josep Batallé, explica que a poc a poc van anar detectant que un tipus de porcs donaven carn de més qualitat i per això s’hi van especialitzar. També compten amb una participació important en el grup de Càrniques de Juià i Olot Meats, on són socis amb el propietari, Mikel Soraluze. Batallé ha declinat facilitar dades a l’ARA sobre el negoci.