La Columna Nelson de Dublín
GironaL’any 1805 l’almirall Nelson va guanyar la batalla de Trafalgar, davant de Cadis. Hi va deixar la pell, però amb 27 vaixells va destruir-ne 22 dels 33 que tenia l’armada napoleònica francoespanyola (ell no en va perdre ni un), en la batalla naval més important de les Guerres Napoleòniques.
Quatre anys després es va aixecar a Dublín una gran columna de granit, la Columna Nelson, amb l’almirall i el seu bastó de comandant al capdamunt. Feia 40,8 metres, era la columna dòrica més alta del seu moment (la Columna Nelson de Trafalgar Square, 52 metres, és del 1840). Va fer-se per subscripció popular i va costar trobar els diners. Primer volien posar-la en un punt que es veiés des del mar, com el monument de Colom de Barcelona (1888, 57 metres), però es va acabar construint al centre de Dublín. Tenia una escala interior i una balconada als peus de l’almirall des d’on es contemplava la ciutat a vista d’ocell. Va convertir-se en la gran atracció turística de la ciutat.
“Ens han arrabassat la independència no per les armes de França sinó per l’or d’Anglaterra –deia poc després l’Irish Mounthly Magazine–. L’estàtua de Nelson rememora la glòria de l’amo i la transformació del nostre Senat en un magatzem de rebaixes”.
Com que era impossible moure o tirar a terra el monument, els irlandesos van començar a posar estàtues dels seus herois nacionals al voltant de l’almirall, en una mena de “desafiament de pedra.” La columna va sobreviure a l’Alçament de Pasqua, quan els insurgents van ocupar l’edifici de Correus de davant i els anglesos el van bombardejar, i amb la independència no va reeixir la proposta de traslladar-lo a Belfast.
Si heu estat a Dublín, avui The Spire (l’Agulla, 120 metres, tres vegades la columna) ocupa el seu lloc. El 1966, per celebrar els 50 anys de l’Alçament de Pasqua, un membre de l’IRA va entrar al monument just abans que tanqués, va deixar-hi una bomba programada i, a dos quarts de dues de la matinada, la columna va volar. Havia durat 157 anys. Després, el cap de l’almirall va desaparèixer del magatzem. Va acabar en un escenari on The Dubliners cantaven l’adeu a Nelson, el Nelson’s farewell: “Oh els russos i els ianquis envien coets a la Lluna,/ toora loora loora loora loo!/ I he sentit que els francesos s'esforcen per recuperar l’espai perdut,/ toora loora loora loora loo!/ Però ara els irlandesos s'han afegit a la cursa,/ tenim un astronauta a l'espai./ Irlanda, nois, ara també és potència mundial!/ Cantem doncs la nostra celebració,/ és un servei a la nació,/ i, doncs, pobre vell almirall Nelson, toora loo!”
