Clam per obrir els passos secundaris a la frontera francesa

GironaJa fa dos anys que les autoritats franceses van tancar alguns passos fronterers que uneixen les comarques gironines amb la Catalunya del Nord, i encara en mantenen quatre de tancats. Són el pas del coll de Banyuls (que uneix l'Alt Empordà amb el Rosselló), el del coll de la Manrella (l'Alt Empordà amb el Vallespir), el de la Vinyola i el d’Age (aquests dos últims a la Cerdanya). Tot i els actes de protesta i les cartes enviades per ajuntaments i associacions dels dos costats de la frontera, les autoritats franceses mantenen un tancament que perjudica greument famílies i negocis, i s'escuden en l’argument que és per evitar el pas d’immigració clandestina i de terroristes, una justificació que no convenç ningú. 

Dels que es van tancar, l’únic que s’ha reobert és el que uneix Tapis amb Costoja, el maig del 2021, després de quatre mesos tancat. “Gràcies a Déu, perquè si encara durés hauríem hagut de tancar”, diu Cati Batlle, propietària del restaurant i botiga Can Mach de Tapis. “La botiga, segur, perquè més del 90% de la clientela que tenim és francesa, i al restaurant hauríem perdut la meitat dels clients –afegeix–. No entenc com encara mantenen tancats els altres passos, no té cap lògica. Quan van reobrir aquest els haurien hagut de reobrir tots”, diu Batlle.

“No té cap sentit tenir tancats passos fronterers en un espai Schengen. Per anar d’Espolla a Banyuls, que en condicions normals són vint minuts, ara es triga una hora i mitja”, diu Carles Lagresa, alcalde d’Espolla. “Si tenen por, que posin controls fixos o discontinus, com feien abans. De fet, ara no hi ha vigilància de cap tipus i abans et podies trobar l’exèrcit, gendarmes o la Guàrdia Civil”, afegeix Lagresa. “Els estats tenen moltes eines per protegir-se més enllà d’uns rocs col·locats barroerament”, diu Josep Maria Tegido, membre del Col·lectiu per a l’Obertura dels Passos de Frontera, que aplega ciutadans dels dos costats de la frontera. “La por que tenim és que aquesta situació es comenci a enquistar. De fet, dos anys ja es fan molt llargs”, afegeix Lagresa.

Amb l’objectiu d’evitar que això passi, el juliol de l’any passat es va crear a Banyuls de la Marenda l’associació Albera Sense Frontera. El seu president és Pere Becque, advocat i exalcalde d’aquesta població rossellonesa. “Ens hem constituït com a associació per tenir personalitat jurídica i poder actuar legalment”, explica. I remarca que ja tenen més d’un miler de socis al poble que paguen una quota anual: “1.200 socis és una xifra molt destacable per a una població com Banyuls”, que té uns 4.600 habitants. Albera Sense Frontera ja ha començat a actuar, i la tardor passada va presentar una demanda al Tribunal Administratiu de Montpeller contra el tancament dels passos. “A França, com a Espanya, els temps judicials també són lents i tant poden trigar sis mesos com un any o més a resoldre l’assumpte”, diu Becque.

El president de l’associació afegeix que la setmana vinent els alcaldes de Banyuls i Espolla, el delegat de la Generalitat a Perpinyà i ell aniran a la sessió del Parlament Europeu a Estrasburg convidats per l’eurodiputat d’Esquerra Republicana, Jordi Solé, per reunir-se amb la missió d’observació de fronteres de la UE i amb altres eurodiputats catalans i francesos que també els donen suport en la seva reivindicació. Precisament, divendres de la setmana vinent un eurodiputat francès anirà al coll de Banyuls per veure in situ el tancament i reunir-se amb autoritats i entitats locals. El bloqueig fronterer també es tractarà en la cimera que el 19 de gener mantindran a Barcelona els presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Fonts d'Interior assenyalen a l'ARA que "el que fa França és il·lícit". Però a la pràctica no ha suposat un enfrontament diplomàtic. "Va en contra dels acords de Schengen i del mateix esperit de la UE, i així els ho recordem en tots els contactes multilaterals que tenim amb França", afegeixen.

Tenint en compte que els arguments que esgrimeixen les autoritats franceses no s’aguanten per enlloc, hi ha qui hi veu interessos ocults que gairebé ningú gosa dir en públic. “Tenim alguns clients de la part francesa que ens diuen que els negocis d’aquests pobles de la Costa Vermella no havien treballat mai tant com ara”, diu Josep Maria Casellas, gerent de la cooperativa d’Espolla. “Jo no crec que sigui això. Vaig ser a Banyuls en una reunió de l’associació Albera Sense Frontera i la presidenta de l’associació de comerciants va reclamar la reobertura immediata del pas”, diu Lagresa, que afegeix que, si bé molts ciutadans del costat francès van al costat espanyol, també hi ha molta circulació en el sentit invers. “Jo mateix hi anava molt sovint perquè hi ha productes d’allà que m’agraden molt”, afegeix l’alcalde d’Espolla. 

“Com que hi ha perplexitat per una decisió incomprensible que perjudica un costat i l’altre, tot són especulacions, però de certesa no n’hi ha ni una –opina Tegido–. Si se’m permet l’expressió, és una putada per als que ens movem a banda i banda de l’Albera, sigui per motius professionals, familiars o simplement per plaer”, afegeix. 

“El de Banyuls era un pas molt freqüentat per treballadors dels dos costats de la frontera. D’aquí hi anaven més aviat empreses relacionades amb el món de la construcció, i d’allà venien perfils de professionals com ara metges, per esmentar un cas que conec”, explica Esther Navarra, que l’1 de novembre del 2020, amb el seu home, Daniel Resina, van obrir a Espolla un estanc, que també és quiosc i cafeteria. “Vam tenir poc més de dos mesos amb el pas obert i, per tant, no tenim gaire on comparar-nos, però les dades ens diuen que amb el tancament hem perdut el 50% de les vendes”, diu Navarra. 

Encara que oficialment el pas pel coll de la Manrella, al terme de la Vajol, continua tancat, la realitat és que des de fa un any, aproximadament, torna a estar obert perquè els veïns de les Illes, nucli que pertany a Morellàs, en van obrir un d’alternatiu en un bosc que són dues propietats privades, de veïns d’un costat i l’altre, i per això l’estat francès no pot actuar per bloquejar-lo. “Hi ha veïns de les Illes que venen gairebé cada dia a fer el cafè o que hi passen per anar a Figueres, i després d’un any se’n van cansar i van trobar aquesta solució”, explica Joaquim Morillo, alcalde de la Vajol. “El tancament va ser molt dur per als tres restaurants del poble, que viuen molt del costat francès”, afegeix Morillo. “I des de l’Ajuntament de Morellàs, ningú sap res d’aquesta reobertura”, conclou irònicament Becque.

Al problema del tancament dels passos fronterers secundaris s'afegeix el de la reducció de connexions transfrontereres a través del tren d'alta velocitat. Sectors econòmics de la Catalunya del Nord s’han queixat amargament per la reducció de trajectes de TGV entre les ciutats de Perpinyà, Girona i Barcelona. Laurent Gauze, president de la Cambra de Comerç dels Pirineus Orientals, va arribar a enviar una dura carta de queixa al president del Consell Executiu de SNCF, Jean-Pierre Ferandou, on afirmava que “en un moment en què la col·laboració transfronterera està en auge, gràcies a nombrosos objectius de cooperació econòmica, resulta que SNCF talla aquest impuls unilateralment”, i afegia que “molts líders empresarials i inversos ho senten com una punyalada per l’esquena”. Per a Gauze, “SNCF en cap cas ha de ser un fre, un obstacle al desenvolupament econòmic, humà i mediambiental del territori”.

Des de la Cambra de Comerç dels Pirineus Orientals s’han dut a terme iniciatives de cooperació econòmica transfronterera, alguna de les quals amb finançament de la Unió Europea, a les quals atribueixen un increment substancial del nombre de passatgers, tot i haver de fer front a uns horaris poc atractius. Amb la reducció del nombre de trajectes es posa en risc tota aquesta feina. “No us podeu imaginar l’impacte negatiu que tindrà la decisió i les conseqüències per a determinats sectors d’activitat econòmica del departament dels Pirineus Orientals. Per evitar aquest desastre, us instem a posar en marxa una consulta abans d'aturar definitivament un tren en marxa”, rebla el president de la Cambra.

On sí que hi ha un bon flux de connexions interfrontereres és en el servei de bus. L'empresa Flixbus explica que té més de 140 freqüències setmanals que connecten Barcelona, Girona i Perpinyà en els dos sentits.

Per la seva banda, la companyia Renfe ha anunciat per a dilluns que ve, 16 de gener, l’inici en fase de proves (anomenades “marxes en blanc”) de les connexions ferroviàries que la companyia posarà en marxa amb Marsella i Lió. L’objectiu de Renfe és recuperar abans de l’estiu els enllaços amb alta velocitat amb aquestes dues ciutats, amb un recorregit que faria parada a les estacions de Girona i de Figueres-Vilafant. L’anunci es fa després que l’Agència Ferroviària de la Unió Europea hagi concedit a Renfe el certificat de seguretat per poder operar a les rutes que uneixen Perpinyà amb Marsella i Lió. Segons els plans de Renfe, en una primera fase es posarà en servei la connexió Madrid-Marsella i Barcelona-Lió en dies alterns, amb possibilitat de dotze circulacions setmanals. En una segona fase, el servei s’ampliaria a tots els dies de la setmana, amb dues circulacions per sentit, és a dir, un total de 28 circulacions.

Per poder cobrir aquestes connexions, Renfe iniciarà un procés de formació de maquinistes i personal d’intervenció fins a mitjans d’abril. La companyia anuncia que continuarà “desenvolupant tots els treballs per aconseguir el Certificat de Seguretat per poder operar per tot França, com el que ja té SNCF-Ouigo per operar a Espanya”.