Ceret, el refugi republicà de Claret Serrahima

"A Ceret respiro, em tanco, escolto òpera i sento que he deixat de viure en una monarquia per viure en una república", explica l'artista Claret Serrahima, que viu a cavall de la seva ciutat, Barcelona, i aquesta petita població de la Catalunya del Nord. "També gaudeixo veient el Canigó sempre nevat, i l'aigua que sempre corre, i aquesta llum extraordinària que va atraure Picasso, Manolo Hugué, Matisse, Chagall...", afegeix. A Ceret, població de la qual es va enamorar per sempre quan s'hi va crear el Museu d'Art Modern i la llavors directora, Josefina Matamoros, li va encarregar dissenyar-ne el logo i la imatge corporativa, Claret Serrahima s'hi sent en pau i hi crea. S'hi sent en pau perquè hi troba refugi quan fuig d'una Barcelona on "és impossible viure", d'un país que "s'ha carregat el paisatge" i d'uns polítics "que xerren i no diuen res".

Però la pau que troba en aquest refugi paradisíac de Ceret no li ha llevat el caràcter transgressor, provocador i sempre innovador que ha marcat tota la seva obra, tant la que va crear al llarg de la seva exitosa carrera com a dissenyador –és autor dels logotips, escuts o imatges corporatives d'entitats com el Futbol Club Barcelona, CatalunyaCaixa, el centenari de l'Any Miró, El Bulli i l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres, i ha guanyat el Premi Nacional de Cultura, a més d'haver estat membre del consell de direcció del Macba– com la seva obra pictòrica, que conrea especialment des que va deixar el seu estudi de dissenyador de Barcelona i va decidir passar més temps a la seva casa i taller de Ceret.

Una mostra d'aquesta obra s'exposa a partir de divendres 5 de maig a la sala Art Sant Roch de Ceret, sota el títol Desdoblaments. S'hi agrupen 18 obres on Serrahima ha pintat persones que en un museu observen quadres abstractes i conceptuals. L'autor qüestiona així la relació entre figuració i abstracció situant l'espectador en una lògica del desdoblament: observar l'observador, dibuixar qui dibuixa, representar qui llegeix. "M'agraden les contradiccions i en aquestes obres s'hi reflecteix aquest meu patiment", diu Serrahima.

El retorn al món de l'art

Tot i que va estudiar belles arts, es va dedicar sobretot al disseny, però sempre va pintar –especialment en els seus viatges, que fa sempre en cotxe, acostuma a aturar-se i dibuixar en unes llibretetes que esdevenen quadernets de bitàcoles gràfics–. En l'exposició de Ceret hi ha inclòs una quarantena de dibuixos fets en els viatges dels darrers 10 anys a ciutats com Roma, París, Londres i Berlín. "Ara que ja tinc una certa edat torno al món de l'art, que em feia una certa por", admet. "I en no ser un artista professional, em permeto el luxe de renyar-me i renyar", afegeix.

I sent obra de Claret Serrahima, l'exposició és també reivindicació sobre art, sobre pensament... una reivindicació que neix del seu "emprenyament" contra la seva ciutat que creu inhabitable, contra la depredació que ha malbaratat paisatges que havien estat idíl·lics, contra els polítics que l'han decebut i l'han allunyat del seu activisme al PSUC i a IC-Verds. "Els intel·lectuals naveguen entre polítics, quan haurien de fer-ho entre activistes", deixa escrit Serrahima en un dels plafons de l'exposició. I continua interpel·lant l'espectador amb frases no menys provocadores: "Podria ser que l'art hagués mort, solament queden artistes i no se n'han adonat". "Autodenominar-se artista ja demostra no ser-ho".

Què és art? Qui és artista? Qüestions que posa damunt la taula. El que no es qüestiona és que Desdoblaments és un homenatge a creadors com Cézanne, que va abandonar el seu taller poder pintar; a Joseph Beuys, per a qui l'art era abans que res compartir experiències, o a Joan Brossa, que "va dur la paraula fora de la pàgina". 

* Des del seu naixement fa gairebé deu anys, el suplement Comarques Gironines -on surt publicat aquest reportatge- sempre ha tingut vocació de donar cobertura al que passa a la Catalunya del Nord. Per això aquest article es publica dins la secció ara.cat/Girona