La lluita de La Bressola per impulsar un batxillerat en català

Canet de Rosselló (Rosselló)La Bressola comprarà les pròximes setmanes el convent de les clarisses de Perpinyà per aixecar-hi el col·legi-liceu que permetrà completar l’educació dels seus alumnes des d’infantil fins a les portes de la universitat. Actualment, els alumnes que fan tot el cicle a La Bressola hi són des dels 2 anys fins als 15. Amb un liceu podran fer-hi el batxillerat, acabaran als 18 anys i a partir d’allà ja podran anar a la universitat. “És una necessitat que tenim i fa temps que tant els alumnes com les famílies ens el reclamen perquè ara han d’anar a un liceu en francès després d’estar escolaritzats sempre en català”, diu Eva Bertrana, directora general de La Bressola.

Però la compra de l’antic monestir de Santa Clara no resulta fàcil perquè, quan tot semblava que havia de ser oli en un llum, l’Ajuntament de Perpinyà va decidir exercir el dret de preempció per evitar que La Bressola el comprés. “Ens va sorprendre molt perquè el primer tinent d’alcalde va visitar les oficines de La Bressola, li vam exposar la nostra voluntat de comprar el convent per fer-hi un col·legi-liceu i ens va dir que li semblava perfecte, que l’Ajuntament no tenia cap interès en aquell espai i que tiréssim endavant”, explica Bertrana.

Dos mesos després van rebre un document firmat per aquell mateix tinent d’alcalde en què els notificava que l’Ajuntament tenia la intenció d’exercir el dret de preempció.

Tres victòries judicials

El bloqueig municipal va acabar a la justícia i el Tribunal Administratiu de Montpeller, en un judici d’urgència, va donar la raó a La Bressola perquè Perpinyà no va presentar cap projecte per a l'espai i la llei francesa diu que, perquè una institució pugui exercir el dret de preempció, cal que en tingui un. Primera victòria.

El consistori, que encapçala Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, hi va recórrer i el tribunal de Montpeller va tornar a pronunciar-se a favor de La Bressola. Va ser la segona victòria. L’Ajuntament hi va apel·lar i el 30 de desembre passat el tribunal va tornar a donar la raó a l'entitat. És la victòria més important perquè ara La Bressola ja pot comprar l’edifici, un dret que fins ara no podia exercir.

Però Perpinyà encara té la possibilitat de recórrer-hi al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc i, de fet, dimecres el consistori va confirmar a l’ARA que ho faria abans que venci el termini, que és a finals del mes de febrer. Bertrana confia que la justícia els torni a donar la raó perquè els arguments jurídics continuen sent els mateixos. Si fos així i La Bressola se’n tornés a sortir, aleshores a Perpinyà ja només li quedaria acudir al Consell d’Estat, a París. En aquesta instància Bertrana tem que els arguments que se sospesin no siguin únicament jurídics, sinó que n’hi entrin també de polítics: “I aquí nosaltres ja no hi podrem fer res”.

Catalanisme no folklòric

D’on pot venir aquest canvi d’actitud del consistori, és una cosa que a La Bressola no entenen. Aliot va guanyar les eleccions el maig del 2020 i al setembre ja va convocar la direcció de La Bressola a l’Ajuntament. “Va ser absolutament cordial, ens va dir que no tenia res en contra de La Bressola i fins i tot que tenia amics que hi portaven els fills”, explica Bertrana. “També ens va dir que havia de revisar els comptes municipals i que hi havia una subvenció [que feia anys que l’Ajuntament els donava] que no veia clara”, recorda Bertrana. Al cap de dos mesos els van retirar la subvenció, que era de 54.000 euros anuals.

“Pot ser que ell no suporti una visió actual de la catalanitat, perquè la catalanitat folklòrica no li molesta -diu Bertrana-. Per Nadal va posar pessebre a l’Ajuntament -tot i que va haver de pagar una multa de 100 euros diaris que li imposava un tribunal per la prohibició d’exhibir símbols religiosos en edificis públics- i va fer una cagada de tió enorme, i per Setmana Santa no ha tocat la Processó de la Sang, que és ancestral. Sap que són coses que li generarien impopularitat”, diu. “Però la catalanitat de La Bressola no és folklòrica perquè estem recuperant una llengua i una cultura, i potser és això el que no li agrada. Perquè ensenyar una cultura és una manera d’entendre la vida i el món”, afegeix Bertrana.

Moment dolç

L’actitud de Perpinyà ha decebut Bertrana perquè, assenyala, “estem en un moment dolç de reconeixement social i institucional". "És habitual veure avis que venen a recollir els nets i ploren quan els senten jugant en català, com havien fet ells de petits. Institucionalment, comptem amb el suport del Departament dels Pirineus Orientals, de la Regió Occitània Pirineus-Mediterrani i de la Generalitat. Els bastons a les rodes de Perpinyà no ens els esperàvem”. En aquest sentit, l’Ajuntament va dir dimecres a l’ARA que ells no s’oposen a un liceu de La Bressola dins el terme municipal de Perpinyà, però sí a emplaçar-lo al convent perquè creuen que “té risc d’inundacions i problemes de transport” en aquella part de la ciutat.

La venda del convent ja compta amb el vistiplau imprescindible del Vaticà i confien a obtenir el del prefecte sense problemes, a qui l’orde de les monges haurà de demanar permís: a França, si un convent és d’un orde masculí, es pot vendre directament, però si és femení necessita permís del prefecte.

Regal inesperat

L’actitud de Perpinyà va tenir una conseqüència absolutament inesperada. Stéphane Loda, alcalde de Canet de Rosselló, va convocar la direcció de La Bressola per oferir-los el Mas Rosselló, un mas senyorial que albergava alguns serveis municipals, perquè hi instal·lessin un col·legi. En poc més d’un any van estar fetes les obres del que era la casa dels masovers -que va finançar íntegrament l’Ajuntament de Canet- i aquest curs ja ha començat a rebre alumnes. Ara n'hi ha una quarantena i quan s'acabin les obres de restauració en podran ser un centenar. “Aquest nou centre és un petit miracle que no ens esperàvem. És un luxe de patrimoni arquitectònic. Entre aquestes parets fa cinquanta anys s’hi parlava català i ara s’hi torna a parlar”, diu Bertrana.

Actualment, La Bressola disposa de set col·legis i dos centres de secundària. Té 1.070 alumnes i llista d’espera. Altres poblacions, com els Banys i Palaldà (Vallespir), també han ofert una escola a La Bressola perquè hi faci un nou col·legi. “L’alcaldessa m’ha dit que quan vulgui ens posarem d’acord, però no podem continuar creixent per baix si no tenim una sortida per dalt. És per això que és tan important disposar d’un liceu on els alumnes puguin fer el batxillerat i arribar fins a la universitat amb un ensenyament totalment en català”, conclou Bertrana.

* Des del seu naixement fa gairebé deu anys, el suplement Comarques Gironines -on surt publicat aquest reportatge- sempre ha tingut vocació de donar cobertura al que passa a la Catalunya del Nord. Per això aquest article es publica dins la secció ara.cat/Girona