La feina de formigueta perquè la llengua no desaparegui del nord

PerpinyàL'origen de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), que té la seva seu a la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, es troba en l’escriptor i activista cultural, Pere Verdaguer, que la va impulsar el 1983 amb l’objectiu d’ajudar a desenvolupar la llengua catalana en un sentit ampli. Verdaguer va néixer a Banyoles el 1929 i, deu anys després, la seva família es va exiliar a la Catalunya del Nord. Llicenciat en lletres a Montpeller, va fer de professor i de periodista, i va impartir classes de català a la Universitat de Perpinyà fins que es va jubilar, el 1994.

Actualment, el president de l’APLEC és Alà Baylac, que fa un balanç de la feina feta: “En 40 anys de batalla, perquè han estat molts anys de batallar constantment, s’han fet progressos, però encara hi ha molta feina per fer”. “L’APLEC és més necessari que mai, però tenim el gran problema que tot depèn de París; el marc legal, els inspectors, etc., i no hi trobem complicitats”, es lamenta Baylac.

Fa tres anys es va aconseguir crear l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), que reuneix les administracions central, departamental i regional, la Universitat de Perpinyà i molts municipis a través del SIOCCAT (Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitanes i Catalanes) del qual són membres més de cent municipis de la Catalunya del Nord d’un total de 226. “És un avenç important reunir les administracions al voltant del català, el problema és que no s’ha pogut fer tant com esperàvem, perquè exactament tres dies després de crear-la es va decretar el confinament pel covid”, explica Baylac. 

Iniciació a la llengua

La principal tasca de l’APLEC és fer una introducció a la llengua catalana –d’entre mitja hora a una hora setmanal– a les escoles públiques i alguna de privada (catòlica). “Amb això només podem fer una iniciació a l'ensenyament públic, que és el majoritari aquí, ja que l’escola privada amb prou feines representa el 5%”, diu Baylac. “Actualment tenim contractades 45 persones, essencialment estudiants de la llicenciatura d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà que van a més de 50 municipis de la Catalunya del Nord i que fan aquesta iniciació al català a uns 10.000 alumnes, el que representa un 20% de l’alumnat de la Catalunya del Nord”, afegeix. 

De la formació d’aquests docents se’n cuiden Íngrid Obiol i Míriam Almarcha. “El bilingüisme, a primària, és el 50% de l’horari setmanal. Al col·legi (que és l’equivalent a l’institut al sud) i al liceu, el bilingüisme suposa dues o tres hores de català setmanals més una o dues d’altres assignatures en català, generalment història o geografia, o sia, unes sis hores de i en català per setmana”, expliquen. “Encara que el 50% en català i l’altre 50% en francès és l’objectiu ideal, perquè sabem que no a tots els centres és així”, apunta Almarcha. “Normalment, les assignatures que s’imparteixen en català a secundària són història i geografia, però a Ceret també hi fan les matemàtiques” afegeixen.

“Evidentment, és una xifra insuficient. L’ideal seria mínimament l’ensenyament bilingüe (a primària); aquí només tenim el 9% del primari en bilingüe o immersiu i arribar al 20% ja serà un bon progrés. A Alsàcia van començar més tard i ja arriben al 30% de l’alumnat i al País Basc francès un de cada dos alumnes rep un ensenyament immersiu o bilingüe en basc”, diu Baylac. “Ens hem fixat l’objectiu que en deu anys hem d’arribar al 100% de l’alumnat de la Catalunya del Nord que estudiï català d’una manera o altra". 

Actualment, la que aplica el model d’immersió al nord és la xarxa d'escoles associatives La Bressola, amb un miler d’alumnes, i les dues escoles públiques Arrels a Perpinyà, que en tenen uns 400.  

Àmplia acceptació social

La introducció al català és ben vista per a la gran majoria de la població nord-catalana. L’última enquesta de sociolingüística del 2015 indicava que un 76% de la població de la Catalunya del Nord era favorable o molt favorable al bilingüisme a l’escola i, a finals d’aquest any, se’n farà una altra. “La gent vol que els seus fills puguin aprendre el català, hi ha ganes de llengua, però l’administració que mana és la de París”, assumeix Baylac. 

“El referent de la Catalunya del Sud és importantíssim, perquè fa que es vegi la llengua catalana com una cosa útil per a les feines, per al plaer, per al lleure, per a les relacions. Que vegin que és una cosa moderna”, afegeix, i recorda que també ajuda que el parc de Sigean faci anys que demana com a requisit per contractar guies un domini perfecte de la llengua catalana. És el català alimentari del que parlava Joan Becat fa uns anys a l’ARA. “I el procés també ha ajudat a fer veure a molta gent que Catalunya aspira a ser una república”, afegeix Baylac. 

“L’ensenyament regional és facultatiu. Si el director, els professors o els pares demanessin que es vetessin les classes de català, ho podrien fer. I en 30 anys cap pare ho ha demanat mai a les classes de l’APLEC, fet que demostra l’acceptació social generalitzada per a l’ensenyament del català”, diu Baylac.

Escassa presència als mitjans

Per entendre la precarietat mediàtica de la llengua al nord, només cal veure l’espai que hi dediquen els mitjans públics. “Ara s’està avançant, a poc a poc, però almenys hi ha un diàleg per aprofundir en l’ensenyament i introduir la llengua catalana en els mitjans públics. France Bleu Roussillon té un programa d’una hora a la setmana en català i France 3 Pays Catalan hi destina deu hores l’any, que és un programa de 7 minuts que es fa els dissabtes i diumenges al matí”, afegeix Baylac.

El president de l’APLEC també fa referència al tancament de la delegació de TV3 a Perpinyà. “Va representar un clar retrocés. L’escenari no és el mateix. La presència de TV3 a Perpinyà incentivaria tant la ràdio com la televisió pública a fer més continguts en català”. I afegeix que, actualment, l’audiència de TV3 a la Catalunya del Nord és insignificant, perquè no està present en els grans operadors de televisió francesos. “Esclar que TV3 segueix arribant pel senyal convencional de les antenes, però qui mira, avui, la televisió així? Tothom té contractats els operadors per internet, que són Bouygues, Orange, SFR i Free i aquí TV3 no hi és, i, per tant, no arriba a la gent del nord com ho feia abans”, lamenta.

Necessiten més pressupost

Baylac també es queixa que ja fa 12 anys que la Generalitat no ajuda l’APLEC. “Des de finals dels anys 90 aportava un 33% del pressupost, però quan va arribar la crisi de, 2008 va tallar la seva aportació i l’últim any que hi va posar diners va ser el 2011”. “La catalafonia és massa tèbia i prudent. Hi ha un suport a La Bressola, que està molt bé que hi sigui, però a l’APLEC no el tenim i tornar a rebre una aportació de la Generalitat ens permetria fer més i arribar a més alumnes. Necessitem un pressupost més gran”, afegeix. Actualment els sous dels professors que fan iniciació a la llengua catalana els paguen a mitges el Departament i el municipi.

L'ADN lingüístic de França

Anys enrere, Baylac va litigar contra l’Estat francès perquè no li acceptava inscriure al registre al seu fill Martí amb l’accent a la ‘i’. “Posar un accent és il·legal a França, es veu que la República trontollaria per un accent. –ironitza Baylac–. A Occitània hi ha un cas similar amb el nom Artús i tampoc no l’han permès. França no reconeix els drets lingüístics”. El cas va arribar al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, que va donar la raó a Baylac però va considerar que el greuge no era prou greu com per obligar França a acceptar l’accent a la ‘i’. 

“L’ADN de França és el mateix des de la Revolució francesa i des dels anys del terror revolucionari. És l’esperit de l’Abbé Gregoire, que el 1794 va presentar un informe a la Convenció Nacional Sur la nécessité et les moyens d'anéantir les patois et d'universaliser l'usage de la langue française (Sobre la necessitat i els medis per destruir el patois i d'universalitzar l'ús de la llengua francesa), i que continua prevalent. Res no ha canviat”, conclou Baylac. 

* Des del seu naixement fa gairebé deu anys, el suplement Comarques Gironines -on surt publicat aquest reportatge- sempre ha tingut vocació de donar cobertura al que passa a la Catalunya del Nord. Per això aquest article es publica dins la secció ara.cat/Girona