El cas PEN/Arenas
Al cap de cinc anys, Carme Arenas ha estat absolta, i la sentència és contundent. Els pèrits no han trobat ni una sola despesa injustificada. No hi ha hagut cap mena d’irregularitat i el PEN, que va acusar-la, haurà de pagar les despeses del procés. El PEN ha dit que hi recorrerà.
Em vaig donar de baixa del PEN després de l’assemblea general extraordinària que es va fer al Col·legi de Periodistes de Catalunya el mes de juny del 2019 per tal que els socis decidíssim si s’havia de demandar Carme Arenas o no. Les explicacions que va donar la junta de llavors i l’advocat del PEN van ser confuses i pobres, però, entre els socis, els partits ja estaven presos d’entrada. Els diaris havien divulgat les acusacions i el clima era el d’un linxament: va haver-hi insults, comentaris de menyspreu i cap ganes d’escoltar res. Predominava la santa indignació i l’agressivitat de qui se sap moralment superior i avalat pel sentiment majoritari. No hi ha ningú més perillós que la persona convençuda de tenir una veritat moral. Entenc que, amb el que se’ls havia dit, els socis poguessin tenir sospites, i segur que encara n’hi ha que en tenen: en qualsevol cas, la sentència deixa molt clar que no era de cap manera evident que Carme Arenas es meresqués el tracte que se li va donar en aquella assemblea, i encara menys la unanimitat de la votació: de 198 vots, 169 van ser a favor de la demanda, que va comportar a l’acusada una reclamació de prop de sis-cents mil euros i cinc anys d’un calvari espantós.
El que em va impressionar més d’aquella assemblea és que els socis del PEN no eren qualssevol. Els escriptors representen la consciència d’una societat. Veure el poc respecte pel matís, la repudiació absoluta del dubte i, sobretot, la falta total d’empatia i pietat -de no tenir presents les conseqüències per a la persona acusada-, em va fer pensar que els escriptors, en realitat, representem la part pitjor d’aquest país.
Posem-ho també en el context històric. Aquella junta extraordinària es feia en el moment exacte que s’estava celebrant a Madrid el judici als presos polítics. No sé en quina part l’ambient de por, després de la derrota del Procés, va influir també en la demanda i en els mateixos ànims d’aquella assemblea. La covardia sol tenir un gran paper en els errors morals. La por pot dur-te a acusar l’altre només per protegir-te tu. Aquests anys no estem parant de veure-ho. Després d’aquella assemblea, res del que hem viscut políticament els catalans m’ha acabat de sorprendre. Per a mi era tot un país, que es resumia en aquella votació.