Canavaggio, el narcotraficant que va convertir una cala idíl·lica de la Costa Brava en un cau de droga

GironaLa troballa de droga a la furgoneta bolcada a la cala d’Aiguafreda, a Begur, recorda, en versió modesta i maldestre, la llegendària intercepció de droga el 1988 a la cala Morisca de la Costa Brava. Situada entre Lloret i Tossa de Mar (Selva), és una petita cala de només 40 metres de llargada i 10 d'amplada de sorra granulosa que no té cap servei i on només es pot accedir per terra, a peu, després de baixar unes escales amb fort pendent. L’operació de finals de la dècada dels 80 va permetre la detenció del traficant cors Jacques Antoine Canavaggio, cap d’una banda que va desembarcar 17 tones d’haixix a la cala després d’excavar-hi uns sofisticats túnels amb vagonetes. Canavaggio va ser un delinqüent amb personalitat, carn de sèrie de Netflix, com el Chapo, i capaç de declarar-se “orgullós de ser contrabandista” al seu judici. A les cròniques del moment se l’havia arribat a batejar com “el baró de l’haixix”.

La droga interceptada a cala Morisca procedia del Líban i tenia com a destí Amsterdam. La logística prevista era espectacular, i va sorprendre la mateixa Guàrdia Civil. De la cala idíl·lica però solitària a l'hivern, a tocar de l’aigua i perfectament camuflats, partien dos túnels subterranis –un de 40 metres i un altre de 50–. S'hi havia muntat un raïl amb vagoneta de metall que servia per traslladar els 466 sacs d’haixix, cadascun de 30 quilos de pes, fins a una gran cova magatzem, des de la qual s’havien de carregar als camions. Hi havia fins i tot un grup electrogen que subministrava energia per a l’enllumenat, l’aire condicionat i el motor de la vagoneta. El cost d’aquesta construcció es va estimar llavors en uns 100 milions de pessetes.

El volum de l’operació va ser tan gran –al judici els acusats van explicar que havien llogat 25 persones d’origen africà per fer de camàlics– que no va cabre a la cova, així que un dels membres de la banda es va endur una seixantena de sacs sobrants a una finca de Maçanet de la Selva. També va triar com a amagatall un lloc curiós i lluny de tafaners: un magatzem subterrani sota una cort de porcs, totalment cobert d’excrements.

Un xalet fortalesa a l’Escala

Canavaggio va viure uns quants anys a la Costa Brava amagant la seva veritable identitat. La “integració” va ser tan gran que la seva família va arribar a regentar tres pizzeries a l’Escala. Tres anys abans del cas de cala Morisca, una d’aquestes pizzeries, El Port, fins i tot va ser objecte de dos atemptats amb explosius que tenien aire de venjança entre grups mafiosos. Des del Govern Civil de Girona es tenien informes de suposades activitats mafioses de Canavaggio a la Costa Brava des del 1984. En aquesta població hi tenia també un xalet gairebé inexpugnable, envoltat de filats, amb seguretat armada, gossos i càmeres de vigilància. A més del cap de la banda, a l’operació es van detenir nou persones més i totes van acabar condemnades. Al judici, Canavaggio va assegurar que no era un narcotraficant sinó un contrabandista, i que se sentia orgullós de ser-ho. Ell restringia la seva activitat fraudulenta al tabac, però la policia hi afegia les armes i l’estafa. Al cap de nou anys va sortir de la presó, i no va trigar a tornar a ser condemnat, aquest cop a tres anys per sis tones d’haixix.

Un crim de pel·lícula a la Model

Va estar implicat en molts altres delictes i se’l va investigar per una suposada venjança que va tenir lloc a la presó Model de Barcelona, quan un gàngster de Lió, Raymond Vacarizzi, va ser assassinat a la seva cel·la pels trets procedents d’un terrat veí.

El decomís de cala Morisca va ser considerat el més important fet fins llavors a Europa. La seva xarxa de distribució d’haixix a Europa tenia com a principals destins França, Holanda i Alemanya.

Unes 32 hectàrees verges a tocar de la cala van passar a ser propietat de la dona de Canavaggio, Jacqueline Bachevillier, que durant uns anys va intentar construir-hi un hotel. Va tenir litigis constants amb l’Ajuntament en els seus intents d’urbanitzar la zona, fins que els terrenys van canviar de mans. L’amenaça de la urbanització, però, encara no s’ha esvaït del tot.