Del camp a la parada en qüestió d'hores

GironaLes gotes que emperlen l’enciam que s’ofereix en una parada del mercat del Lleó de Girona no provenen de la fredor d’una cambra frigorífica, sinó de la rosada d’aquest mateix matí, quan la pagesa que els posa a la venda els ha arrencat de l'hort. La influència del món vegetal a la cuina, la potenciació de l’alimentació sana i la relació dels restaurants amb els productors del seu territori són alguns dels temes estrella del Fòrum Gastronòmic de Girona d’aquest any. A tocar del recinte on se celebra l’esdeveniment, al mercat de la Devesa, dimarts i dissabte hi trobem alguns paradistes, pocs, que hi venen directament els productes que ells mateixos cultiven als seus terrenys. És una fórmula en la qual excel·leix el mercat municipal del Lleó. Pomes, calçots, enciams o oli d’oliveres centenàries que van directes del camp al consumidor sense passar per cap intermediari ni cap cambra frigorífica. Vendre directament els propis productes requereix un plus d’esforç i de dedicació que cada cop més el consumidor, el gastrònom i el restaurador saben reconèixer.

Una tradició heretada

Margarita Padrosa, productes d'horta i herbes aromàtiques i medicinals

"Els números surten, em va prou bé",

"Avui ja gairebé ho he acabat tot", diu la Margarita Padrosa mentre mostra les caixes de verdures ja gairebé buides que de bon matí havia col·locat ben plenes a tocar de les escales d'accés al mercat del Lleó des de la Gran Via. És dissabte al migdia i la Margarita tornarà a casa a l'hora de dinar amb la satisfacció d'haver venut bona part de la mercaderia que duia: productes de l'horta familiar i herbes aromàtiques i medicinals collides per ella mateixa. "Els números surten, em va prou bé", reconeix, i afegeix que bona part de la seva clientela l'ha "heretat" de la seva àvia, que els anys 80 va començar a vendre al mercat exclusivament herbes, i sobretot de la seva mare, que hi portava tota mena de productes cultivats a l'horta familiar, a Bescanó.

Des de fa quatre anys, la Margarita, de 53 anys, ha agafat les regnes d'aquest petit "negoci". En certa manera s'hi va veure obligada: "Portava molts anys treballant en una fàbrica tèxtil i va tancar. I va ser llavors quan em vaig plantejar continuar la tradició familiar d'anar a vendre al mercat, perquè a més de ser una sortida professional, em permetia estar amb la mare, que té 87 anys", explica. 

"Jo ja en tenia idea, de fer aquesta feina, perquè a vegades ja acompanyava l'àvia i la mare al mercat i les ajudava a l'hort, però, és clar, ara m'hi he hagut de posar de ple i aprendre’n més", diu. Al mercat del Lleó hi va el dimarts i el dissabte, i la resta dels dies els dedica a l'horta. "Tenim tres camps i cultivar, cuidar i collir els productes vol moltes hores", diu la Margarita, que reconeix que sovint rep un cop de mà de la seva mare, del seu marit i fins i tot del seu fill. Assegura que és una feina sacrificada, perquè l'obliga a treballar fins i tot els caps de setmana i festius, però l'esforç té recompensa en la resposta dels clients, molts d'ells incondicionals: "Valoren el fet que siguin productes de temporada, acabats de collir, que no han passat per càmeres frigorífiques i que s'han cultivat a pocs quilòmetres d'on els compren". 

Temporada de calçots

Pere Subirà, productor a Ullà

"Som només dos o tres els que venen el que nosaltres produïm"

Des de fa algunes setmanes, el producte que més ven en Pere Subirà i que gairebé omple tota la seva parada del mercat de la Devesa és el calçot, que cultiva a la seva horta d'Ullà. A les 60 hectàrees de terreny que té en aquesta població empordanesa hi conrea tota mena de verdures i també hi té fruiters, principalment pomeres i presseguers. Del que dona la terra en viu la seva família i durant uns quants mesos, els de més feina, contracta dos treballadors. Llevat de dos o tres productes, com els alls i les pastanagues, que compra a Mercagirona, tot el que ven al mercat és de producció pròpia. "Diria que som només dos o tres els que venem gairebé exclusivament el que produïm nosaltres mateixos", assegura. Per a ell, és un fet diferencial que molts dels seus clients valoren, sobretot els que compren a la parada que té a tocar dels seus cultius, a Ullà. "Molts són veïns de la zona de segona residència i valoren el fet que els productes siguin acabats de collir de l'hort o de l'arbre", assegura.

A més del mercat de la Devesa de Girona, Subirà també va a vendre al mercat de Banyoles, amb una afluència de compradors més estable al llarg de l'any. "A Girona l'activitat al mercat cau en picat els mesos d'estiu", lamenta. Agraeix el suport de la seva "clientela fixa", sobretot en uns moments en què les vendes als mercats han baixat. "Des del covid la gent gran no surt tant i els joves cada vegada compren més als supermercats i per internet".

Clientes incondicionals

Joan Sureda, El Pedrigolet

"Els meus avis i els meus pares ja anaven a vendre a mercat"

"M'encanten els mercats, no només perquè hi trobes producte de proximitat, sinó també perquè permet la relació directa entre el comprador i el productor, és un tipus de comerç molt humà", diu la Verena Kuenzel, de 45 anys, originària d'Alemanya i que viu a Girona des del 2012. És una clienta incondicional de la parada que Joan Sureda munta cada dissabte al mercat de la Devesa de Girona. Hi compra verdura i fruita que Sureda cultiva al seu hort i als seus camps fruiters d'Ullà, i també l'oli que produeix de les olives procedents d'oliveres del Parc Natural del Montgrí (algunes són seves i unes altres de més propietaris). Produeix uns 4.000 litres d'oli a l'any, que comercialitza amb la marca El Pedrigolet i el ven als mercats on va habitualment (Girona, Sarrià de Ter i Llagostera), a més d'alguns pocs establiments de productes alimentaris.

Vendre directament els productes que produeix li permet obtenir més guanys de les vendes, perquè s'estalvia el percentatge que pertocaria al distribuïdor. Tot i això, assegura que la seva feina exigeix molt de sacrifici i creu que és la principal raó per la qual no hi sol haver relleu familiar. "Els meus avis i els meus pares ja anaven a vendre a mercat, però jo tinc una filla que no s'hi vol dedicar. És una professió que està en decadència". 

De l’hort a casa en un clic

Juli Valle, finca a Llagostera

"És bonic lligar la tradició amb la innovació, com la venda online"

A la seva parada situada a l’exterior del mercat del Lleó de Girona, en Juli Valle, de 37 anys, hi té un cartell que indica que la fruita i verdura que hi ven és ecològica, amb el certificat inclòs, i que els clients la poden comprar també per internet a través de la pàgina web www.lacoromina.cat. La Coromina és la plantació de verdures ecològiques de Joan Coll, on en Juli va col·laborar durant alguns anys i va adquirir els coneixements i l’experiència per emprendre la seva pròpia producció, que cultiva en una finca de Llagostera. Amb vista a l’estiu, vendrà els productes conreats en aquesta horta i també els procedents de La Coromina tant a la parada del mercat com a través de la nova pàgina web que posarà en marxa, www.lacistella.com.

Tot i que admet que de moment el negoci s'aguanta sobretot gràcies a les vendes al mercat, el seu objectiu és potenciar i ampliar la venda de cistelles ecològiques per internet. "Actualment venem una cinquantena de cistelles a la setmana i la meva intenció és ampliar la xifra, sobretot amb clients de Barcelona". "A Barcelona, les persones que valoren la verdura fresca, acabada de collir, i a més ecològica, no ho tenen fàcil. Les cistelles comprades per internet, que servim al cap de poques hores, és una bona opició", assegura en Juli. Entre la parada, el treball a l'hort i la preparació de cistelles treballa sovint més de dotze hores diàries. La seva idea és contractar treballadors de seguida que el negoci ho permeti, sobretot per tenir cura de la parada. Ell prefereix dedicar-se més a fer créixer la venda per internet. "El que té de bonic això és que lliga la tradició, que és el cultiu de la terra, amb la tecnologia i la innovació, que és la venda online".