El camí que uneix Atacama amb Portbou

Barcelona¿Què té a veure el desert més àrid del món amb el poble fronterer on el filòsof i pensador alemany Walter Benjamin va passar els seus últims dies? La resposta a aquest insòlit camí que uneix Atacama amb Portbou ens la dona la vida i obra del fotògraf i escriptor xilenosuec Patricio Salinas (Valparaíso, 1949), exposada fins a finals de setmana a la galeria Juan Naranjo, als Jardins de Montserrat de Barcelona. Salinas, massa desconegut a casa nostra malgrat la dècada postolímpica que va viure a Catalunya, s’obre en canal a l’exposició Tránsitos. La huella de la impermanencia, que es podrà visitar també a l’estació de Portbou a finals de setembre i al novembre a la Galeria 24-b de París, abans no faci el salt i se’n vagi fins a Santiago de Xile.

Salinas, establert actualment a la petita illa sueca de Björkö, és un artista de mil capes que ha estat ja en la maduresa quan s’ha aventurat a explorar la condició que l’ha marcat de per vida, però que alhora no volia que el definís: ser una persona expulsada del país que el va veure néixer. Com a estudiant mobilitzat, el van detenir amb el cop d’estat de Pinochet, el van recloure a l’Estadi Nacional de Santiago de Xile amb 24 i anys i el van enviar al desert d’Atacama, d’on només va poder sortir amb un passaport on es llegia: “vàlid només per sortir del país”.

Tornar al camp de presoners

Fa una dècada va tornar al camp de presos polítics de Chacabuco per enfrontar-se als seus malsons. El resultat el va plasmar a Atacama. Geometría de un cautiverio (Saposcat). Al cap d’uns anys, reflexionant cap on va la societat contemporània, va veure la necessitat de resseguir els darrers passos que va fer Walter Benjamin abans de morir acorralat a Portbou fugint de la Gestapo. “Ressegueixo les seves passes i el Portbou en crisi que es troba des de la seva fragilitat, la d’un home malalt. Però sobretot la d’un desarrelament que m’ha perseguit tota la vida”, explica Salinas, que aquest dijous a les 19 h dialogarà sobre la seva exposició als Jardins de Montserrat, acompanyat de Begonya Saez Tajafuerce, directora del Departament de Filosofia de la UAB, i Juan Naranjo, el galerista. A Tránsitos. La huella de la impermanencia, el que és personal i general es barreja per mostrar-nos, de manera poètica, els espais oberts que reflecteixen la privació de moviment, les presons físiques i mentals.