Vicenç Altaió: “Cadaqués és una biblioteca de pedra seca enfront del mar”

Cadaqués (Alt Empordà)Eugeni d’Ors, Josep Pla, Marcel Duchamp, Salvador Dalí o Richard Hamilton són alguns dels artistes més cèlebres del segle XX que, seduïts pel paisatge inigualable del cap de Creus, van trobar a Cadaqués (Alt Empordà) un refugi mític de repòs i inspiració. Avui la fascinació personal i artística per aquest entorn no caduca i continua alimentant molts creadors contemporanis. Un d'ells és Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954), poeta del límit, traficant d'idees i agitador cultural, que viu assentat a Barcelona però des de fa més de trenta anys s'escapa sovint a Cadaqués. Allà hi ha escrit o concebut molts dels seus llibres, com La consola de Cadaqués (2007), el darrer dietari Tardes de diumenge (2022) o Sota les boles dels americans, que sortirà al setembre.

La relació d'Altaió amb l'encant de Cadaqués va començar el 1992, quan, durant els Jocs Olímpics de Barcelona, el poeta no se sentia amb ànims de participar en la festa i va decidir retirar-se: "Em vaig protegir de la cultura de masses en condició d'exili voluntari, lluny de l'exaltació, amb els meus dos fills petits", recorda Altaió. Des de llavors, ha teixit un vincle fort amb el poble, que ha evolucionat per diferents etapes i intermitències. Després d'aquest primer recolliment ermità, l'escriptor, amb el tombant de segle, va viure un moment d'obertura i celebració, ja que va entrar en contacte amb tot el teixit cultural que es cou a Cadaqués. Aquesta etapa d'esplendor, però, en els últims temps s'ha reduït, perquè, a causa de l'auge desmesurat del turisme, Altaió ha pres distància amb l'excés cadaquesenc. "S'ha venut mediàticament al turisme, ha perdut l'equilibri i el contacte demiürg i tel·lúric de la seva bellesa", explica. Tot i la massificació, que allunya Altaió del cap de Creus, sobretot durant els estius, el nexe segueix ferm.

Paranimf i biblioteca

Altaió va visitar Cadaqués per primera vegada a finals dels anys setanta, a la recerca del poeta Josep Elías, quan, amb Josep Maria Salà-Valldaura, rastrejava tots els racons de la geopolítica catalana per elaborar Les darreres tendències de la poesia catalana (1980). "Vaig descobrir que Cadaqués tenia la mirada dels humans cap al mar, el dibuix d'un paranimf que s'esdevé cap a la Mediterrània", descriu. És un poble encarat al mar, envoltat de cales rocalloses, penya-segats abruptes, vinyes empinades, olivars i feixes de contenció. I, en aquest xoc fronterer entre el mar i la terra és on Altaió situa la imatge simbòlica que més l'impressiona: "Cadaqués és un conjunt de pedra seca que dibuixa un paisatge de protecció enfront del vent i del mar. Així es configura la vida i la vegetació", relata. Per al poeta, aquesta gran paret de sòcols amuntegats i meandres rocosos "és exactament una biblioteca geològica": "Per això em fascina tant".

Lectura al recés de sa Conca

En aquesta biblioteca calcària que protegeix la terra del mar i el vent, Altaió cada any llegeix De rerum natura de Lucreci, el seu llibre de capçalera per repensar "la relació entre la cultura dels humans i la natura". Llegeix, sobretot, després de nedar, en un recés de la punta més extrema de la platja de sa Conca, situada prop de la casa del pare de Dalí i de l'entorn de la família centenària dels Pichot. "La geologia tova i seca de sa Conca és una arquitectura per al cos humà fabulosa per llegir, i, a més, la seva predisposició em dona ombra i m’escalfa", destaca. "Allà hi he llegit més de 1.000 llibres", afegeix.

El Marítim, lloc de trobada

El Bar Marítim és un xiringuito de costa amb molta activitat, prop de la Galeria Cadaqués, fundada per Lanfranco Bombelli el 1973. Des del 2003 regenta el bar i la galeria el col·leccionista d'art Huc Malla i, durant aquests anys, s'hi han vist exposicions de primer nivell. També, imitant la tradició de la comunitat de Hamilton, Duchamp i companyia, és el lloc de trobada per a les noves generacions d'artistes de Cadaqués, com Joaquim Sapinho, Jordi Mitjà, Rosa Tharrats, Gabriel Ventura, Anna Malagrida, Jordi Colomer, Albert Serra o el mateix Altaió. "Els creadors no fem distinció entre vida i obra, així que, quan ens reunim al Marítim, és alhora tant un lloc de gaudi com d'inspiració i intercanvi", assenyala Altaió. I certifica: "A Cadaqués existeix un focus de resistència molt interessant que reinterpreta l'herència dels avantguardistes per crear art des de les minories cap a dalt".

Les festes dels famosos

A banda d'aquesta colla d'artistes dissidents, però, a Cadaqués també venen de visita turistes de classe alta i personalitats conegudes del món de la televisió, el periodisme o la moda. Altaió, tanmateix, és flexible i obert i troba que relacionar-se amb persones d'altres àmbits pot ser igualment interessant. En aquest sentit, són molt conegudes les festes que organitza Pilar Rahola a casa seva, amb polítics i famosos, a les quals Altaió no ha acudit mai. Només en una ocasió: l’estiu passat va fer-hi una visita de cortesia i la trobada va ser sonada per unes imatges penjades a les xarxes socials, en què Isona Passola, Altaió o Jordi Cuixart feien crits a favor de la independència a la piscina. El poeta respon a les crítiques que va suscitar: "La Pilar, com tota la gent que està posada dins la cultura de masses, perd el pudor de mostrar imatges públicament, però, darrere de l'aparença de grotesc, hi ha una persona interessada en el pensament i la creació literària", destaca. "La gent s'ho podia prendre malament, però és important entendre que el que és sagrat i el que és profà van junts de la mà", conclou.