El fenomen de la Bisbal, el municipi amb més concentració de músics de Catalunya

La Bisbal d'EmpordàMés enllà del valuós patrimoni de la ceràmica, la Bisbal d'Empordà també despunta pel seu interessantíssim cultiu artístic i cultural. I és que, entre els poc més d'11.000 veïns del municipi, conviuen desenes de músics, cantautors, lletristes o productors musicals de diferents generacions que, des del centre neuràlgic de la capital baix-empordanesa, han gestat la seva obra. Artistes consagrats de la talla de Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras i Núria Graham, cadascun amb el seu estil singular, o grups contrastats com Fetus, B1n0 i The Gramophone Allstars, entre molts altres. Tots plegats formen un nucli creatiu molt fecund, d'intercanvi i influències mútues, que situa l'escena musical bisbalenca com una de les més talentoses, actives i fructíferes de Catalunya. És una espècie de Liverpool a l'empordanesa en què, durant les últimes dècades, molts joves i adolescents, per imitació i amb passió per la música, s'han animat a passar les tardes tocant amb els amics fins a arribar a fer carrera.

Fer música per combatre l'avorriment

Jaume Pla (ànima de Mazoni), Carles Sanjosé (Sanjosex) i Abras s'han donat a conèixer com a cantautors en solitari, però, nascuts tots ells el 1977, van fer junts els primers passos al món de la música. Amb 14 anys, a vuitè d'EGB, Pla va reunir tres companys de classe amb la il·lusió innocent de muntar un grup: "Vam descobrir els Beatles, Dire Straits, el boom del rock català, i teníem moltes ganes de fer un grup, però no teníem ni idea de música, era una intenció molt infantil, ens reuníem en un garatge rudimentari i al principi no teníem ni llum, ni aïllament, i el terra era de pols", recorda Jaume Pla. I afegeix: "En aquella època a la Bisbal la vida podia ser bastant avorrida, no hi havia cine ni venia gent pel turisme, així que el pla de tenir un grup a la tarda era de les millors coses que podies fer".

Els primers companys de la banda adolescent, que es deia Enderrock —abans de la fundació de la revista—, eren Carlus Ramió i Toni Molina i, més tard, també van tocar-hi Sanjosé i Miquel Abras, quan el grup es deia Red Orange. "No sabíem ni què era una maqueta, però les primeres coses que vam gravar respiren innocència, són pures, no hi ha distorsió a les guitarres perquè no teníem ni l'aparell per fer-ho, però ho trobo bonic”, diu Pla. El grup llavors va passar a dir-se Holland Park i, amb els anys, va anar perdent pistonada, fins que, més tard i per separat, Mazoni, Sanjosex i Abras van emprendre amb èxit el seu propi projecte: "No va acabar de funcionar, però m'agrada pensar que vam assentar els fonaments perquè tot ens sortís d'una altra manera més endavant", acaba Pla.

"La Bisbal és un poble de termes mitjans"

Malgrat les trajectòries separades, els tres músics que de joves van compartir tantes hores d'assaig continuen mantenint el vincle artístic: "Quan algú fa alguna cosa interessant tenim la competitivitat sana de posar-nos les piles i, per exemple, en Sanjosé a vegades m'envia algunes cançons perquè n'opini o estic en contacte amb en Miquel Abras”, comenta Jaume Pla. De fet, Abras encara toca amb els mateixos músics, ja que Carlus Ramió és el seu baixista i Toni Molina, fundador de La Puça Diatònica, el bateria.

En els assajos de Holland Park, a finals dels anys 90, sovint venien dos amics més, en Marçal Lladó i en Xavier Riembau, que, com que no sabien tocar cap instrument, es dedicaven a escoltar i compartir la passió per la música. La banda tenia un disc a punt, però sense cap firma discogràfica al darrere, així que Lladó i Riembau van atrevir-se a fundar el seu propi segell, juntament amb Jordi Pi i Ramon Ponsatí. Així va néixer –a Barcelona, encara que amb denominació d'origen eminentment bisbalenca– la discogràfica Bankrobber, que, a més de diferents bandes del Baix Empordà, també ha enregistrat discos de Maria Jaume o El Petit de Cal Eril. "La Bisbal és un poble de termes mitjans, no és ni molt gran ni molt petit, prop del mar però alhora interior, i segurament tot això porta a dinàmiques d'assajos i influències que fan que sorgeixin coses interessants", argumenta Lladó.

El local autogestionat de La Tabacalera

La repercussió de la generació de Mazoni i companyia ha obert camí a les noves fornades de músics bisbalencs, però Red Orange o Holland Park no van ser els primers a pujar a l'escenari a la capital del Baix Empordà. Entre el 1988 i el 1995 era molt actiu al municipi La Tabacalera, un local autogestionat que l'Ajuntament cedia al col·lectiu juvenil d'esquerres Lluna Negra. Funcionava com un dinamitzador cultural del teixit associatiu i, a més de portar a la Bisbal grups de ska i punk com La Polla Records, Skatalà o Dr. Calypso, també va veure néixer bandes locals com Komando Moriles, Club Moriarty, Miok's o Pixamandúrries, claus per animar la colla de Pla, Abras o Sanjosé a agafar els instruments. Rafa Palma, teclista dels Komando Moriles, que es van retirar el 2006, i membre de l'antiga associació Lluna Negra, recorda com funcionava La Tabacalera: "Actuava com a catalitzador. Tothom que hi participava tenia inquietuds, hi teníem dos locals d'assaig i això facilitava que sortissin bandes amb la llibertat de poder assajar i actuar sense problemes", explica. El local va tancar abans dels 2000 quan va perdre el suport del govern municipal, però l'esperit de promocionar i incentivar talent bisbalenc va continuar viu en noves sales com el bar musical L'Alternativa, que fa menys d'un any també va abaixar la persiana.

Tots els grups estan connectats

Després de tot aquest xup-xup de la dècada dels noranta, moltes noves bandes han continuat amb la tradició local de fer música i ja s'han fet un nom en el panorama català. Cadascuna amb les seves influències i referències, com The Grammophone Allstars o Fetus, que no es poden entendre sense l'eclosió de l'ska de La Tabacalera, o el pop metafísic de B1n0 o Lecocq, que veuen inequívocament de la tradició indie de Mazoni i companyia. I, entre tot aquest reguitzell de grups, es pot traçar una llista llarguíssima d'intèrprets que roten o toquen alhora en diferents projectes i creen un entramat de lligams d'anada i tornada entre tots els grups vinculats a la Bisbal.

Un dels que han fet camí és, per exemple, Adrià Cortadellas, que va començar amb Degenarats, Delighters, Sanjays, fins a liderar Fetus: "Visc entre la Bisbal i Barcelona, però tenia clar que Fetus, pel que explicava, havia de ser amb músics de la Bisbal, però també perquè Barcelona és la jungla: entres a assajar en una sala amb el taxímetre posat. Aquí, en canvi, és més fàcil trobar espais perquè brotin escenes i començar a tocar en festes majors", diu Cortadellas. També ha passat per molts grups Aleix Bou, durant anys bateria de Mazoni, que toca a The Grammophone amb el seu germà Genís, saxofonista, i ha participat en les últimes gires de l'Amaia. "M'enrecordo molt de veure concerts de Komando Moriles o The Holland Park, i estic segur que sense ells nosaltres no hi seríem, perquè en aquell moment YouTube no existia i l'experiència de veure un bolo en directe et marcava molt", sosté Aleix Bou.

A més, molts d'aquests músics bisbalencs, a part de tocar instruments, també remenen en petits estudis de molt nivell d'on han sortit projectes realment potents. Emili Bosch, per exemple, ha creat amb el seu germà Jordi l'estudi Cardamomo, per on han passat Roba Estesa, les Balkan Paradise Orchestra, Cala Vento, Rigoberta Bandini o grups vinguts de fora, com els bascos Gatibu. Emili Bosch és el nebot de Toni Molina i forma la banda B1n0 amb Malcus, parella de Núria Graham, vigatana establerta a la Bisbal. "Som tota una colla d'amics melòmans que ens agrada consumir cultura. El meu gran referent és Mazoni, el disc Esperança 5 - Eufòria 0 va ser molt heavy, i ara vaig tenir la sort de produir el seu últim disc. No passa gaire sovint que el productor sigui fan de l'artista", explica Emili Bosch.

La Bisbal, ciutat de cultura

Tot aquest seguit d'interaccions i referències pràcticament infinites entre els múltiples grups de la Bisbal no s'expliquen tampoc sense l'activitat de desenes d'entitats i associacions culturals del municipi. La música és la bandera del cultiu artístic, però no un fet aïllat que visqui d'esquena a tota l'efervescència d'altres àmbits. Aquí la llista d'autors clau també és molt llarga. Per exemple, juga un paper fonamental l'Escola Municipal de Música Conrad Saló, pionera en la promoció de la cobla entre les noves generacions; la feina de les associacions de cultura popular, com els Dracs, els geganters o els Voltors, o l'espai de difusió de còmics i discos El Rantell. També la Fira Indilletres d'editorials independents, la Fira de Circ al Carrer que se celebra cada estiu o el Festival Internacional del Terracotta Museu. I, fa un any, en una antiga fàbrica de ceràmica es va inaugurar el centre de creació La Brava, un hub artístic pensat per fer residències artístiques o produir espectacles. La intenció també és obrir-hi un estudi de gravació i estendre la iniciativa a noves naus en desús del municipi.