Benestar animal
Vaig haver de renyar la Jonca perquè em mirava amb els ulls tristos i remenant la cua.
–Prou xantatge emocional –vaig dir.
–Però jo vull venir..! Em porto bé, Toni, no bordo mai, quan entres a comprar m’estic quieta esperant-te… Sisplau..! No em pots deixar aquí..! Vull ensumar el carrer, vull socialitzar..!
–No pot ser. Han començat a posar multes per deixar el gos a fora la botiga, de 500 a 10.000 euros. Ja no puc treure’t quan vaig a comprar, ni passar a comprar quan et passejo. Les botigues del centre perdran un client.
Va parar de moure la cua, es va posar seriosa, va plegar els braços i va fer cara d’enrabiada:
–Però no és una llei pel benestar animal? Sou uns hipòcrites. Tortureu els toros, teniu milers de milions de bèsties en granges-escorxador, cada any us carregueu espècies senceres d’animals, i ara em voleu fer pagar a mi la vostra mala consciència?
–Ja ens coneixes. Quan hi va haver la pandèmia, podia treure’t a passejar a tu, però els nens s’havien de quedar a casa. Llavors no vas protestar, eh? L’arbitrarietat llavors t’afavoria a tu i ens vam fer un tip de sortir.
–Com Nietzsche fa dir a Zaratustra, “allà on l’estat acaba, hi comença l’home que no és superflu”. Però jo soc una gossa, m’agrada passejar-me, veure altres gossos..!
–Doncs et fotràs, perquè tu no ets la finalitat de la llei, només ets l’excusa. Pregunta-li a un pagès per les normatives. Estan asfixiats. Mira’t tota la burocràcia que l’administració multiplica per fer impossibles les gestions. La finalitat d’aquestes exigències imbècils és capturar a poc a poc la gent en una malla normativa que l’anul·li. Complementen les càmeres de vigilància. Una càmera sola et sembla que no t’afecta, o que et protegeix, fins que els carrers s’omplen d’ulls que et controlen en temps real.
–Però jo vull venir, Toni..! No em deixis..! Sisplau..!
–Ho sento molt, no hi puc fer res. L’essència d’aquestes lleis és l’estupidesa. Com més boges, millor, perquè es tracta de demostrar qui mana. El municipal de torn que et vegi lligada a fora la botiga em multarà amb més ganes com menys raonable sigui la llei: la seva autoritat és més forta si contravé el sentit comú. Informa’t millor sobre els humans. Menys Nietzsche i més parar l’orella. Ens sentiràs queixar-nos que els polítics viuen al marge de la gent, però necessiten aquesta distància, volen el poder per a ells sols. No deixar-me lligar-te a fora de la botiga és una manera que tenen de lligar-nos més a tu i a mi. Ho sento molt, però a partir d’ara et quedaràs a casa.
I vaig sortir sol.