Els 24 gironins revelació del 2024

Girona¿Si haguéssiu de respondre en menys de cinc segons, quin seria el gironí de l’any? Potser a molts de vosaltres us vindria al cap l’insigne entrenador del Girona FC, Míchel Sánchez, que va signar una Lliga fenomenal i una estrena inèdita a la Champions, i va catapultar el futbol gironí al més alt nivell. Potser els que sou més de consultar informacions polítiques penseu en Sílvia Paneque, la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona que amb el nou govern de Salvador d’Illa s’ha convertit en la consellera amb més poder, a més de portaveu de l’executiu socialista. Tenen els seus mèrits, no ho negarem, però des del suplement Comarques Gironines, compromesos en informar-vos setmana rere setmana de l’actualitat de manera reposada, us convidem per segon any consecutiu a fer un balanç d’any diferent.

Si ens heu llegit atentament durant tot el 2024, segurament deveu conèixer molts d’aquests noms. Si no heu disposat del temps o us heu trobat per sorpresa davant d’aquest article –no us ho tindrem en compte, esclar–, aquesta és una molt bona oportunitat per conèixer la gent que fa de les comarques gironines una terra que avança, de progrés i amb una identitat molt pròpia. Noms sovint desconeguts per a la majoria de lectors que considerem revelació del 2024. Ara bé, cal tenir en compte que el seu mèrit no és flor d’estiu: porten anys picant pedra i convertint-se en referents al seu sector. Aquest any, però, d’alguna manera, ha estat un punt i a part en què, si bé no han despuntat per alguna qüestió en concret, se’ls ha premiat la trajectòria.

És el cas dels cantautors i animadors infantils Àngel Daban i Jordi Tonietti, que van fer cantar i ballar velles i noves generacions en un pregó de les Fires de Girona que va recordar els 40 anys de la mort de Xesco Boix. O bé de la poetessa Isabel Oliva, que va començar a escriure poemes amb 70 anys i n’acaba de fer 100, i de la dissenyadora de vestuari d’espectacles Carme Puigdevall, premi Pep Mora a la trajectòria teatral per l’Associació Gironina de Teatre, per haver vestit bona part de les companyies d’arts escèniques de les comarques gironines.

En altres casos, també destaquem el naixement de plataformes socials i reivindicatives com Revolta Pagesa o Docents per l’Habitatge Digne a Salt, així com de projectes empresarials que s’han fet un lloc a escala internacional donant una volta a l’artesania més absoluta, com és el cas de Ceràmiques Ferrés i PattLab.

No falten, esclar, grans revelacions, com és el cas de Clara Crous, Premi d’Arquitectura 2024 per la seva casa de fusta a Vilamacolum (Alt Empordà) i que ha fet d’altaveu de les noves fornades d’arquitectes postcrisi que han tornat a les arrels amb projectes molt sostenibles i materials de proximitat. O la sommelier Marta Cortizas, una gallega que va començar a treballar a El Celler de Can Roca just després de la pandèmia i aquest any ha estat escollida la millor sommelier de Catalunya, una feina que combina amb la seva gran passió pel ciclisme.

Any de consolidació

Observant aquest balanç, no podem deixar de pensar en el llegat dels que vam destacar el 2023. El gran macrocomplex cultural d’El Foment de Girona, amb l’empresari Candi Granés al capdavant, ha fet el gran pas de convertir-se en fundació i llançar una campanya de captació de socis. En el camp gastronòmic, Can Xapes entrava l’any passat a la llista Bib Gourmand de la mà de Lluc Quintana, el seu xef, que acaba de treure llibre amb refranys que fan venir gana. I en el cinematogràfic, el 2023 la celranenca Sandra Tapia recollia el Goya a la millor pel·lícula per As bestas i aquest 2024 va ser a Los Angeles perquè Robot dreams estava nominada als Oscars.

Amb aquest balanç esperançador, deixem enrere un any a les comarques gironines que va començar marcat per la sequera, amb solucions imaginatives com la dels empresaris de Lloret de Mar de comprar una dessaladora portàtil que al final no va entrar en funcionament gràcies a les pluges del juny. Després de gairebé tres anys amb el càrrec vacant, el Vaticà finalment va nomenar bisbe de Girona. I no un qualsevol: Octavi Vilà, fins a la primavera abat de poblet, amb un marcat perfil social i catalanista, ha entomat el repte.

Pel que fa la ciutat de Girona, el 2024 segurament serà recordat com l’any en què ha canviat el sistema de recollida d’escombraries, amb tot el rebombori que ha generat la implantació d’un contracte lligat l’anterior legislatura. Però també en el que el consistori s’ha aturat per repensar la ciutat, en el quehan estat unes grans jornades de comiat per al gran tàndem de Lluc Salellas al consistori, Cristina Andreu, que plega de regidora per motius de salut.

Aquí teniu els 24 gironins que des del Comarques Gironines hem escollit revelació del 2024.

Nascuda a Galícia, Marta Cortizas va instal·lar-se a Girona l’estiu de la pandèmia per fer pràctiques de sommelieria, quan a El Celler de Can Roca encara tothom servia en mascareta. I amb tres anys i mig a la ciutat s’hi ha fet un bon forat i enguany ha rebut el reconeixement a la millor sommelier de Catalunya, segons l’Associació Catalana de Sommeliers. Una feina que assegura que li ha obert “moltes portes” i que combina amb la seva gran passió pel ciclisme de carretera i gravel. Juntament amb la seva parella, Javi Alonso, cuiner també a El Celler de Can Roca i ciclista, tenen clar que són a les comarques gironines per arrelar i pensen en projectes de futur plegats.

Va començar a estudiar arquitectura a la universitat el 2009, quan just acabava de petar la bombolla immobiliària, venien anys de crisi i semblava que la seva professió no podia donar més de si. Però Clara Crous ho tenia clar. El 2015 va sortir de la facultat i, en lloc de passar per un despatx de grans arquitectes, va entrar en una constructora que treballava en fusta. El resultat d’aquells inicis l'ha plasmat a casa seva a Vilamacolum (Alt Empordà). Casa al Pradet ha estat guanyadora dels Premis d’Arquitectura de les Comarques Gironines 2024, fet que li ha obert portes per a la construcció de més habitatges unifamiliars el 2025 de màxima proximitat.

Són joves, gironins i pioners en el que fan. L’artista Elena Garrigolas va estrenar-se l’any passat amb la primera exposició en solitari a la galeria Saatchi Yates de Londres, sense haver-ne fet mai cap a Girona. “Van contactar amb mi per Instagram –explica–. El meu camí artístic ha estat a la inversa”. Pepe Baena ha tirat endavant aquest 2024 un prodigi a Girona: obrir una galeria d’art. I no a peu de carrer, sinó en un primer pis, com a les grans capitals. Ara els pastels grotescos i satírics d’Elena Garrigolas es poden veure per primer cop a la galeria AWL (Airas Wang de Lafée), situada al principal primera del carrer Santa Eugènia número 5 de Girona.

Quan tenia tres anys, es van mudar a viure a la catedral de Girona. Abans de la metamorfosi del Barri Vell, Gustau Torres va començar a dormir en una habitació amb vista als Banys Àrabs i el claustre es va convertir en el seu camp de futbol particular. El capítol va confiar en una família emigrada de La Rioja i Andalusia, sense arrels a Girona i vincle amb la jerarquia eclesiàstica, per fer de masovera del temple. Ara Torres és el primer gestor laic de la basílica. Amb la confiança del capítol i dels administradors, el seu equip ha anat obrint la catedral als gironins amb la intenció que sigui una peça més de “l’entramat de la societat” i, encara més important, de la vida cultural.

L'últim pregó de les Fires de Sant Narcís de Girona es va convertir en un gran homenatge a una professió més necessària que mai: la de l’animador infantil en català. Des del balcó de la plaça del Vi, Àngel Daban i Jordi Tonietti van fer cantar i ballar tant grans com petits. Pares i avis que coneixien a la perfecció qui són i les seves cançons. I petits que segurament van adonar-se per primer cop que els cantautors d’aquelles lletres eren de Girona. Daban i Tonietti es porten només cinc anys i van créixer en una ciutat molt diferent de la d’ara. El pregó també es va convertir en un homenatge a Xesco Boix, ara que s’han complert 40 anys de la seva mort.

¿Ja ho sabíeu que només hi ha una empresa que produeixi en sèrie les típiques rajoles de la Bisbal d’Empordà? Són Ceràmiques Ferrés, que va viure la gran parada de la pandèmia com una possibilitat de créixer i reivindicar un producte quilòmetre zero. Gràcies a l’especialització també en gelosies, han vist com les exportacions han crescut un 20% els últims 5 anys. Al darrere del negoci hi ha dos cosins: Neus i Lluís Ferrés, fills dels fundadors d’una empresa creada el 1956. De la dotzena d’empreses que abans feien rajola vidriada per a la construcció, ara només queden ells a Corçà i Ceràmiques Est a Vulpellac, especialitzada en solucions a mida per a restauracions.

Què tenen en comú Mal Pelo, El Pot Petit, Pere Hosta, Fel Faixedas, Laura Conejero, Raul Madula i Sergi Belbel, a més de dedicar-se a les arts escèniques? Doncs que Carme Puigdevall ha dissenyat i confeccionat el vestuari escènic per a les seves obres i actuacions. Amb una llarga trajectòria com a dissenyadora, Puigdevall és una de les habituals de les bambolines de les companyies de les comarques gironines. Aquest recorregut li ha valgut el premi Pep Mora 2024 a la trajectòria professional en el camp cultural de l’Associació Gironina de Teatre. “Amb el que tenim fem i amb el que fem, anem”, va dir Puigdevall al recollir el guardó a l’auditori de La Mercè.

En l’era del boom dels pòdcasts, a Girona va néixer en plena postpandèmia el 2021 un programa gravat en directe que s’ha anat guanyant el cor dels gironins i que a poc a poc ha anat fent més saraus fins a participar en l'última edició del festival Neu! Es diu Al pou i el firmen en solitari dos excompanys d’universitat, de pis i, en definitiva, de vida. Són Oriol Millan i Guillem Fàbrega, nascuts el 1987 a Girona però crescuts en barris molt diferents. L'un, a l’ambient humil de Santa Eugènia. L’altre, en una família vinculada a l’Opus Dei i a l’escola concertada Bell-lloc. “Som antagònics i alhora ens portem molt bé. És la gràcia de la diferència”, assenyala Fàbrega.

Arnau Martínez, futbolista del Girona FC des de fa més de 6 anys, ha recuperat l’estat de forma i la consistència damunt del camp amb què havia enlluernat tothom després d’una temporada marcada per les lesions, la banqueta i rumors d’una certa desgana en la preparació. El 2024 hem vist l’Arnau agressiu i lluitador, com si finalment s’hagués cregut que ja no és una promesa de futur sinó una realitat. Són els fruits d’un esforç personal realitzat amb Iván López, un preparador físic per a esportistes d’alt nivell que l’ha posat a to. Amb la renovació amb el Girona signada fins al 2027, està cridat a ser un puntal i el símbol d’un club que, un any més, ha d’aspirar a tot.

Grans marques de la moda, com Zalando, Bobo Choses, Rita Row, Pimkie, i diverses firmes d’Inditex dipositen la seva confiança en una empresa gairebé desconeguda que té la seu a tocar de la font de l’Àngel de la plaça Móra d’Olot. Núria Paguina, la fundadora de PattLab (Pattern Laboratory), ha aconseguit lligar la tradició del tèxtil olotí amb les noves tecnologies de patronatge digital. A Olot es desenvolupen peces de roba o col·leccions senceres que els porten els dissenyadors i les marques comercials. Elaboren el prototip i l’acaben provant a un model real i després s’ocupen de l’escalat de les talles. Aviat arribaran a les 100 marques.

L’advocat i estudiós de la llengua Miquel Gros, avalat per l’Institut d’Estudis Catalans, ha fet una recerca aprofundida i metòdica que permet reivindicar la inclusió del parlar gironí al tradicional mapa dialectal de la llengua catalana, on fins ara era definit com a “subdialecte septentrional de transició”. El seu estudi, que inclou treball de camp amb enquestes pel territori, demostra que 15 trets del gironí s’estenen fins a la Tordera i al Montseny. El mes de gener l’IEC li publicarà un segon article on estudia 15 trets més que complementen la descripció del gironí per contrast amb el central. Els mapes dialectals de la llengua s’hauran de canviar per fer lloc al gironí.

El portal Arxiversa s’endinsa en els documents històrics manuscrits utilitzant les eines de la transcripció automàtica i la intel·ligència artificial. Les cerques entre patracols de pàgines polsegoses ja no seran com buscar una agulla en un paller. El projecte Arxiversa.udg.edu, impulsat pel Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG, amb Enric Saguer, Rosa Congost i Lluís Serrano, posa a disposició pública l’Ofici d’Hipoteques de Girona (1768-1805), un fons on hi ha resums d’escriptures, matrimonis, compravendes, inventaris i altres documents d’un gran valor per als historiadors. S’hi poden cercar persones, genealogies, patrimonis, oficis i topònims.

Els jugadors joves de La Masia, sigui per necessitat o convenciment del club, mostren una precocitat i una solvència mai vista. Pau Cubarsí, fill del fuster d’Estanyol (Bescanó), encarna a la perfecció les virtuts d’una onada excepcional de jugadors que apunten molt amunt. És un central que no s’arronsa davant futbolistes de gran nivell i demostra en cada partit que sap jugar amb la pilota als peus, amb una bona elecció de les passades i els desplaçaments a llarga distància. Alguns comentaristes l’han definit com un encreuament entre Piqué i Puyol. Acabat el batxillerat, vol estudiar una carrera relacionada amb l’economia. Una mostra de la seva implicació va ser la ferida que va rebre a la cara, que va requerir deu punts de sutura, per una puntada de peu involuntària a la cara d’un jugador de l’Estrella Roja.

Aquest ha estat un any de canvi radical de vida per al reconegut crític de cinema Àlex Gorina, no només perquè s’ha jubilat (tot i que manté algunes col·laboracions a Catalunya Ràdio), sinó perquè ha decidit, junt amb els seus germans Jordi i Laura, fer realitat una idea que s’havien proposat des de feia anys: tornar a viure junts, com quan eren petits, i amb la mare, de 95 anys (el pare va morir el 2018), que cuiden entre tots, inclòs el Marcos, el quart germà, tot i que no s’ha sumat a la vida en comú perquè les circumstàncies personals no l’hi han permès. En una masia de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), l’Àlex, la Laura i el Jordi comparteixen vida i felicitat. “Ho hem fet perquè ens estimem i volem tornar a estar junts, però també perquè ens fem grans, i si vivim cadascú en un lloc diferent estarem sols; junts, en canvi, som una pinya”, explica l’Àlex.

Amb una lucidesa envejable, la poeta gironina Isabel Oliva ha complert 100 anys aquest 2024. La ciutat, que anys enrere va posar el seu nom a una sala de l’Espai Cívic Mercadal, el seu barri, l’ha homenatjat de nou aquest any fent-la protagonista de la conferència Les Fires en primera persona, celebrada al Saló de Descans de l’Ajuntament, on la poeta va demostrar que l’edat no li ha restat la il·lusió per allò que l’ajuda a mantenir l’esperit jove, com llegir i escriure poesia. A la poesia s’hi va dedicar ja jubilada, i des de llavors no ha parat de recollir premis. Oliva és reconeguda també per la seva tasca com a docent. Ella en destaca la seva experiència a l’escola de la Font de la Pólvora, on va ensenyar el català als nens castellanoparlants. “Em vaig estimar tant aquells nens que ja no vaig voler marxar d’aquella escola”, explicava en una entrevista a aquest diari.

Amb milers de seguidors a TikTok, Ayoub Borbata, nascut a Mansoura (Marroc) i resident a Arbúcies des dels 7 anys, ha triomfat en aquesta xarxa social amb vídeos divertits i desenfadats en català que han contribuït a difondre la necessitat d’aprendre aquesta llengua entre els immigrants. Entre els seus vídeos, els que han acumulat més visualitzacions són aquells on el jove, de 25 anys, apareix amb la seva mare, a qui ensenya el català i tots dos esclaten a riure amb la pronúncia d’ella.

L'Ayoub va començar a penjar vídeos a TikTok per distreure’s durant la recuperació d’una greu lesió que li va truncar les seves aspiracions de ser futbolista professional. Els vídeos que penja a la xarxa són majoritàriament en català perquè, segons diu, “és la llengua que parlem a Arbúcies”.

Amb tan sols 15 anys, l’adolescent colombià Francisco Vera s’ha convertit en un dels activistes climàtics més influents del món. Fent d’altaveu dels nens i nenes preocupats pel futur del planeta, s’ha reunit amb líders mundials com el papa de Roma i ha participat en cimeres de les Nacions Unides. Des de fa més de 2 anys, viu a Catalunya, concretament a la Selva, des d’on combina els seus viatges a congressos amb els estudis de secundària. El jove activista va veure’s obligat a fugir de Colòmbia, ja que va rebre amenaces de mort per culpa dels seus missatges contra les emissions de combustibles fòssils. Des de la demarcació gironina, Vera prefereix mantenir un perfil baix, per raons de seguretat, però, tot i això, aquest 2024 s’ha deixat veure en diferents xerrades i en reunions amb la plataforma No a la Mat.

Aquest 2024 agricultors i ramaders de tot Europa s’han mobilitzat per reclamar un canvi de polítiques públiques que garanteixi la supervivència del sector, demanant més control sobre l’entrada de productes extracomunitaris al mercat. A Catalunya, les manifestacions, concentrades sobretot durant el mes de febrer, han tallat carreteres com l’AP-7, prop de Figueres, a més de diferents punts de subministrament del país, amb milers de tractors desplegats. Més enllà de l’històric sindicat Unió de Pagesos, un dels principals impulsors de les concentracions ha estat Revolta Pagesa, un moviment popular sorgit de manera espontània a través de les xarxes socials, format sobretot per pagesos joves, i que, de manera assembleària, ha capitalitzat el rumb de les manifestacions i les reunions amb els representants de la Generalitat de Catalunya.

Com és possible fer classe amb normalitat quan a un alumne l’han fet fora de casa seva? Aquesta és la crítica que els docents de diferents escoles i instituts de Salt, un dels municipis amb més precarietat de Catalunya, llancen a les administracions, per tal d’evidenciar les conseqüències pedagògiques dels desnonaments. Constituïts sota la plataforma Docents pel Dret a l’Habitatge Digne, professors i educadors socials dels centres saltencs posen de manifest com els menors d’edat que no disposen d’un sostre que garanteixi unes mínimes condicions de vida no poden seguir amb eficàcia el programa escolar de classes i avaluacions. Docents d’altres poblacions com Barcelona o Sant Vicenç de Castellet s’han unit a aquestes mateixes reivindicacions, i han aturat desnonaments i donat suport a les famílies afectades.

El 19 d’agost del 2024 va morir a Olot Maria Branyas Morera, la catalana que, fins aquell moment, ostentava el títol de persona més vella del món, amb 117 anys, i la vuitena més longeva de la història. Branyas, coneguda com la “superàvia catalana”, no patia cap malaltia greu, però, com és lògic, per la seva edat tan i tan avançada, que l’ha portat a sobreviure a tres guerres i una pandèmia, darrerament havia patit una davallada progressiva de salut, amb problemes de sordesa, feblesa i dificultat per moure’s. Per tal d’explicar el seu cas tan excepcional, el científic Manel Esteller encapçala un estudi internacional sobre la seva composició genètica i aviat es donarà a conèixer informació important. Maria Branyas també serà la protagonista d’un documental dirigit per Sam Green i d’un nou llibre escrit per l’olotina Pilar Riera.

Conegut com el Carriel dels Vilars –Carriel, perquè és el nom del mas d’Osona on es va estar uns anys quan va deixar Barcelona, i dels Vilars, perquè és el nucli de població d’Espolla on viu i fa vi natural des del 1990–, Carles Alonso és un dels precursors i un referent del vi natural, també anomenat ancestral, a l’Estat i a fora.

Reconeix que la primera vegada li va sortir gairebé per casualitat el 1979, quan s’estava a Osona, i des d’aleshores ha anat aprenent-ne i perfeccionant-se fins a convertir-se en un referent internacional del vi ancestral. Ven la major part de la seva producció a l’estranger: als Estats Units, Austràlia, Anglaterra... i en països com el Japó fins i tot li compren el vi per avançat, abans de fer-lo. De fet, es van interessar pels seus vins sommeliers de països on ven gran part de la seva producció abans que d’aquí.

Espavilat i amb bon nas per als negocis, Antoni Escudero ha aixecat un imperi a la Jonquera, que l’octubre passat va fer un pas més amb l’ampliació del centre comercial Gran Jonquera, que ocupa més de 58.000 m2 i preveu rebre vuit milions de visitants a l’any. No és l’únic negoci d’Escudero –que també és vicepresident de l’àrea social del FC Barcelona–: té tres supermercats, dos restaurants, dos restaurants més de bufet lliure, una parafarmàcia al centre comercial, un hotel i ha invertit més de 17 milions d’euros en tres llicències d’estanc a la Jonquera.

Originari de Castella-la Manxa, Escudero va arribar a la Jonquera fa 52 anys, on tenia un germà destinat com a guàrdia civil. El 1984 van obrir la seva primera botiga, que portaven els dos matrimonis, i també va treballar en una agència de duanes.

Porta tota la vida sobre rodes. Va començar competint amb karts –el seu pare té un equip i és una referència en el món del motor gironí pilotant i ensenyant joves pilots en el món dels karts– i el 2010 es va convertir en el primer català a competir en el Campionat d’Alemanya de Turismes amb Audi. El 2017 el va fitxar Ferrari i des de fa dos anys és pilot oficial de la marca italiana en el Mundial de Resistència. Molina ha pujat dues vegades al podi en les 24 hores de Daytona i aquest any ha guanyat les 24 de Le Mans, la cursa de l’any per excel·lència, fita que entre els pilots de l’Estat només havien aconseguit Marc Gené i Fernando Alonso.

Nascut a Lloret de Mar el 1989, Molina ajuda el seu pare des de la distància en la formació de pilots, tasca que els apassiona. També estan implicats en obrir el món dels karts a les dones, i ara ja tenen dues noies a l’equip.

Millor sommelier d’Europa el 2007 i millor del món el 2008, Roger Viusà va decidir fa cosa d’un any fer un canvi de rumb i aquest estiu passat va deixar d’estar al capdavant del restaurant Plaça del Vi 7 a Girona, amb la participació dels germans Roca, que es distingia per la qualitat culinària i per una bona carta de vins naturals, per fer-se viticultor i elaborar justament vins naturals.

Nascut a Roses, Viusà mena vinyes a Vilajuïga i Vilamaniscle, i des de fa un any ja ha tret la seva primera collita de vins naturals. Creu que els que es dediquen a elaborar-ne fan una tasca “admirable” perquè implica assumir uns riscos que els que fan vins estàndard es poden estalviar i així garantir millor la collita. Conscient que es posa un altre rol, diu que cada any només hi ha un vi i “és una oportunitat per aprendre i per equivocar-se”.