Un altre article de Reis... d'Occident
Ara que els Reis se’n tornen a Orient, voldria demanar a ses majestats que aprofitessin el viatge per passar altre cop a la nit, de casa en casa, a recollir els objectes retornats. Els adults també tenim les nostres il·lusions, i el millor regal ja no és que els Reis ens portin res, sinó que s’ho enduguin.
Faig una llista per quan passin i començo pel regal que no han parat de repartir els últims quinze anys, els mòbils. Que se’ls emportin. A veure, ha estat bé, ha tingut gràcia, però ara ens passen factura, tot el dia enganxats per estar al cas si arribés l’avís imprescindible de l’aniversari d’un parent brasiler, o la ultimíssima hora dels resultats d’una rifa del pèsol, l’oferta a preu de ganga d’un quilo de tofu a punt de caducar o la notícia urgent, que ja no pot continuar amagada, d’uns contactes amb extraterrestres. Llàstima que entre les fake news dels uns i el wokisme dels altres ja no em crec res i acabo que el mòbil només serveix per mirar el radar del temps (que tampoc canviarà), per sentir la ràdio (com ja feia), per consultar algun mapa (viatjo molt poc) i sobretot per estar molt pendent que no s’acabi la bateria (bàsic).
A canvi, estic controlat 24/7 sigui on sigui i faci el que faci. I no només pels de casa. Amb Pegasus poden fer el que vulguin des de la meva butxaca, i ja s’ha vist que hi estic indefens: la resposta del govern espiat ha sigut arronsar-se d’espatlles i donar el vistiplau. Fer el que vulguin inclou que, si van poder fer explotar uns busques, què no podran fer amb els mòbils. Des de suïcidar-te amb carta-mail inclosa fins a amenaçar-te amb fer volar el mòbil de la butxaca del teu fill.
Per comptes de protegir-me’n, l’administració els ha fet més necessaris. Se’m controla molt millor, és veritat, però, com les càmeres públiques, és previsible que un dia el centre de comandament canviï de mans. Els governs gamarussos han promocionat el mòbil amb la irresponsabilitat pròpia de les decadències, i al lloc clau, l’escola, han deixat els nostres fills en mans de robots i sense eines morals per fer-los front. D’aquestes eines se’n diu humanisme: fixeu-vos que són ni més ni menys que els llibres els que han pogut fer front a la pantalla (l’e-book). No ha passat en res més. Els governs s’han fet soviètics, d’un afany de control insaciable, i es veu a venir una caiguda en cadena com va passar amb els països de l’Est, corcats de corrupció, és a dir, d’irresponsabilitat moral, i el que va venir no era millor. A veure si passen els Reis d’Occident a endur-se aquest residu perillós d’uns temps passats.