Un andorrà

Un andorrà és un català esquizofrènic, estrany, perquè Andorra no té una cultura pròpia, és catalana. Jo soc un dels 30.000 que tenim nacionalitat andorrana i sempre em fa bastanta gràcia que des de baix, a Catalunya, sobretot els independentistes, veieu Andorra com el Sant Grial perquè tenim un estat. La veritat és que al final Andorra no deixa de ser un estat deficient en molts aspectes. Per exemple, a Espanya teniu un rei, que és hereu de Franco i menyspreable, però és que a Andorra en tenim dos, de reis, i a sobre un és un bisbe, nomenat pel Vaticà. Nosaltres tenim una llei que prohibeix i persegueix l’avortament. Avui mateix, per exemple, MoraBanc, que és un banc del país, ha inaugurat una oficina amb un capellà i aigua beneïda.

El català és la llengua del país, sí, però si tu t’asseus en una cafeteria no t’atendran en català. I és normal, perquè som un país turístic, i la mà d’obra barata és la que és. El sistema de reforçament educatiu del català està molt i molt bé, tu aquí pots rebre classes gratuïtes, presencials o online, de català, pots tenir una parella lingüística, però és un suport que no du enlloc: si ets un portuguès o un gallec que ha vingut a fer construcció o a la temporada d’hivern i treballes sis mesos i després et donen una coça al cul perquè te’n tornis al teu país… Per què has d’aprendre català? Vius aquí, escolaritzes els fills aquí, fas un racó de diners i després te’n tornes al teu país.

Vosaltres teniu la imatge que som molt rics, però Andorra no deixa de ser com és el món, on hi ha una part de la població que té molts diners i tota la resta la mantenim. Ara mateix, tenim el gran problema dels lloguers. Jo soc un andorrà amb una feina prou bona, una feina estable, i cobro mil cinc-cents euros i en pago mil de lloguer. La majoria de la població viu d’aquesta manera. Posar-te en una hipoteca no t’ho pots ni plantejar, i els preus de la Seu han pujat un colló.

A Catalunya heu posat un topall de preus per evitar l’especulació, i un dels llocs afectats és la Seu. Però pensa que és una mesura que a Andorra no ens podem plantejar perquè no tenim registre de la propietat. Això és delirant en un estat, però a Andorra no tenim impostos. El país sempre ha sigut d’unes cinc famílies que literalment són propietàries d’una gran part del país, i elles legislen, executen i jutgen, i no els convé que existeixi un registre. Tenim un sistema democràtic que no té res a veure amb la demografia del país. Som un trenta per cent de la població, els que votem. I has de comptar que també tenim abstenció, i vots en blanc.