Un 'amic intel·ligent' per als pacients amb diabetis
L'enginyer Pau Ribas crea una eina que utilitza la IA per assistir en el constant i angoixant autocontrol que exigeix la malaltia


Mesurar-se el nivell de sucre a la sang i punxar-se insulina. És el primer que fa cada dia en Pau Ribas, un enginyer i emprenedor de 28 anys a qui als 21 li van diagnosticar diabetis del tipus 1, una malaltia crònica que es caracteritza per la incapacitat del pàncrees de generar la insulina necessària per regular la glucèmia a la sang. Amb aquestes dues primeres accions matinals, la rutina diària d'en Pau com a pacient diabètic no ha fet més començar: al llarg del dia s'haurà de tornar a injectar insulina (en el seu cas, de quatre a deu vegades) i haurà d'ajustar-ne la dosi segons el que es disposi a menjar. També li caldrà calcular la quantitat d'hidrats de carboni que conté cada aliment o cada àpat, ja que la ingesta d'aquest component fa pujar els nivells de glucosa (sucre) a la sang i els pacients de diabetis l'han de mantenir sota estricte control per evitar danys al cor, als vasos sanguinis, als ronyons, als ulls o als nervis, entre altres òrgans i teixits.
Fins al vespre, en Pau Ribas, com tot pacient de diabetis 1 i bona part de les persones amb diabetis 2, encara haurà de fer més càlculs i prendre decisions relacionades amb la seva malaltia: valorar amb quanta antelació s'ha d'injectar la insulina segons si l'aliment que ingerirà conté hidrats de carboni d'assimilació més lenta o més ràpida, tenir en compte com pot afectar-li el tipus d'activitat que ha fet abans de menjar, el seu estat anímic, o la temperatura ambiental, entre molts altres factors. "Aquesta necessitat de calcular constantment per fer qualsevol activitat quotidiana genera una pressió i una càrrega emocional a les persones amb diabetis que s'agreuja amb l'angoixa o la por a no prendre les decisions adequades", indica en Pau Ribas.
Amb l'objectiu d'ajudar els pacients com ell a autogestionar la diabetis i aportar-los el suport emocional que necessiten, en Pau Ribas ha creat una tecnologia innovadora, denominada DAIA (Diabetes Artificial Intelligence Assistant), que, gràcies a la intel·ligència artificial, ofereix una assistència integral i personalitzada en la presa de decisions diàries relacionades amb la malaltia. Es tracta de "l'únic agent d'intel·ligència artificial personal i autònom per a la gestió de la diabetis" i, segons Ribas, suposa "una revolució en el mercat de la telemedicina".
L'ajut d'un "amic molt intel·ligent"
"Un amic especialista en diabetis molt intel·ligent". Així defineix Ribas la seva tecnologia, que ha desenvolupat a través de l'empresa gironina Diabetes SL en col·laboració amb un equip format per la doctora en biomedicina Janire Virgala, l'analista de dades Gerard Torrent i el programador Gabriel Melero.
La nova tecnologia és "un amic" per al pacient amb diabetis perquè l'acompanya i li dona un cop de mà amb una de les decisions que més maldecaps i angoixa li comporta: resoldre la pregunta que s'han de fer sempre davant de qualsevol aliment o àpat. "Quants carbohidrats conté? M'ho puc menjar? M'ho menjo tot o n'he d'eliminar una part? En Pau Ribas acosta el mòbil als aliments i els fotografia, envia la imatge a l'aplicació creada expressament per a aquesta funció, i a través de la IA, el sistema analitza els aliments i el seu gramatge, i valora la quantitat exacta d'hidrats de carboni totals.
Però aquest "assistent" creat per en Pau Ribas no es limita a calcular la xifra de carbohidrats. També fa recomanacions a l'usuari perquè li coneix les dades de les glucèmies (ja que està connectat al mesurador continu de glucosa que porta al braç) i coneix el seu comportament, les vegades que ha menjat o s'ha injectat insulina, com l'afecta un tipus d'activitat, etc. A còpia d'interactuar-hi, aquesta nova tecnologia ho va aprenent tot sobre l'usuari i pot crear recomanacions totalment personalitzades. "Fins i tot ja em parla com parlo jo", bromeja en Pau Ribas, que explica, a tall d'exemple, que l'aplicació "ja sap" que alguns vespres va a prendre una cervesa amb els amics i el DAIA li recorda que ha de berenar aquell dia perquè l'alcohol s'absorbeix millor i evita així una hiperglucèmia. Els caps de setmana, que en Pau sol fer àpats més abundants i a la tarda li agrada anar a caminar, l'avís del seu "amic intel·ligent" no falla mai: "Ei, Pau! Què tal estàs? Has menjat bé, avui? Has fet migdiada? Si surts a fer esport, recorda d'emportar-te fruita".
La tecnologia creada per aquest grup de joves emprenedors ha guanyat el primer premi (dotat amb 4.800 euros) dels guardons Impulsa Startup de la Cambra de Comerç de Girona, que busca fer créixer i trobar finançament per a les empreses emergents. Amb el suport de la Universitat de Girona, el projecte es presentarà en el Mobile Congress de Barcelona el pròxim mes de març, on el jove espera obtenir la complicitat d'inversors per acabar implantant la seva tecnologia tant entre els usuaris com en els centres sanitaris.
Prova als hospitals gironins aquest mes d'abril
De moment, i a partir del mes d'abril, el DAIA s'utilitzarà com a prova ja a partir del mes d'abril en hospitals de les comarques gironines per a totes les seves funcionalitats excepte la de la regulació de la quantitat d'insulina que s'ha d'injectar el pacient, ja que això requereix una certificació clínica prèvia. Treballant amb els endocrins i altres professionals de la salut d'aquests centres sanitaris, el DAIA es provarà amb les funcionalitats bàsiques, com el reconeixement d'hidrats de carboni en un menú, el monitoreig total i personalitzat de la malaltia interconnectant dades personals i clíniques, i el suport emocional o acompanyament que representa en tant que "assistent" personalitzat que redueix pressió i angoixa al pacient.
Ribas sosté que la tecnologia DAIA no només aporta una millora en la qualitat de vida dels pacients de diabetis, sinó que també pot ajudar a descongestionar el sistema sanitari. Segons l'enginyer, el suport que s'ofereix als pacients per prendre millors decisions fa que acabin tenint menys baixades o pujades de sucre, que la seva qualitat de vida millori, que es redueixi la necessitat de medicació i que es minimitzi el deteriorament dels òrgans i teixits, i es redueixin així els costos associats que comporta.