Així era Girona a principis del s. XIX segons els dibuixos d'un coronel de Napoleó

GironaDe militars aficionats al dibuix que a la guerra s'hi han endut llapis i paper, a més d'espasa o fusell, n'hi ha hagut uns quants al llarg de la història. Un d'ells, el coronel d'artilleria Otto von der Howen, que va servir a l'exèrcit napoleònic durant la Guerra del Francès, va dibuixar Girona quan les tropes franceses van establir el quarter general en aquesta ciutat després d'abandonar Barcelona, el 10 de gener de 1814. Els homes de Napoleó havien emprès la retirada una vegada signat el Tractat de Valençay, que posava fi a la Guerra del Francès, i, ja deposades les armes, Otto von der Howen va aprofitar la seva estada a Girona per fer ús dels llapis i pinzells i posar de manifest el seu talent com a dibuixant i aquarel·lista.

Onze dibuixos inèdits d'aquest coronel en els quals es reconeixen diversos racons i edificacions de la ciutat de Girona van ser localitzats per l'arqueòleg de Vinaròs David López el desembre de l'any passat a la Universitat de Leiden, als Països Baixos, on estan dipositats i digitalitzats. Es tracta d'una "descoberta molt interessant, perquè d'imatges de Girona d'aquella època n'hi ha molt poques i els dibuixos d'Otto von der Howen ajuden a conèixer com es van anar construint l'imaginari de la ciutat fins a l'aparició de la fotografia", explica David Iglésias, cap de secció de documentació fotogràfica i audiovisual de l'Ajuntament de Girona. L'interès de la descoberta es troba també en el fet que fins ara es desconeixia l'existència d'aquests dibuixos. No figuren, per tant, a l'Arxiu Municipal de Girona ni a l'exhaustiu treball d'investigació El gravat a Girona. Les terres gironines en 300 imatges antigues (1610-1915), de l'historiador Joan-Maria Bragulat. 

Una selecció dels dibuixos sobre Girona de Von der Howen s'ha publicat recentment a la Revista de Girona, on Blai Gasull, tècnic de la Biblioteca Salvador Allende de Girona, relata en un article detalls sobre la troballa de les imatges i sobre el coronel de l'exèrcit napoleònic, personatge que el va fascinar i sobre el qual va indagar. En la seva cerca va localitzar unes memòries que el soldat va deixar escrites i que havien d'acompanyar els dibuixos que va fer en la seva estada a Girona i a la resta de la Península durant la Guerra del Francès, més d'un centenar en total. Gasull explica que són "unes memòries breus i força impersonals" on el coronel d'artilleria dedica unes poques ratlles a Girona gràcies a les quals es poden saber les dates en què va estar-se a la ciutat.

Entre els dibuixos localitzats, n'hi ha diversos on la ciutat es reconeix d’una manera ben clara, com els que mostren unes vistes del pont de Pedra o de l’entrada a Girona per Pedret. Gasull explica que en aquesta imatge hi destaca la presència de la capella del Pilar, propera a l’Hospital de Sant Llàtzer, que justament els francesos van destruir durant la guerra. Malgrat que els canvis que han experimentat amb el pas dels anys espais i edificis com el convent de les Josefines i el seu terrat, el portal de la muralla anomenat de Sant Pere o de Sant Daniel, o la plaça de Sant Domènec, també s’identifiquen fàcilment en els dibuixos d'Otto von der Howen. 

Hi ha, en canvi, alguns dibuixos més difícils d'ubicar. En un d'ells s'hi endevina la torre de Suchet, que porta el nom del mariscal francès amb qui Von der Howen va arribar a Girona. La torre de Sant Joan, un dels complements defensius del castell de Montjuïc, podria ser la fortificació plasmada en un altre dels dibuixos, segons Gasull, que assegura que no s'ha pogut identificar amb seguretat el dibuix d’una masia, tot i que la seva forma general i la data de 1552 que Von der Howen va dibuixar sobre la porta suggereixen que es podria tractar de la Pabordia, al barri de Palau, on se sap que durant l’ocupació francesa es va instal·lar un comandament militar. 

Segons es desprèn de les seves memòries, Von der Howen va marxar cap a França el 8 de març de 1814. Blai Gasull explica que una vegada arribat al castell de Bellaguarda, el soldat gira la vista i, segons deixa escrit a les memòries, mira la terra que ha recorregut els darrers anys "desitjant des del fons del cor que les ferides d’aquest desgraciat país cicatritzin", que la Inquisició "quedi abolida per sempre", que el clergat "es mantingui fidel a la religió que professa, però que renunciï al fanatisme, a l’avarícia i a l’ambició", que els nobles "valorin més la noblesa del sentiment que els títols buits i les genealogies pomposes" i que les dones "afegeixin alguns talents i més educació als encants amb què la natura les ha dotat tan generosament" i així "el poble espanyol, afegint a totes les virtuts de què està dotat, les llums, la indústria i la tolerància de les altres nacions civilitzades d’Europa, ocupi el lloc més destacat entre aquestes". Von der Howen no va tornar mai més a Espanya. 

El coronel hi havia entrat per Irun el gener del 1811, quan tenia 40 anys, per servir a l’exèrcit napoleònic, segons ha pogut saber Gasull gràcies a les seves indagacions. Nascut a Livònia, a la costa oriental del mar Bàltic, la seva carrera militar havia començat feia més de vint anys. Fill de militar, es va formar a Sant Petersburg, a l’exèrcit de Caterina II. Va fer la guerra contra els otomans (1790) però l’any 96 va dimitir de l’exèrcit rus i el 1799 va allistar-se a l’exèrcit de la República Batava (república germana de la França revolucionària), als Països Baixos. Amb l’exèrcit batau, Von der Howen va lluitar contra russos i anglesos. Ja amb el grau de coronel i dins l’exèrcit holandès integrat al de Napoleó, el 1810 va ser enviat a Espanya.