Adeptes i detractors del ciclisme a Girona: la ciutat d'or o la invasió subtil

GironaL'augment del turisme relacionat amb el ciclisme a la ciutat de Girona és en general ben rebut, especialment perquè no té res a veure amb el temut turisme de borratxera. Dels ciclistes se n’elogia el seu tarannà tranquil i discret, l’impuls que suposen per a l’economia local i el fet que ajuden a desestacionalitzar el turisme, ja que són a la ciutat durant tot l’any. Però aquest tipus de turisme també té una cara menys amable, que es mostra especialment al Barri Vell, on s’allotgen els ciclistes i on es concentren els serveis destinats a ells. El preu d'habitatges i locals a la zona s’ha disparat i l’Associació de Veïns es queixa que això foragita els llogaters de sempre, inclosos els estudiants. 

A favor

“És un col·lectiu que porta una vida sana, centrada en l’esport, i generalment són extremadament educats i poc amants de la gresca, res a veure amb determinat turisme de borratxera que inunda altres zones turístiques catalanes”, afirma Roser Recasens, de la botiga de records Recorda-te’n, situada al carrer de la Força, en ple Barri Vell i just a tocar de l'edifici que el ciclista Lance Armstrong tenia mentre va viure a la ciutat. A mesura que ha crescut la presència de ciclistes a la ciutat, a l’establiment ha augmentat la venda de records relacionats amb aquest esport. “Són clients molt correctes i, a més, hi són tot l’any”, afirma Jordi Font, que també està al capdavant de la botiga. La majoria de veïns del Barri Vell, entre els quals el periodista i escriptor Josep Pastells, coincideixen que els ciclistes “són educats i respectuosos”, tot i que també els retreuen que perden aquestes virtuts quan circulen pel barri amb la bicicleta.

Per a Gabriel Pernau, que el 2014 va crear l’establiment de lloguer i venda de bicicletes elèctriques eBici.cat a Girona, el turisme vinculat al ciclisme “és el tipus de turisme de qualitat que fa molts anys que estem buscant: que no molesta, que mou diners, que és respectuós”. 

Molta gent autòctona s’ha afegit a practicar esport. Participen en les curses ciclistes però també en altres manifestacions esportives.

Gabriel Pernau destaca que l’auge del ciclisme a Girona ha tingut molt a veure en el creixement i la consolidació “d’un festival de primer ordre com és el Sea Otter, que en la seva última edició ha aplegat 60.000 visitants”.

Han fundat botigues, bars i altres establiments. Demostra que el turisme de qualitat pot ajudar l’economia. “Acostumen a tenir un bon poder adquisitiu i són bons clients de molts establiments Gironins, tot i que és veritat que tot això es deu concentrar molt al Barri Vell”, afirma Josep Pastells. 

Han generat un moviment de població que ha contribuït a desestacionalitzar el fenomen turístic a Girona. Alguns ocupen els pisos turístics, però d’altres s’allotgen en hotels o pensions. També n’hi ha que venen en autocaravana

En contra

No són pocs els que acusen de manca d’integració i fins i tot de sectarisme determinats col·lectius de ciclistes estrangers. Hi ha cercles molt tancats, en què l’idioma de relació és l’anglès, que es relacionen als bars regentats per membres del col·lectiu. “Cada cop és més complicar sentir parlar en català al Barri Vell, ja sigui per ells o pels turistes”, diu Pastells. “És cert que tots freqüenten les mateixes cafeteries, o els mateixos restaurants, però és així perquè els permet contactar amb altres ciclistes”, opina Gabriel Pernau.

La gran majoria dels ciclistes estrangers que s’instal·len a Girona per viure-hi, ja sigui per sempre o per determinats períodes de l’any, ho fan llogant o comprant pisos al Barri Vell, fet que ha provocat un augment considerable del preu de l’habitatge en aquesta zona de la ciutat. “Són clients amb poder adquisitiu i poden assumir sense problemes preus que per a molta gent d’aquí són prohibitius”, diu Gabriel Pernau, que afegeix: “És a les institucions que toca intentar contenir preus i evitar la gentrificació”.

La presidenta de l’Associació de Veïns del Barri Vell, Magalí Pons, lamenta que els preus “indecents” de l’habitatge al Barri Vell han expulsat els llogaters de tota la vida. “Així, el barri perd teixit veïnal”, indica Pons, que assegura que alguns ciclistes compren “edificis” sencers al barri per llogar-los a altres ciclistes a preus desorbitats. 

La pressió del col·lectiu ciclista ataca el model de ciutat universitària, on molts joves que estudiaven al casc antic podien trobar pisos relativament assequibles a prop de la UdG. “El fet que d’alguna manera s’estiguin apropiant del barri no és atribuïble directament a ells, sinó a l’oferta i la demanda, o potser a la regulació municipal. Ells simplement acudeixen a un lloc que els sembla atractiu per practicar el seu esport”, puntualitza Pastells. 

Tot i que admet que són “educats i que no molesten com ho fa l’anomenat turisme de borratxera”, Magalí Pons retreu als ciclistes que no són respectuosos amb les normes de circulació de bicicletes. “Molts van contra direcció o circulen per la vorera i posen en perill els vianants”, assegura la presidenta de l’Associació de Veïns, que anuncia que l’entitat ha encarregat una guia de bones pràctiques de circulació en bicicleta, que presentarà públicament en els pròxims dies. En aquest mateix sentit s’expressa el veí Josep Pastells: “Has d’anar més amb compte de no ser atropellat i mirar de cedir-los el pas, ja que quan surten o arriben de les seves rutes han de passar per carrers molt estrets on a vegades es concentra molta gent. Com que sovint van en grup, ocupen bona part dels carrers”.