A peu per les rutes oblidades dels maquis

GironaCaminaven de nit i ben carregats durant almenys cinc hores. Sovint, quan les nits eren més llargues i feia més fred. Durant quatre dies potser no veien ningú. Com a molt alguna dona que els ajudava posant en risc la seva vida. I d'això no fa pas tant: fins a finals dels anys 40. Eren els maquis, la lluita guerrillera contra el franquisme. Si bé s'ha fet una gran tasca de recuperació de les rutes de l'exili, quedava pendent recuperar els passos oblidats dels maquis. És la feina que ha estat desenvolupant els últims anys l'Amical d'Antics Guerrillers, que té la seu a l'espai del Núria Social d'Olot. Després de recuperar el testimoni de passadors a través de familiars i fonts documentals, ha editat un mapa i una guia explicativa –així com s'han instal·lat diferents plafons i senyals– que marquen la ruta que anava de Prats de Molló a Manlleu, on molts dels maquis agafaven el tren en direcció Barcelona.

Sota el nom de Camins de llibertat. Guia de senders dels maquis, l'entitat acaba de presentar el tram garrotxí de la ruta Jové-Gros. Aquesta ruta s'ha pogut recuperar gràcies al relat autobiogràfic del guia i guerriller Josep Gros Camisó, publicat al llibre Abriendo caminos. Relatos de un guerrillero comunista español (Endymion, 2011). I també gràcies als informes dels guies de passos de l'arxiu històric del Partit Comunista Espanyol i del llibre biogràfic del també guia i guerriller Josep Jové Blaví, Rue Traversière (Llibres de l'Índex, 2006), de Domènec Ribes. En total, són 77 quilòmetres de distància repartits en quatre dures etapes: es caminava de nit almenys 26 hores i s'acumulava un desnivell positiu de 2.750 metres i un de negatiu de 2.650 metres.

"Havia caminat dues nits per la meva Espanya i ens paràvem a passar el segon dia sense haver vist la Guàrdia Civil ni ningú. Estava jo tan cansat que si hagués hagut de córrer, no hauria arribat gaire lluny". Així relatava el guerriller antifeixista català i dirigent comunista Josep Gros el seu primer viatge d'entrada a Catalunya deu anys després de la retirada el 1939. Venia d'haver lluitat contra el nazisme com a guerriller dins de la Unió Soviètica, per la qual cosa va participar en la rereguarda alemanya, també en la defensa de Moscou i va combatre en un cos d'elit a les repúbliques soviètiques de Bielorússia i Ucraïna.

Dues rutes senyalitzades pel Memorial Democràtic

La ruta passa per les comarques del Ripollès, la Garrotxa i finalment Osona. Els guies i guerrillers feien la ruta sense veure gairebé ningú, però passaven a prop dels pobles d'Espinavell, Molló, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Salvador de Bianya, l'Hostalnou de Bianya, Olot es divisava de fons, la Vall d'en Bas i finalment Manlleu. L'Amical d'Antics Guerrillers, que va fundar-se als anys 80 com un espai de trobada d'antifeixistes i les seves famílies, s'ha convertit amb la mort del darrer maqui en un espai de memòria històrica.

També ha editat un vídeo d'una de les altres rutes de pas, senyalitzades amb el suport del Memorial Democràtic durant el darrer any, i que durava una setmana. Sortia de la Menera o de Serrallonga, passant pel coll de les Falgueres en direcció Talaixà. La ruta evitava Oix, on hi havia una caserna de la Guàrdia Civil, i passava per la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres i Sant Eudald de Jou. Travessaven el riu Fluvià sota el cingle de Castellfollit de la Roca i pujaven fins a Sant Julià del Mont i fins a Santa Pau. Seguien cap al pla de les Medes i Sant Esteve de Llémena, on tenien cases de suport per descansar. Feien camí després cap a les Planes d'Hostoles fins al Far i Rupit, on podien passar a Cantonigròs o bé cap a Mont-dois. L'objectiu era travessar el Ter pel pont de Querós i acabar a les estacions de tren d'Hostalets de Balenyà, Centelles o Aiguafreda, que eren menys vigilades.

Llavors la frontera amb França era molt vigilada. Tenia fins a 70 km de controls. "Era una frontera salvatge", relata Raül Valls, president de l'Amical d'Antics Guerrillers, que defensa cert model de turisme a partir de la memòria. "De vegades hi ha una relació complicada entre la memòria i el turisme, però defenso que és compatible amb el lleure: fer excursions des del punt de vista lúdic però també amb un punt de vista compromès. Aquestes rutes tenen significat i són una manera d'enriquir el model turístic del territori", conclou.