7 recomanacions de concerts de música clàssica “a recer de la fúria del món”

GironaA la Costa Brava, entre els mesos de juny i setembre, el ventall de festivals de música que programen concerts d’estiu és amplíssim, quasi inacabable. Dins d’aquest reguitzell d'oferta de propostes culturals, una de les apostes més singulars i interessants és la del Festival de Torroella de Montgrí, que enguany arriba a la seva 44a edició. A la falda del castell que fa de frontera entre el Baix i Alt Empordà, aquest certamen, sota el lema A recer de la fúria del món, programa una vintena de concerts de música clàssica amb artistes, tant internacionals com locals, de molt nivell. Per ajudar el públic a remenar i destriar entre el decàleg d'espectacles del festival empordanès, diferents personalitats destacades del món de la cultura catalana recomanen a l’ARA els concerts més atractius i imprescindibles de l'edició d'enguany.

La primera recomanació no és altra que la del concert inaugural, a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Catalunya (OBC), que interpreta l’Heroica de Beethoven, a més de la simfonia concertant per a violí i viola de Mozart i l’obertura per al Barber de Sevilla de Ramon Carnicer. És el suggeriment de la comissària d’art Alexandra Laudo, que argumenta: “Ferdinand Ries, secretari de Beethoven, va escriure que creia que el cel i la terra tremolarien quan aquesta obra es presentés en públic, i aspirar a fer tremolar el món amb la intensitat i la bellesa, i no amb el terror, ha de ser, segur, un bon inici”, comenta. I afegeix: “ L’Eroica consolida la transició al Romanticisme, aconsegueix reflectir els ideals que van definir una nova època, i que després van morir amb l’autoproclamació grandiloqüent de Napoleó com a emperador. És una simfonia que ens pot advertir del perill de les derives autoritàries, però que també ens emplena amb el desig d’un món més lliure i més just". I, per acabar de convèncer els espectadors, Laudo, citant l'escriptora Cristina Masanés, culmina: "El seu llibre homònim sosté que la música de Beethoven té una inesgotable voluntat d’engrandir, i que per això connecta poc amb l’esperit migrat del nostre present, fet que possiblement és cert. Inaugurar amb l’Eroica, doncs, constata la voluntat del festival de ser, no només un recer a la fúria del món, sinó també un lloc des del qual intentar mitigar aquesta fúria.”

La segona cita ineludible de la programació del festival torroellenc és la interpretació del primer oratori de Händel, Il trionfo del tempo e del disinganno, que proposa el poeta Manuel Forcano: “És una peça meravellosa, en la qual podem sentir àries molt famoses que més endavant el compositor va adaptar per a les seves òperes i s’han fet cèlebres, com Lascia la spina", destaca. I afegeix: “Representa un diàleg de quatre personatges que representen les virtuts, el temps i el desengany i es conxorxen perquè la bellesa abandoni el plaer i passi a una vida de recolliment”. Assumirà la lectura d’aquesta partitura el conjunt català Vespres d’Arnadí, dirigit per Daniel Espasa, flanquejant les veus especialistes de Sunhae Im, Núria Rial, Juan Sancho i Xavier Sabata. “És un elenc espectacular, de luxe, perfecte per a l’ocasió, sobretot Xavier Sabata, que ofereix sempre unes interpretacions molt dúctils, teatrals i versemblants", conclou Forcano.

Des del món teatral, la directora i dramaturga barcelonina Carlota Subirós també s’apunta al decàleg de recomanacions i encoratja el públic a gaudir d’un tercer concert: el de la reconeguda violinista Amandine Beyer, que, al capdavant del seu conjunt instrumental, oferirà cinc de les sis simfonies de Carl Philipp Emanuel Bach, el segon fill de Johann Sebastian, i figura clau que fa de frontissa entre el barroc i el classicisme: “Fa anys que gaudeixo extraordinàriament amb la música d'Amandine Beyer e Gli Icogniti. Cada concert seu és una torrentada d'energia fulgurant, carregada de vitalitat i d'alegria, una successió de moviments breus i exultants que celebren tant el rigor com la passió de la música barroca”, encoratja Subirós. I certifica: “Aconsegueixen fer de cada peça una joia exuberant, que irradia poderosament els seus dibuixos melòdics i la seva riquesa harmònica, sens dubte serà una nova ocasió per viure i sentir el plaer de la música que reneix i brolla tan bon punt els arcs es llancen a ballar sobre les cordes”.

El coreògraf de La Veronal Marcos Morau, des de Macerata, a Itàlia, on està a punt d’estrenar un espectacle de dansa a partir de les bandes sonores d’Ennio Morricone, aposta per una de les propostes més originals i sorprenents del festival: el concert del bandoneonista Claudio Constantini. El bandoneó és una espècie d’acordió d’origen alemany, que ha fet fortuna a l'Argentina i s’utilitza habitualment per als tangos i la música popular. En la seva actuació a Torroella, però, Constantini no oferirà un repertori de música folklòrica, sinó que adaptarà peces de Johann Sebastian Bach, i aquesta barreja és el que més atrau el coreògraf: “Em sembla un contrast cultural molt interessant, perquè associem aquest instrument amb el tango, la taverna i la música portenya, però aquí sonarà la música elevada de Bach”, comenta. I conclou: “Aquest contrast m’obsessiona i parla molt de la capacitat de la música per despolaritzar coses que aparentment semblen inconnexes”.

La veu experta de Raquel García-Tomás, una de les compositores catalanes més reconegudes del panorama musical, anima el públic a gaudir del doble concert del virtuós Quartet Gerhard, que culminarà el cicle de l’integral dels quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx, que van inaugurar l’estiu del 2022 a Torroella. En l’edició d’enguany, el conjunt català completarà la cinquena i sisena entrega d’aquesta obra magna de la música de cambra: “No deixeu escapar l’oportunitat d’experimentar aquesta proposta inusual que ens ofereix una de les formacions més sòlides del país”, aconsella García-Tomás, que vaticina: “Sens dubte promet ser una de les vetllades clau de la present edició del Festival”.

L’òpera The Fairy Queen, de Henry Purcell, és el suggeriment exprés del pianista Marco Mezquida. Aquesta peça, inspirada en El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, arriba a Torroella en una versió semiescenificada, de la mà del prestigiós director William Christie, al capdavant del seu conjunt Les Arts Florissants, Le Jardin des Voix i la coreògrafa Mourad Merzouki. “Vaig tenir ocasió d’escoltar aquest conjunt en directe i són meravellosos, així que recomano a tots els amants de la música que vinguin a gaudir-lo en acció, estic segur que serà un dels concerts més especials de l’edició”, promet el pianista. Mezquida, intèrpret sempre interessant en fusionar la tradició del piano clàssic amb els experiments de la música moderna, també anima el públic a remirar la programació de jazz que, fins al 28 de juliol, el mateix festival empordanès organitza a l’Estartit. “Hi ha propostes molt diferents, des de la intimitat dels duos i els trios, fins a la potència d’altres formacions de jazz més expressiu i contemporani”, clou l’artista.

El compositor reusenc Joan Magrané tanca aquesta guia de prescripció musical del certamen empordanès i ressalta, per sobre de tot, l’actuació del conjunt de polifonia vocal català O Vos Omnes, dirigit i fundat per Xavier Pastrana, que clourà la programació. En el seu concert, la formació presenta un programa que uneix la música del renaixement amb la creació contemporània, tot establint un diàleg harmònic entre la Missa ascendens Christus in altum de Tomás Luis de Victoria, escrita al segle XVI, i l’estrena d’una obra d’encàrrec al compositor Ramon Humet. “Els O Vos Omnes són de casa, d’excel·lència més que provada, i Ramon Humet és un dels compositors actuals més interessants, més profunds i amb un ofici més depurat”, recalca Magrané. I acaba: “Estrenarà una missa que precisament dialoga amb la música del renaixement des de l’actualitat”.