60 anys de Les Voltes: la llibreria catalanista resistent

GironaLa llibreria Les Voltes va néixer el maig de 1963 fruit d’una iniciativa que van impulsar 43 persones sensibilitzades per la llengua i la cultura catalanes, moltes d’elles provinents de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els anomenats fejocistes. “L’objectiu era reactivar el sentiment catalanista, que portava més de dues dècades adormit a la ciutat per la dictadura”, diu Joan Matamala, president de la Fundació Les Voltes i fill de Feliu Matamala i Teixidor, que durant més de quaranta anys va ser l’ànima d'una llibreria que està d'aniversari: celebra 60 anys. “Des del començament, Les Voltes no va ser només una llibreria. La part de baix era una galeria d’art i va ser un oasi de catalanisme, en la mesura que es podia en aquells anys. Tot el que es feia en l’àmbit cultural catalanista, tard o d’hora passava per Les Voltes –afegeix Matamala–. Cal tenir en compte que a principis dels anys seixanta es publicaven molt pocs llibres en català”. Matamala també remarca l’atenció que es va posar des del primer moment en tenir una secció infantil “perquè els fundadors tenien molt clar que calia introduir la canalla en la llengua catalana”.

Tolerada per la dictadura

Malgrat que l’objectiu de Les Voltes era diàfan, les autoritats no els van molestar excessivament. “Era un projecte col·lectiu que van tirar endavant gent reconeguda i ben posicionada socialment. Molts d’ells es podria dir que eren de dretes, entre cometes. A part que l’espai on hi ha Les Voltes era [i és] propietat del Bisbat de Girona, i això també va ajudar perquè els respectessin –explica Matamala–. A més, van tenir la precaució de constituir-se com a societat limitada, cosa que feia més difícil a les autoritats anar contra els impulsors”.

La llibreria té diverses aportacions d’artistes, com l’anagrama que hi ha a la façana, obra d’Emília Xargay, i sengles pintures a l’interior de Paco Torres Monsó i d’Enric Marquès, “que va venir de França d’estranquis. Va venir, va pintar i se’n va tornar cap al nord sense que l’enxampessin”, recorda Matamala.

Activisme catalanista 

El 1982 Les Voltes va endegar una iniciativa que va fer que milers de persones de la ciutat i dels Països Catalans es fessin el carnet d’identitat català. La idea va sorgir d’un capellà de Cornellà de Llobregat i se’n van arribar a expedir 97.000. En la presentació de l’aniversari, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va recordar dimarts que d’adolescent també hi va anar a fer-se el DNI català i va remarcar que “Les Voltes és un projecte necessari que va més enllà de la ciutat. Transcendeix a les comarques gironines i a la resta del país”. La tardor del 2022, la llibreria es va ampliar amb un nou local, el de Les Voltes Educa, una nova llibreria situada al carrer Mercaders del Barri Vell de Girona i centrada a fomentar el català entre els joves i el món educatiu.

Celebració d’alta volada

La celebració de l’aniversari, que es farà el dimecres 28 de febrer al Teatre Municipal de Girona a les 19 h, comptarà amb la participació de cinc presidents de la Generalitat: in situ està prevista la presència de Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra. Artur Mas hi serà des de Nova York, on té un viatge institucional agendat des de fa mesos, i Carles Puigdemont hi participarà des de Brussel·les. El president, Pere Aragonès, també ho farà a través d'un vídeo i a l'acte el representarà el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, que serà qui anunciarà el primer guardonat amb el premi Feliu Matamala, que distingirà la persona o entitat que més es destaqui en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. També hi haurà una representació teatral a càrrec de Martí Peraferrer i es comptarà amb l’actuació d’Arnau Tordera, del grup Obeses.

Matamala va explicar que ara han creat la figura del soci de Les Voltes “per afrontar els temps actuals, en què el català és més parlat que mai, en nombre de parlants, perquè mai hi havia hagut vuit milions d'habitants al Principat. Però també està més amenaçat que mai”.