La gran sequera

500 milions de litres d'aigua a l'any per sacrificar 12.000 porcs al dia: les xifres de l'escorxador d'Olot

Olot Meats és el consumidor més important de l'aqüífer fluvio-volcànic de la Garrotxa, la principal font d'aigua de tota la comarca

Les instal·lacions de l'escorxador Olot Meat
3 min

GironaAl polígon industrial de Pla de Baix, al nord d'Olot, hi ha l'escorxador Olot Meats, el més important de la Garrotxa, on actualment, de mitjana, se sacrifiquen 12.000 porcs al dia. Per dur a terme aquesta activitat amb les màximes condicions higièniques, l'empresa necessita un alt consum d'aigua, que extreu directament de l'aqüífer fluvio-volcànic de la Garrotxa a través de dos pous privats. En els últims anys, l'escorxador, que des del 2012 és propietat de Càrniques Celrà (70%) i Noel (30%), ha anat creixent progressivament i requerint més despesa hídrica. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), fins ara Olot Meats tenia permís per captar 300 milions de litres l'any, però, des de fa dos anys, l'empresa demana poder triplicar el volum d'extracció fins als 900. L'agència només li ha donat el vistiplau per captar-ne 500 milions, una xifra encara pendent de l'aprovació definitiva, ja que el grup carni hi ha presentat al·legacions.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

La comarca de la Garrotxa, travessada pel riu Fluvià, no disposa de cap embassament, així que l'aqüífer fluvio-volcànic, que s'estén des del subsol de la Vall d'en Bas fins a Olot, és la principal reserva hídrica de la zona, tant per abastir l'aigua de boca com per a l'ús industrial. L'ACA afirma que, en tota la regió, no hi ha cap unitat de captació que reclami tanta aigua de la font subterrània d'origen volcànic com Olot Meats. Comparant la seva demanda d'aigua amb la de la capital garrotxina, la captació anual de l'escorxador equivaldria, aproximadament, al consum de tota la població olotina durant dos mesos.

Les fonts de Riudaura, eixutes

Aquests cabals d'extracció en la situació d'excepcionalitat per sequera de la comarca causen molta controvèrsia entre les entitats ecologistes garrotxines. "Les xifres són un desvergonyiment perquè caminen d'esquena a la sequera i al canvi climàtic, ja que és evident que el fet d'estirar de manera desproporcionada del freàtic ha agreujat, per exemple, l'assecament de la riera de Riudaura, que passa per sobre de l'escorxador", argumenta Carles Santaeulària, membre de l'Agrupació Naturalista de la Garrotxa. Olot Meats, però, respon que la seva activitat representa només un 6,5% de l'explotació total de l'aqüífer i matisa que, del topall fixat per la Generalitat, només en consumeix un 50%. L'empresa també afegeix que la sequedat de les fonts està causada per la falta de precipitació generalitzada i reivindica el seu compromís mediambiental, ja que treballa en un projecte de neteja de la biomassa dels boscos.

"L'aqüífer té més sortides que entrades"

Per respondre a les peticions d'Olot Meats, l'ACA, conjuntament amb els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica i el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), elaboren els informes sobre l'estat de conservació de l'aqüífer. Els estudis, tot i que no són tan contundents com les acusacions dels ecologistes, també certifiquen l'impacte de la matança de porcs en la reserva freàtica. "Tenim estudiat que, ara mateix, l'aqüífer té més sortides d'aigua que no pas entrades, de manera que la capacitat de regenerar-se és més lenta de la desitjable; és un primer punt d'alarma, cal acotar les extraccions, i l'escorxador n'és la principal", afirma a l'ARA Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica.

A més de restringir els consums, la Generalitat també limita la durada de les concessions a períodes curts i sempre subjectes a la variabilitat dels piezòmetres: "S'ha permès a Olot Meats augmentar només una quarta part del que demanava inicialment i si hi ha qualsevol alerta per baixada del nivell de l'aqüífer el topall perdria la vigència", argumenta Barnadas.

L'ús de les aigües residuals

L'altre element que avalua l'ACA és el tractament i l'estat de les aigües residuals de la planta. L'escorxador està construït sobre l'antiga depuradora d'Olot i aprofita part d'aquestes instal·lacions per netejar la seva aigua residual i abocar-la al riu sense contaminants. Olot Meats sosté que amb aquest procés remullen la superfície, alimenten les rieres i recarreguen novament la reserva de la qual s'abasteixen.

Tot i passar per un procés de depuració, aquesta aigua, però, encara no té els estàndard de qualitat necessaris per poder reutilitzar-se de nou en activitats agroalimentàries com la neteja de maquinària o camions. Això genera molts dubtes entre els naturalistes garrotxins: "L'empresa al·lega que no pot tornar a fer servir l'aigua depurada per raons sanitàries, però alhora manté que no té restes químiques per retornar-la al medi natural; és contradictori, o una cosa o l'altra", defensa Carles Santaeulària. Acció Climàtica té constància que Olot Meats està treballant per aconseguir un cicle d'aigua regenerada, que permetria assolir un estalvi del recurs molt important.

stats