50 anys del testament vital i artístic de Salvador Dalí
El Teatre-Museu Dalí de Figueres celebra mig segle de vida amb tres projectes expositius que reflexionen sobre la mirada de l'artista català vers la història de l'art
FigueresSalvador Dalí (1904-1989) és un artista únic, original i irrepetible. Amb la seva obra, ingent i extraordinària, va redefinir el rumb de la modernitat. Malgrat el seu esperit eminentment avantguardista, però, en les seves creacions també ressona la factura dels grans mestres de la història de l'art. I és que Dalí, a més de projectar una visió privilegiada –gairebé premonitòria– del futur, mai va voler deixar enrere tota l'herència acumulada del passat. Aquest diàleg entre avantguarda i tradició es fa absolutament evident al Teatre-Museu Dalí de Figueres, concebut pel mateix artista, que aquest any celebra 50 anys de vida. Aquest museu representa una espècie de testament o síntesi estètica i vital en què, en forma d'homenatge i reinterpretació, es concentren totes les influències i fascinacions de Dalí, des de la cúpula de vidre que imita les estructures dels arquitectes renaixentistes fins a les notes de Wagner que sonen al pati descobert.
Per commemorar el 50è aniversari, la Fundació Gala-Salvador Dalí estrena tres noves exposicions, centrades justament en aquesta visió particular que l'artista tenia dels autors clàssics que el van precedir. Les tres mostres temporals, que van acompanyades d'un recurs audiovisual, reflexionen sobre com Dalí va plasmar els seus coneixements acreditats d'història de l'art al Teatre-Museu, construït sobre les ruïnes de l'antic teatre de Figueres, cremat durant la Guerra Civil. "El museu és un espai molt especial en el qual Dalí ens convida a entrar al seu cervell donant un protagonisme clau a l'espectador, que és qui ha de completar l'obra d'art", explica Montse Auger, directora dels Museus Dalí, que afegeix: "Les noves exposicions ens ajuden a entendre com Dalí entenia l'art i el seu museu, concebut com un espai per a la imaginació, el coneixement i l'entreteniment".
L'efemèride se celebrarà durant tot l'any, amb un seguit d'activitats que s'aniran anunciant progressivament. La primera, dimecres 25 de setembre al migdia, és la rebuda institucional de Felip VI al Teatre-Museu, seguida, el dissabte 28, d'una festa popular al carrer amb gegants, cercavila, dolços figuerencs i un pastís sorpresa elaborat per Christian Escribà. Coincidint amb aquest 50è aniversari, la Fundació Gala-Salvador Dalí presenta també una nova adquisició a la seva col·lecció: El naixement de les angoixes líquides, un oli sobre llenç del 1932 comprat recentment en una subhasta de Christie's, a Londres.
El Teatre-Museu Dalí: un organisme viu
El primer projecte expositiu de la commemoració dels números rodons se centra en tot el procés de construcció del museu, des del planejament inicial fins a la inauguració del 1974 o les intervencions posteriors. El recorregut es traça a partir de dibuixos, filmacions d'època i material fotogràfic del seu amic Melitó Casals, en gran part inèdit, que demostra el nivell d'involucració extremadament activa de l'artista, que va dissenyar plànols i esbossos, va visitar les obres o va pintar les parets, de la mà de l'arquitecte Emilio Pérez Piñero. "L'excepcionalitat del projecte és que el mateix artista és qui dissenya el museu i hi materialitza un organisme viu, sempre obert i inacabat, on perdura el més extravagant i sòlid de la seva obra", explica Rosa M. Maurell, comissària de la primera mostra.
L'aparell fotogràfic tou: una visió daliniana
Dalí era un amant fervent de l'art i visitava, sovint de manera gairebé compulsiva, exposicions i galeries d'arreu del món, de manera que coneixia de primera mà quin era el paper del visitant en un museu. Per això, en aquest segon projecte expositiu, la Fundació Gala-Salvador Dalí proposa un itinerari per les pinacoteques o mostres que l'artista figuerenc va contemplar en viu, per posar de manifest com el Teatre-Museu condensa la mirada de Dalí sobre la resta de museus i, alhora, la mirada dels espectadors sobre Dalí. "L'aparell fotogràfic tou era la seva manera de definir l'ull i, en aquesta exposició, volem mostrar la mirada de Dalí vers els seus referents i interpel·lar el visitant per reflexionar sobre com observem ara Dalí", comenta la comissària Clàudia Galli. En el recull es poden veure imatges, de nou inèdites, com la de Gala i Dalí passejant de bracet per la sala dedicada al neoclassicisme del Louvre de París o la de l'artista admirant atentament el Retrat d'home (1476) d'Antonello da Messina a Torí.
Els meus pintors predilectes: Velázquez, Vermeer, Rafael
El vessant, poc conegut, de Dalí com a espectador de grans pinacoteques fa de pont amb la tercera i última exposició dels 50 anys del Teatre-Museu, que gira al voltant dels tres pintors de capçalera de l'artista: Velázquez, Vermeer i Rafael. Per demostrar el diàleg evident entre Dalí i aquests tres autors clàssics, la Fundació presenta una mostra de 14 peces del fons –algunes de les quals rarament exposades– en les quals s'observa de manera nítida la influència dels mestres citats. Sobre Velázquez, es poden veure versions de Las Meninas (1965), entre les quals destaca un retrat de Dalí a Gala del 1973, en què s'emula de manera brillant el mateix joc de miralls; de Rafael destaca una revisió de la Santa Catalina d'Alexandria (1508), fragmentada en un mar de prismes, que data del 1955; i sobre Vermeer és especialment impressionant el quadre Elements enigmàtics en un paisatge(1934), en què Dalí situa el pintor holandès fora de l'estudi, enmig d'un paisatge surrealista. "Per a Dalí, Vermeer és el pintor que reivindica millor l'art de la contemplació, Dalí es deixaria tallar les mans per poder-lo observar mentre pinta al seu cavallet", explica la comissaria Carme Ruiz.