30 anys d’una col·lecció de cine que cada any costa més als gironins

GironaL’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha expressat el seu desig que la Generalitat reconegui el Museu del Cinema "com a museu d’interès nacional", i ha destacat que és un centre "únic a Catalunya". Salellas ha aprofitat l’ocasió del 30è aniversari de l’acord de compra de la Col·lecció Tomàs Mallol, signat el 1994 per 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d’euros), per defensar aquest reconeixement, que no només ajudaria a guanyar projecció internacional, sinó que també reforçaria el paper del museu com a centre de referència cultural, educatiu i social.

L’acord de l’any 1994 estableix que l’Ajuntament de Girona pagarà 7,2 milions d’euros a la família Mallol dividits en cent anualitats actualitzades segons l’IPC. El cost anual de la col·lecció ha passat de 75.655 euros el 1994 a 158.018 euros el 2024, i reflecteix un augment de l’IPC per sobre del 3% anual de mitjana fins a sumar un acumulat de 108,5% els últims trenta anys. Salellas reconeix la importància de l’acord per Girona, però admet que "un compromís signat per cent anys té unes afectacions lògiques als pressupostos municipals".

Un pacte gens habitual

L’acord de compra del 1994, un pacte excepcional i poc habitual, va ser signat per l’aleshores alcalde de Girona, Joaquim Nadal, i el col·leccionista i realitzador amateur Tomàs Mallol, que va morir el 2013. A través d’aquest acord, Mallol va cedir a l’Ajuntament de Girona la seva valuosa col·lecció d’aparells de precinema i cinema, fruit de dècades de recerca en antiquaris i mercats de segona mà. La renda anual resultant de la venda va quedar en herència a les seves filles, Olga i Eva Mallol. 

Originalment, la Col·lecció Mallol s’havia d’instal·lar a l’antiga Sala Edison de Figueres, però una maniobra política de l’alcalde Nadal va aconseguir que la col·lecció es traslladés a Girona. Aquest moviment va provocar una tempesta mediàtica als anys noranta, enfrontant el món convergent, dominant a l’alcaldia de Figueres, i el món socialista, consolidat al govern de Girona. 

Polèmic pagament diferit

En aquell moment l’Associació de Contribuents de Figueres va alertar que el pagament dels 7,2 milions d’euros en un termini de cent anys, actualitzat amb l’IPC, seria insostenible per a les finances municipals de Girona. L’associació va calcular que, amb un IPC mitjà del 3% anual, al final del període s’haurien pagat uns 44 milions d’euros, més de la meitat destinats a Hisenda per l’IRPF. Aquestes previsions es van mostrar encertades: el pagament actual a la família Mallol és molt proper a la quantitat estimada per al 2024, però també és cert que el creixement del pressupost municipal ha superat l’increment de l’IPC, en una ciutat que ha vist créixer tant la població com l’activitat econòmica. Així, mentre l’anualitat de 75.655 € pagada el 1994 representava una càrrega significativa dins un pressupost de 44 milions d’euros, els 158.018 € pagats el 2024 tenen un impacte menor en un pressupost que ara és de 149 milions. 

Un acord valent

El regidor de Cultura, Joaquim Ayats, considera que l’acord de 1994 va ser "valent" i va permetre inaugurar el 1998 un Museu del Cinema que no ha perdut la capacitat d’adaptar-se als canvis tecnològics i culturals, amb l’actualització constant de la seva exposició permanent, a més d’una aposta per la sostenibilitat amb la instal·lació de plaques solars prevista pròximament. Ayats nega que l’anualitat que es paga per la compra de la Col·lecció Mallol pugui anar en detriment de les polítiques culturals o limitar les inversions als altres museus de la ciutat.

Efervescència del Museu

El regidor destaca l’efervescència d’activitats culturals al Museu del Cinema que impliquen altres entitats i administracions, així com "l’èxit" d’un servei educatiu que rep més de 20.000 alumnes anuals de totes les edats, el 50% de fora de les comarques de Girona. La recerca especialitzada, amb la col·laboració de la UdG, adreçada als estudiosos del cinema com a art i com a fenomen social, és un altre pilar de l’equipament.

En els seus 26 anys d’existència, el Museu del Cinema ha passat de 15.000 elements de la Col·lecció Mallol inicial fins als més de 60.000 que té avui, gràcies a un programa d’adquisicions i, sobretot, a la "generositat de molta gent particular" que ha donat al museu aparells, objectes, cartells, programes de mà, fotografies i col·leccions que ajuden a explicar "els orígens de la nostra cultura audiovisual", sosté Ayats. 

L’exalcalde Joaquim Nadal assegura que aquell va ser un "acord històric, una filigrana jurídica i econòmica" que va donar lloc a un museu que "ha crescut i s’ha consolidat amb èxit". Nadal ha volgut esmentar els noms dels «artífexs» de la negociació: Ramon Massaguer, Joan Pluma i Joan Boadas.

Un museu "menys turístic i més social"

Per la seva part, el director del museu, Jordi Pons, es mostra satisfet d’estar al capdavant d’una institució dedicada a una temàtica que guanya importància perquè, tal com declara, "avui tots portem el cinema a la butxaca i la cultura audiovisual és omnipresent". I afegeix: "Sens dubte, el valor de la col·lecció s’ha incrementat".

Pons dirigeix un museu "menys turístic i més social" que rep entre 50.000 i 60.000 visitants anuals que assisteixen a l’explicació de cinc-cents anys d’evolució de la projecció d’imatges i descobreixen que la humanitat "fa molts anys que experimenta amb efectes visuals com el time-lapse i el mapping".

El pressupost total del museu per aquest 2024 és de 642.800 €, dels quals l’ajuntament aporta quasi un 70%, mentre que la resta procedeix dels ingressos de taquilla, vendes de la botiga i altres subvencions.

Una herència que facilita la vida, però limita

Les germanes Olga i Eva Mallol conserven el record de les nombroses andròmines que el seu pare col·leccionava a la casa familiar de Barcelona. "El pare va pensar més en la descendència que en ell mateix. És cert que una herència com la que ens ha deixat facilita la vida, però també ens limita, perquè aquesta fórmula dels cent anys ens impedeix disposar-ne plenament", explica Olga. 

Tot i percebre una renda anual substantiva, això no va canviar la seva vida laboral. Eva, mestra de professió, ja estava jubilada quan Tomàs Mallol va morir el 2013, moment en què la renda va passar a les germanes. Olga, que treballava com a administrativa, va seguir en actiu fins a jubilar-se als 70 anys. "No hem fet una vida gaire diferent de la que hauríem fet sense l’herència", afirma Olga. 

Les dues germanes tenen cadascuna dos fills, destinats a heretar aquesta renda anual de l’Ajuntament de Girona. Eva, que vivia a Girona, es va traslladar a la casa natal del seu pare a Sant Pere Pescador, mentre que Olga, que encara resideix a Girona, passa sovint els caps de setmana a Torroella de Fluvià, on ha modernitzat la casa que el seu pare utilitzava per exhibir la seva col·lecció, avui punt de trobada familiar.

Olga i Eva són també patrones de la Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, creada el 1994 com a òrgan de govern del museu. Assisteixen a les reunions del patronat, presidit per l’alcalde Lluc Salellas, amb representants de l’equip de govern i regidors de diferents partits. "Ens agrada seguir de prop com funciona la fundació i el museu; l’equip fa una feina excel·lent", afirma Olga. 

Tomàs Mallol, nascut a Sant Pere Pescador el 1923, es va dedicar a les arts gràfiques i a la publicitat. Després de viure a Barcelona, es va instal·lar a Torroella de Fluvià, on va condicionar els baixos de casa seva per mostrar la seva col·lecció a amics i interessats. També hi havia habilitat una sala de projecció on exhibia els curtmetratges que creava com a cineasta amateur.