2022: l'any amb més remunicipalitzacions de l'aigua

GironaEn ple debat sobre el preu de la factura de la llum i els beneficis de les energètiques, n’hi ha un altre que ja fa una dècada que avança i del qual fa temps que es recullen fruits: el de la remunicipalització de l’aigua. Aquest 2022 ha estat inèdit: un total de deu municipis al conjunt de Catalunya han recuperat el 100% de la gestió pública d’un dret bàsic que progressivament es va anar privatitzant a partir del segle XIX, però en molts casos durant la Transició i fins als anys 90. Tres d’ells sumen el que és considerada la segona remunicipalització en baixa més gran a escala catalana després de la de Terrassa el 2017. És a dir, el subministrament de l’aigua des d’on s’emmagatzema fins a l’aixeta de casa. Es tracta de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que sumen fins a 139.393 habitants, segons dades de l’Idescat del 2021.

Aquests tres ajuntaments van firmar a mitjans de novembre la constitució de la societat supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter SA (CATSA), que vol enterrar un llegat de presumptes irregularitats que des del 2015 són als jutjats per la via penal –el 2017 els tres ajuntaments van assumir la gestió cautelar de l’empresa que en tenia la concessió, Agissa–. A més, el consistori ha reclamat per la via administrativa fins a 13,2 milions d’euros per “incompliments” a Girona SA, el soci privat de l’empresa mixta que durant 28 anys ha gestionat el servei.

La nova empresa neix amb la vocació d’acollir altres possibles remunicipalitzacions d’ajuntaments propers com Quart, Vilablareix, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis i Bescanó, amb factures més altes per l’aigua. I és que, segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’aigua gestionada per operadors privats és un 23% més cara que la d’operadors públics, segons detalla a l’ARA Lluís Basteiro, coordinador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). Constituïda el 2018, acull 57 municipis que representen el 46% de la població de Catalunya.

Ara com ara, el 79% dels ciutadans de Catalunya beuen aigua de gestió privada, mentre que només un 21% la reben d’operadors públics. Segons Basteiro, es tracta d’una “anomalia a escala mundial” que es va accentuar sobretot durant els anys de les grans privatitzacions dels anys 80 i 90, tot i que hi ha casos més històrics com les concessions franquistes de Barcelona, Vic i Granollers.

El cas inèdit d’Osona

La primera remunicipalització a Catalunya va ser el 2010 al Vallès Oriental, amb la decisió de l’Ajuntament de Figaró-Montmany. Des de llavors hi ha hagut un total de 32 processos exitosos que afecten gairebé mig milió d’habitants. Aquest 2022, cal destacar també el cas d’Osona, amb la primera experiència de creació d’una empresa pública d’un consell comarcal. És el cas d’Onaigua, que aixopluga Torelló, Balenyà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló i Tavèrnoles. En el cas de Calafell (Baix Penedès) ha sigut fàcil, mentre que Santa Maria d’Oló (Bages) finalment ho ha aconseguit a la segona després d’un informe desfavorable de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). Ara és Aigües de Manresa, empresa 100% de gestió pública, qui els porta el subministrament. En aquest cas, Aigües de Manresa va haver de superar un conflicte amb Agbar per donar aixopluc a diferents municipis, com Oló.

La majoria dels consistoris que decideixen posar fi a una concessió privada de la gestió de l’aigua es troben amb un patró judicial similar. Els litigis són el pa de cada dia i alguns municipis petits tenen por de fer el pas, segons analitza Basteiro. El litigi més conegut és el de l’Àrea Metropolitana amb Agbar. Tot i que el 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó als 23 municipis de la zona de Barcelona, finalment el Tribunal Suprem va avalar el 2019 la posició d’Agbar.

El cas de Girona, però, ha estat força diferent. Tot va partir d’una denúncia de la CUP el 2015 a la Fiscalia que va aixecar la llebre sobre presumptes irregularitats en el soci privat que formava part d’Agissa, l’empresa mixta de gestió d’aigües. En ple Procés, el setembre del 2017, la Guàrdia Civil entrava a la seu de l’empresa i el jutge, de manera inèdita, va donar cautelarment la gestió de l’aigua els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Per això Martí Terés, regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, explica que “en la prestació del servei els clients notaran poques diferències” després de la remunicipalització de l’aigua. A efectes pràctics, potser la gran diferència és que ara la factura del servei d’escombraries arriba per separat de la de l’aigua i no conjuntament com fins ara.

Canvis en les tarifes

Però a partir del 2023 les famílies sí que notaran que la factura pot baixar. Hi ha hagut un lleuger canvi en les tarifes, que passen de tres blocs a quatre i, en el cas del primer, creix d’un màxim de 6 m³ a un de 9 m³. “Així garanteixes un millor accés bàsic al servei”, apunta Terés. Però per al principal partit de l’oposició a Girona, Guanyem, la tarifa hauria pogut ser molt diferent. “No es tenen en compte les famílies amb molta diversitat, més enllà de si són nombroses. Caldria ajustar-se al nombre de persones de cada família”, assenyala la regidora Laia Pèlach, que des de la CUP va denunciar ja fa deu anys els presumptes negocis de Girona SA i va portar el cas a la Fiscalia.

Per a Pèlach, la remunicipalització de l’aigua a Girona és una gran notícia, però lamenta que s’hagi optat pel “continuisme” i no s’hagi optat per un model de gestió on hi hagi més participació ciutadana, com va ser el cas de Terrassa. Critica que, tot i haver-se creat una taula de l’aigua, ni se l’hagi convocat després de la firma oficial de la remunicipalització –l'última reunió va ser fa quatre mesos–. Des d’Aigua és Vida, l’entitat que va començar a pedalar per una aigua pública, es lamenta el mateix. Però alhora no es vol perdre de vista que, davant del repte del canvi climàtic, i amb una perspectiva d’anys amb més sequeres, l’aigua passa a ser finalment al 100% de gestió pública. A més, aquest 2023 municipis com Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) també tenen previst culminar el procés.