Història

2.100 anys de la ciutat que controlava el camí cap a Europa

Un cicle de conferències, un congrés, una exposició i un debat amb els alcaldes i alcaldesses des del restabliment democràtic seran alguns dels actes més destacats

Gràfic que il·lustra la portada de l'últim exemplar de Revista de Girona
16/01/2025
5 min
Regala aquest article

GironaGirona compleix dos mil cent anys des de la seva fundació i per això s’han programat tot un seguit d’activitats que comencen aquest mes i s'acabaran el desembre de l’any vinent amb un congrés que organitzaran l’Institut d’Estudis Gironins (IEG) i el Museu d’Història. L’acte inaugural de Girona 2100 serà el dissabte, 25 de gener, amb una taula rodona a l’Auditori de Girona amb la participació dels alcaldes i alcaldesses des del restabliment democràtic: Lluc Salellas, Marta Madrenas, Carles Puigdemont –telemàticament–, Anna Pagans i Joaquim Nadal.

Bimil·lenari desconegut fa un segle

La data de fundació de la ciutat no es pot precisar amb exactitud, però seria entre els anys 76 i 75 aC, segons va dir Josep Maria Nolla, arqueòleg, historiador i membre de l’IEG. “Sabem que l’any 77 aC l’imperator Gneu Pompeu Magne (Roma, 106 aC - 48 aC) rondava per aquest territori lluitant en unes guerres civils contra Sertori que enfrontaven dues maneres de concebre el futur de Roma”, va dir Nolla, que juntament amb Josep Burch ha coordinat un ampli dossier a l’últim número de Revista de Girona.

Nolla va afegir que Pompeu Magne, que va ser un destacat militar que es va casar cinc vegades, va fer que un grup de romans s’establís a Girona des de Sant Julià de Ramis, on hi havia un oppidum, una fortificació situada en un lloc estratègic. “Pompeu devia tenir la base a Empúries, pel port i perquè era una ciutat que funcionava. I es devia adonar que el congost era un punt notable per controlar el camí més important que connectava la península Ibèrica amb Europa i sobretot amb Roma. I segurament va decidir baixar del congost per tenir un roc a la faixa; en cas que no li anés bé l’enfrontament amb Sertori poder-lo aturar, defensar-se i protegir-se a la zona de Girona -va explicar-. I això no ho podia fer des del congost de Sant Julià sinó que hi havia un lloc perfecte per controlar i tancar aquest camí, que era la Força Vella, fortificant-la”.

Nolla també va remarcar que enguany es pot celebrar l’efemèride, cosa que fa cent anys no es podia fer perquè no se sabia: “Fa cent anys no teníem ni idea de l’origen de la ciutat de Girona, en sabíem molt poques coses. Han estat necessaris cent anys de recerca, excavacions bàsicament, per poder arribar a aquestes conclusions“. Nolla va afegir que celebrar els 2.100 anys de la fundació “és una rifa que ha tocat a l’actual Ajuntament de Girona i que ho podrà fer l’alcalde Salellas”.

Restitució de la ciutat romana de Girona en època alt-imperial

El camí cap a l’any 2100

Posteriorment a la taula rodona inaugural de l'efemèride amb els alcaldes i alcaldesses, es farà el cicle de debat Girona: mirada 2100 comissariat per la geògrafa i exregidora de l’Ajuntament, Isabel Salamaña, i que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Girona. Els dijous 6, 13, 20 i 27 de febrer, a les 18.30 h, tindran lloc al Saló de Descans del Teatre Municipal taules rodones per debatre sobre reptes de futur com ara la intel·ligència artificial, l’educació, el canvi demogràfic i l’ús dels béns comuns. “L’objectiu d’aquest cicle és traçar un camí cap a l’any 2100. Algú podria pensar que el 2100 és molt lluny. Efectivament, és lluny, però part de la població que hi serà el 2100 ja ha nascut”, va dir Salamaña en la presentació del bimil·lenari.

Presentació de la commemoració de Girona 2100. D'esquerra a dreta: Isabel Salamaña, Lluc Salellas, Quim Ayats i Josep Maria Nolla.

“Aquestes jornades busquen reflexionar sobre el passat i, paral·lelament, oferir un espai de pensament que permeti continuar avançant cap a una Girona connectada al futur. Des de l’Ajuntament posem en valor la identitat pròpia de la nostra ciutat per establir la base de la Girona del 2100. Com pensem el futur de la ciutat sense perdre la identitat”, va dir l’alcalde de Girona, Lluc Salellas.

Un acte al voltant de l’àrea urbana i un fòrum ciutadà sobre la Girona del 2100 tancaran el primer bloc d’activitats els dies 6 de març i 28 de març, respectivament.

Mirant 21 segles enrere

Una mirada històrica també serà l’exposició 21 segles/21 objectes del Museu d’Història de Girona, que es fixarà en els orígens i la trajectòria de la ciutat al llarg dels seus 2.100 anys d’història a través del patrimoni. La inauguració de la mostra es farà per Fires, el 29 d’octubre del 2025, i es podrà visitar fins al 31 de maig del 2026.

“Conèixer la nostra història ens permet conèixer com s'ha construït la identitat de Girona. Una identitat i una història que recordem i expliquem amb orgull, perquè Girona és una ciutat lluitadora, una ciutat que s'alça tossuda per tornar a brillar amb força i construir un futur millor”, va dir el segon tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats.

Restitució de la ciutat de Gerunda amb les àrees dedicades a cementiri prop de les entrades de la ciutat

Un congrés per cloure l'efemèride

L’Ajuntament de Girona, a través del Museu d’Història de Girona, ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Gironins per a l’organització de la resta d’activitats relacionades amb el passat de la ciutat. Entre la tardor del 2025 i l’hivern del 2026 tindran lloc el cicle de conferències La fundació de Girona. 2.100 anys d’història i una sèrie d’itineraris de descoberta de la història dedicats a la Girona romana. I, com a cloenda de totes les activitats al voltant de Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys, la tardor del 2026 es portarà a terme el congrés Bimil·lenari de Girona al Centre Cultural La Mercè. "Serà la traca forta del bimil·lenari", va vaticinar Nolla.

Parale·lament, del 20 de març al 3 d'abril es portarà a terme el cicle de conferències Pensar, dibuixar i planificar la ciutat al voltant de la figura de l’arquitecte municipal Ricard Giralt Casadeús (1884-1970), amb motiu dels 140 anys del naixement. "Va ser un dels més importants de la història de la ciutat", va dir Salellas. Aquesta proposta, organitzada per l’Arxiu Municipal de Girona, aportarà coneixement al debat sobre l’urbanisme i l’arquitectura de la ciutat a principis de segle XX.

Barri de cases de l''oppidum' ibèric –fortificació situada en un punt estratègic, en aquest cas el congost de Sant Julià de Ramis– que va ser destruït per la construcció del segle II aC d'una gran plataforma sobre la qual es va bastir un temple
stats