El veterinari de les estrelles (de debò)

BarcelonaM'encanta quan alguns professionals, en aparèixer a la premsa rosa, porten com a distinció la cua "de les estrelles". Aquest afegitó al costat del càrrec garanteix, en primer lloc, que els seus utensilis siguin iguals que els de qualsevol altre professional del ram, però de color daurat. I, en segon lloc, garanteix un nombre generós d'anècdotes, que expliquen mentre asseguren que són molt discrets i que no parlen de les intimitats dels seus clients. Això passa sobretot quan són els cirurgians plàstics de les estrelles, que mai volen revelar res dels famosos i famoses que operen quan els preguntes amb la gravadora en marxa però que abans de començar sempre et deixen caure sense vergonya el seu palmarès de rinoplàsties cèlebres.

Un dels darrers professionals escollits pels famosos del qual hem tingut notícia és el senyor Philippe de Wailly, que als seus 96 anys fa dècades que és conegut a França com "el veterinari de les estrelles", un títol que li deu agradar molt perquè explica que no pensa retirar-se de la professió, que exerceix des de fa més de 60 anys. A les parets de la seva clínica veterinària parisenca hi pengen fotos de quan les estrelles no tenien Instagram però sí glamur. Jane Fonda, Brigitte Bardot i la família del xa de Pèrsia són algunes de les estrellades figures que van passar per la sevaclínica. També van ser clients seus servidors públics de França, ja fos en versió humana o animal, ja que va atendre tant Jaques Chirac com els pastors alemanys de la unitat canina de la policia francesa, als quals va cuidar durant 40 anys.

Des de la seva consulta al barri de Boulogne-Billancourt, una d'aquestes zones on els chiuhahues es diuen Chanel i els teckels tenen noms d'aristòcrates anglesos, el senyor De Wailly explica que ja no practica operacions quirúrgiques –perquè "les coses cal fer-les sent conscients de les facultats"– però que tampoc es jubila. Potser li tremola el pols, però no els records, i en una entrevista que ha concedit amb motiu del seu últim llibre, titulat Si vous saviez ce que les animaux m'ont appris (et ce que leurs maîtres m'ont dit) [Si sabéssiu el que he après dels animals (i el que els seus propietaris m'han explicat)], ha tingut paraules amables per a grans estrelles a les quals no deu res, ja que ell també s'ha guanyat el prestigi a través dels seus més de 60 llibres publicats.

Una de les primeres que menciona és Jane Fonda, que va ser clienta seva durant l'època parisenca de l'actriu. "Sempre molt somrient i molt amable. Va venir aquí quan estava embarassada de la seva filla Vanessa amb el seu marit [el cineasta francès Roger] Vadim. Va esperar el seu torn a la sala d'espera. No volia tracte preferent", recorda, tot confirmant el que tots sabem de Fonda, que és un ser de llum. No hi aprofundeix gaire però també menciona l'actriu Brigitte Bardot, una lluitadora molt bel·ligerant pels drets animals. Diu que li portava diversos gossos i gats i també un ànec que tenia.

Una de les seves grans aventures, però, diu que la va viure el 1976 amb els lloros de la princesa Shams Pahlavi, la germana gran del xa de Pèrsia. "Vaig anar a l'Iran perquè volia fer-me visitar els seus 30 gossos i els seus 60 lloros, però em vaig negar a tractar-los allà. Me'ls va enviar amb un avió. Va confiar en mi perquè sabia com treballava, ja que abans havia curat el yorkshire de la seva mare", recorda el veterinari. "La meva mare, que vivia al districte 15 de París, va acceptar cuidar el cadell després de l'operació. Em van regalar una catifa persa ben bonica", rememora. Història a banda, no puc parar de pensar que els 30 gossos dels Pahlavi es devien fer pipí a sobre de les catifes perses cada dia...

Amb Jacques Chirac diu que s'hi va reunir per primer cop quan era alcalde de París. Tenia un llaurador i quan va anar a visitar-lo a la seu municipal diu que es va trobar el polític ajupit al costat del gos. "No vull molestar el gos, perquè soc jo qui viu a la seva casa, no ell a la meva", recorda que va afirmar Chirac, amb qui va conservar l'amistat i que quan va ser president el va convidar al Palau de l'Elisi en alguna ocasió.

Les aventures d'aquest home amb les estrelles són conjunturals, i té molt més valor per haver estudiat durant la Segona Guerra Mundial i per haver sobreviscut a l'ocupació nazi. De fet, gairebé hi perd la vida, perquè va caure en mans de les SS, que el van torturar i fins i tot el van obligar a cavar la seva pròpia tomba. Finalment, l'arribada de les tropes nord-americanes li va salvar la vida. Té moltes històries per explicar i és una eminència sobre aus i insectes. Realment, llegir les seves entrevistes és un plaer. Però de cop he pensat: què explicaran els veterinaris de les estrelles del futur? "Va venir la influencer X perquè necessitava animar el seu feed després del seu divorci i va veure un gos que gairebé ningú tenia i el va fer portar en avió des d'Austràlia, i em va dir que si no li cobrava les visites em faria stories amb mention a Instagram. Però al cap de poc ja no va venir més perquè preferia anar pagant al veterinari de sota de casa seva perquè li feia mandra maquillar-se per poder fer els stories. Al final va donar el gos a una amiga perquè va veure que no li havia fet pujar l'engagement", és el que potser dirà el veterinari de les estrelles del futur, que sabrà més de màrqueting digital que de fisiologia canina. The future is not what it usedto be ni per a les històries de gossets pijos.