El veritable motiu de la manotada de Felip VI a la reina Letícia als premis Planeta

BarcelonaCom passa sempre, les comparacions en la repercussió mediàtica i social d'un mateix fet són molt diferents si el fet el protagonitza un home o si el protagonitza una dona. Exactament, això és el que ha passat aquesta setmana amb la polèmica manotada del rei Felip VI a la reina Letícia durant els premis Planeta, que es van lliurar el dimarts a la nit a la sala oval del MNAC, a Barcelona. El monarca, abandonant la règia formalitat a la qual ens té acostumats, fruit de l'educació tan específica que ha rebut per a aquest propòsit des que era ben petit, li va donar una manotada a la mà de la seva esposa, que havia fet l'acció d'anar a tallar un tros de pastís que hi havia a sobre de la taula. Veure el que anava a fer Letícia va provocar que el rei li donés un cop a la mà de desaprovació ràpidament per evitar que arribés a tocar el pastís. Per a la seva mala sort, això que hauria quedat en el sempre discret cercle de càrrecs institucionals que posen a la taula dels monarques, en l'era de la imatge va ser enregistrat, difós en línia i, finalment, convertit en un fenomen viral a les xarxes i als mitjans que s'ha allargat tots aquests dies.

Sense cap mena de dubte, la lectura evident del cas és que el rei va oblidar que estava en un acte públic, va actuar de manera improvisada i va equivocar-se, ja que la seva acció –per més inofensiva i informal que fos– feia mal d'ulls i era evident que es podria convertir en premsa negativa en alguns cercles contra ell o contra la institució. Tot i això, les veus crítiques sobre aquesta qüestió han estat poquíssimes. La majoria de mitjans han qualificat el gest com a "sorprenent" o, fins i tot, "simpàtic". Cap n'ha parlat com a "inadequat", "erràtic" o "inoportú", per posar tres exemples que haurien estat molt descriptius dels fets en qüestió.

I si arriba a ser a l'inrevés?

Imaginin-se què haurien dit aquestes mateixes persones i mitjans si qui hagués protagonitzat aquest mateix fet hagués estat Letícia. Ben segur que haurien escrit que "no sap estar", que "de seguida perd els papers", que "tants anys després i encara no n'ha après", que "un acte així perjudica la imatge de la institució", que "és molt manaire" o, els més rancis, que "això és una pèrdua de respecte cap al rei d'Espanya"... Però com que no ha estat ella qui s'ha equivocat, sinó ell, el fet és interpretat com un fet merament anecdòtic.

Però deixant de banda la polèmica en si, resulta curiós com malgrat que hi ha exemples de no seguir el protocol o les convencions per a cadascun dels dos membres del matrimoni reial, qui té la fama de saltar-se'l és més ella que ell. I això que ell ha protagonitzat casos molt potents com quan encara era príncep i li va dir a una dona navarresa que l'esperava al carrer després d'un acte que ja havia tingut "el seu minut de glòria" després que ella li preguntés com és que a Espanya no es feia un referèndum sobre la monarquia. Potser Letícia paga encara el pecat capital de no haver permès que ell la interrompés el dia que ens la van presentar i va dir davant de tota Espanya: "Déjame terminar". Un gest impulsiu que aquest novembre complirà 21 anys i que, a pesar de la disciplina mostrada a l'hora de desenvolupar el càrrec, sembla que alguns encara no li han perdonat, a la reina consort.

El motiu de la manotada, des de dins

Però més enllà d'aquesta manotada que a alguns ens ha fet mal a la vista i a d'altres els ha semblat graciosa, què hi havia darrere d'aquest gest? Què era el que Letícia estava fent que al rei li va semblar tan poc adequat com per intentar evitar-ho amb un cop a la mà? Doncs segons ha publicat a les xarxes l'escriptor i periodista Sergio C. Fanjul, que era a la gala, el que hauria passat és que Letícia, potser per trencar el gel, hauria intentat fer broma amb la resta de personalitats amb les quals compartia la taula fent veure que volia tallar el pastís –que era de mentida– i el rei no hauria estat d'acord amb la broma. Deu considerar fora de lloc fer broma però no donar una manotada? Que estrany! "El pastís era de cartó, van posar-ne un a cada taula per celebrar l'aniversari [dels premis, que feien 75 anys], però després van servir un mini pastís en un platet per a cada convidat", explicava Fanjul, que afegia que el cop a la mà no es devia al fet que el rei no volgués que la seva dona "no mengi pastís, sinó perquè no era comestible", tal com algú hauria especulat.

Del cop que rep Letícia per l'altra banda, per part del president de Planeta, José Creuheras –que, per cert, duia un vestit d'americana creuada en el color verd oliva, de la temporada, preciós!–, potser es pot interpretar que la reina és tan convincent en les accions que porta a terme que els va fer creure a tots que realment s'anava a menjar el pastís fake i la van avisar per evitar que fiqués la pota davant de tothom. En qualsevol cas, tot i que el toc de Crehueras és més discret, prudent i elegant, també s'ha interpretat en clau de gest simpàtic més que no pas en clau de gest poc protocol·lari.

Sense anar gaire lluny, no em vull imaginar què es diria si alguna cosa així hagués passat al Regne Unit. Quan la reina Elisabet encara vivia i va rebre la visita oficial de Donald Trump, el president taronja li va tocar molt lleument l'esquena en un dels moments públics que van compartir a Buckingham. El tsunami de tinta en què allò va desembocar va ser èpic. Aquí sembla que no passa res, el que sempre dubtarem és si ha estat perquè li ha passat a ella i no a ell o perquè som tots molt campechanos. Està clar que el gest del rei al Planeta no té una gran importància, però sí que n'ha tingut el retrat que s'ha fet tothom que n'ha parlat.