Troben les joies de la corona de Grècia després d'haver estat 55 anys desaparegudes

BarcelonaLes anades i vingudes de la monarquia grega no han ajudat a mantenir sanes i salves les seves pertinences. Tampoc les tres joies de la corona nacionals. L'última vegada que es van veure la corona, el ceptre i l'espasa va ser el 1968 durant els funerals de Pau I i Frederica de Grècia –pares de la reina Sofia–, i des de llavors el parador desconegut de les peces més importants de la reialesa grega havia suscitat la creació de llegendes i rumors de tota mena. Però 55 anys més tard el ministeri de Cultura ha trobat els símbols de la reialesa al Palau de Tatoi –l'antiga residència del rei, que havia estat abandonada, cremada i saquejada durant anys– quan estaven rehabilitant l'edifici per convertir-lo en un museu.

Fins ara, la hipòtesi que més convencia la població grega era que les joies emblemàtiques de Grècia eren en territori estranger, probablement a Roma, on el rei Constantí II va exiliar-se després d'intentar un contracop per restablir les institucions democràtiques el 1968 –el mateix any que van ser vistes per última vegada–. Hi ha qui deia que els símbols de la monarquia podien ser a Alemanya, el lloc d'origen de la reialesa grega i també de la mare de Constantí II, la reina Frederica de Hannover. De fet, no hauria estat la primera vegada que les joies haurien estat en terres germàniques, ja que no va ser fins al 1959 que les peces d'orfebreria es van tornar als reis de Grècia després de ser durant uns anys a casa dels Wittelsbach, la dinastia regnant de Baviera.

Però les tres joies de la corona eren molt més a prop del que es pensaven. Concretament a escassos 20 quilòmetres d'Atenes, al Palau de Tatoi, adquirit pel rei Jordi I a finals del segle XIX i on hi ha enterrats els cinc reis de Grècia. Però els tumultuosos regnats dels successors de Jordi I –Constatí I, Alexandre I i Jordi II– van fer que la finca fos abandonada i es convertís en l'objecte de diferents vicissituds en forma d'incendis, saquejos i un abandonament progressiu que l'ha convertit en ruïnes. Sorprenentment, tot i els 55 anys d'abandonament del palau i els successos que va patir el terreny, ningú va arribar a trobar mai les joies, que han estat descobertes en bones condicions i empaquetades adequadament.

Les joies de la corona van ser creades per ordre de Lluís I de Baviera, pare d'Otó I, l'any 1835, perquè el dia de la coronació del seu fill, el primer monarca del Regne de Grècia, es pogués fer entrega d'aquestes possessions. La seva creació ja presagiava el moviment que tindrien en el futur: la corona i el ceptre van fabricar-se al taller d'orfebreria Fossin et Fils, a París, i l'espasa a mans d'un artesà francès anomenat Jules Manciaux. Ara que les tres joies tornen a ser a casa i amb la monarquia destituïda, el govern grec ha decidit exposar-les al Saló de Trofeus del Parlament.